Autor: Víctor Saura

El Síndic de Greuges ha presentat aquest matí al Parlament l’informe en el qual recull les principals actuacions dutes a terme el 2019 arran de les queixes dels ciutadans. La desprotecció dels menors no acompanyats ocupen bona part de l’informe. Pel que fa a l’escola, a banda del Pacte contra la Segregació, destaquen els apartats sobre atenció sanitària, logopèdia i menjadors als instituts.

Avui es commemora que fa 30 anys l’assemblea general de Nacions Unides va aprovar la Convenció dels Drets dels Infants. Una passejada per la web d’Unicef permet constatar que, si bé s’ha avançat, tres decennis després els drets més elementals de la infància estan sent vulnerats arreu del món.

El temps escolar és l’eix de la jornada de reflexió que aquest dissabte celebrarà el Consell Escolar, després de quatre debats sectorials, en els quals la temàtica s’ha abordat des de diversos angles. Marta Portero obrirà la jornada amb una conferència sobre els processos que faciliten l’aprenentatge i la memòria, i com incideix en ells el factor temps.

Racisme entre infants mal gestionat per l’escola, però sobretot racisme institucional, tant per part del sistema com a causa de la mirada d’alguns docents envers l’alumnat amb altres orígens. Aquesta és la quotidianitat dels infants racialitzats als centres escolars, segons Mares contra el Racisme.

La federació presenta un estudi en el qual, per primera vegada, es posen xifres al “copagament encobert” de les famílies per al sosteniment del sistema educatiu públic. Aquest copagament surt dels diners que les mateixes AMPA destinen als centres i no a activitats pròpies, de les quotes per material i per sortides que paguen els pares i haurien d’anar a càrrec de l’administració, i dels sobrecostos d’alguns menjadors.

Els mestres són una amenaça per l’Estat neoliberal perquè ensenyen a pensar. El poder financer intenta controlar l’escola i la universitat amb múltiples estratègies. I a mesura que augmenten les especialitats ho fa l’analfabetisme en la comprensió del món. El neoliberalisme, la inequitat i la corrupció estan guanyant la partida, diu Henry Giroux, però encara queda alguna esperança.

Més de 120.000 infants i adolescents catalans formen part d’un equip de futbol base federat. És, sense dubte, l’activitat extraescolar més popular, no només pels qui la protagonitzen, sinó també per les seves famílies, i en ella hi conflueixen els millors valors amb les pitjors conductes.

Amparo Tomé és una de les grans referències a Espanya en l’àmbit de la coeducació. Fa més de 40 anys que treballa amb altres pioneres perquè els estereotips de gènere no ens devorin del tot, “i encara queda molt per fer”, afirma, “perquè la pressió del consum és enorme i el sexisme, com el facebook, s’actualitza diàriament”.

El neologisme ‘nini’ no agrada, potser perquè és descriptiu d’una situació vital però no anímica. Durant gairebé 4 anys, Mauro Marrero va ser un jove que ni estudiava ni treballava, però segons explica el sentiment que l’envaïa no era de menfotisme, sinó de desesperació. Un pòster el va ‘rescatar’.

‘Uno para todos’ és el títol d’una pel·lícula que s’ha rodat entre Casp i Arenys de Munt on el protagonista és un mestre interí que arriba a un poble per cobrir una baixa i ha de lidiar amb un context educatiu desconegut i un alumne amb una malaltia greu. Parlem amb el seu director, David Ilundain.