Autor: Silvia Mayor Gutiérrez

La paraula coeducació no hauria d’existir. Comencem per aquí. És una paraula nascuda de la creença errònia que homes i dones som diferents i, òbviament la diferència radica en què la dona és inferior. No calia que existís aquesta paraula, m’agradaria que no s’hagués produït mai la necessitat d’existir d’aquest mot. Però hi és. I hi és perquè, amb més o menys èxit, al llarg de la Història, hi ha hagut dones entestades en demostrar que eren tant o més vàlides que un home quan un home, pel fet de ser-ho, ja no ha de demostrar res. I aquesta injustícia…

Abans de la pandèmia, el professorat de l’escola ens vam adonar que l’alumnat de l’ESO cada vegada demanaven més per parlar amb nosaltres de temes personals, que no pas acadèmics. Alumnes que se t’apropen al pati i xerren amb tu de coses de casa, però callen quan s’acosta algú altre; aquella alumna que sovint va amb la cara pansida i es posa a prop teu perquè vol que li demanis què li passa; aquell alumne que ve de cara i et demana parlar amb tu en privat; i aquell alumne que volta per allà i nou diu res, però ho…