Autor: Redacció
S’han detectat anomalies en la prova que fan pensar l’OCDE en “un comportament de resposta inversemblant per part dels estudiants”. Van trigar massa poc temps i sembla que hi hagi un patró de resposta.
La figura de professionals i cursos que puguin posar en marxa protocols d’acció i intervenció davant l’assetjament escolar es fan cada vegada més indispensables als centres educatius.
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, i el president de la Fundació FC Barcelona, Jordi Cardoner, han presentat aquest matí l’acord pel qual qualsevol escola de Catalunya podrà accedir a la metodologia que durant dos anys s’ha posat a prova en 26 centres pilot, i que ha donat com a resultat una reducció del 35% de casos d’assetjament.
Fins al 31 de desembre 2019, Contigo Educa ofereix als docents la possibilitat d’adherir-se de forma gratuïta a aquesta assegurança durant un any
Dels 70.000 infants que es matriculen a P3, només 3.000 (el 5%) ho fan amb la consideració d’alumne amb necessitats educatives per causes socioeconòmiques. Però l’estadística diu que prop del 25% dels infants es troba en risc de pobresa, i per això el Síndic de Greuges proposa que el nou decret d’admissió estableixi nous supòsits per la detecció de l’alumnat vulnerable, a fi d’evitar que es concentri a les mateixes aules.
En els darrers cinc anys, a Catalunya s’han viscut vuit processos electorals (municipals 2015, autonòmiques 2015, generals 2015, generals 2016, autonòmiques 2017, generals 2019, municipals i europees 2019 i, ara, generals 2019). Afecta això als centres educatius? Amb El Diario de la Educación ho hem preguntat a onze persones amb perfils professionals i territorials molt variats.
Els alumnes d’escoles i instituts catalans comptaran amb els recursos pedagògics del Memorial de la Shoah, una institució situada a París que es dedica a l’estudi de l’Holocaust, després de l’acord de cooperació signat avui pels consellers d’Educació, Josep Bargalló, i de Justícia, Ester Capella, amb el director d’aquesta institució europea, Jacques Fredj.
Un jutjat contenciós-administratiu de Madrid ha fallat contra la Comunitat de Madrid per la negligència d’una escola pública davant la denuncia d’una mare per assetjament racista a la seva filla. A Catalunya, mares amb filles adoptades procedents d’Àfrica denuncien que també hi ha racisme a les aules.
Només el 38,4% dels infants catalans de 0 a 2 anys estan escolaritzats. El cost, la burocràcia, la rigidesa organitzativa i el component cultural són les barreres que impedeixen l’accés al primer cicle d’infantil a la petita infància d’entorns més vulnerables. Save the Children aboga per la tarifació social i posa d’exemple l’Ajuntament de Barcelona.
Amb el títol ‘Conviure (amb la polarització) als centres educatius’, l’Escola de Cultura de Pau de la UAB ha elaborat un document adreçat a mestres i famílies en el qual aporta consellsi recursos per tractar de parlar a l’aula, o a casa, sobre la situació que s’està vivint a Catalunya des de la ‘sentència del Procés’. Pel seu interès, el reproduïm íntegrament.