Autor: Teresa Esperabé Prieto
Diumenge passat vaig dinar amb unes amigues docents i vam comentar com va anar el ple del Consell Escolar de Catalunya del 21 de febrer. Aquella tarda al ple diverses organitzacions de la comunitat educativa (sindicats, famílies, col·legis, moviments de renovació pedagògica, associacions de municipis…) li vam proposar al conseller Josep Gonzàlez-Cambray una moratòria sobre l’ordre de calendari per tal de poder dialogar amb la comunitat educativa. Sorprenentment no va acceptar la proposta majoritària i va mantenir el que ja havia anunciat. El conseller va dir que venia a implementar polítiques educatives i per això tiraria endavant l’ordre tot i…
A la comunitat educativa hi ha almenys tres grups vulnerables en aquesta emergència sanitària. I n’hem de tenir cura, malgrat la perplexitat i espant de les societats catalana, espanyola, europea i mundial, que veuen com aquests dies cauen els seus pilars (escola, feina, cultura, oci…) sense poder fer res per evitar-ho.
La psicopedagoga encara no coneix l’Iker, l’Asya no té un espai on passar el dol migratori, a la Rocío l’atén una vetlladora i no una infermera, la Rosi falta molt però ningú ha pogut parlar amb la família… O prioritzem l’escola inclusiva o no avançarem com a societat.