Autor: Salvador Carrasco Calvo

Un grup de personalitats, de reconegut prestigi en el camp de l’educació, acaba de publicar un Manifest amb aquest títol. Voldríem glossar-lo des de la convicció profunda de la seva oportunitat i per destacar la que entenem és una aportació rigorosa i d’interès públic.

L’escola ha tendit molt sovint a homogeneïtzar culturalment l’alumnat, ha amagat o deixat de promocionar les diferències culturals. La pregunta a fer-nos és com ha de ser un currículum inclusiu, un currículum que no exclogui les minories ni els altres i que no trivialitzi la riquesa de la diversitat cultural present als centres.

Els comportaments incívics d’adolescents i joves, el mal ús o deteriorament intencionat de bens públics o privats en la via pública son identificats pels experts com a actes vandàlics.Les conductes desordenades o disruptives dels joves i adolescents son modelades pels grups d’amics, l’ambient dels barris, la família, l’escola i altres agents de socialització presents en la comunitat.

De les generacions globals actuals de joves es podria dir que han nascut en la desprotecció i la subordinació. El sistema social i econòmic vigent està degradant les condicions de vida i de treball dels joves de manera global. La situació és greu i hauria d’ocupar-nos més

Salvador Carrasco parla de com, en el context d’una societat que no necessita el treball com abans i que ha alterat profundament el seu significat i el seu paper en la societat, cal repensar el temps del lleure i la categoria mateixa d’oci. L’espai propi de l’oci s’ha dissenyat en cada civilització d’una manera determinadav

Exigim reconeixement envers el treball dels docents i respecte per la institució i tots els educadors implicats, des dels mestres fins als monitors de les activitats o dels menjadors escolars

L’actual debat sobre la postveritat obliga a situar la qüestió en el terreny metodològic i epistemològic: com coneixem la realitat? Com accedim al coneixement?

Som en un moment apassionant, en el que emergeixen noves realitats a la base mateixa de l’educació catalana, enmig de contradiccions i paradoxes. Sembla ser, de nou, l’hora de l’acció lúcida, coratjosa i realista

El nou ordre ciutadà s’estructurava al voltant dels oficis, el comerç i les noves institucions. Les ments feudals, com Guibert, no entengueren la nova realitat i s’oposaren a aquell «desordre».

Les organitzacions socials necessiten estimular la capacitat de resposta als nous reptes socials que se’ls presenten, per tal de fer aquella anticipació, realista i possible, que els permeti reaccionar amb calma i comoditat davant les turbulències del medi