Actualitat

‘Bullying’ al futbol base: el ‘míster’ no se n’adona perquè només vol guanyar

Perquè es doni una situació de bullying cal un agressor, una víctima i uns espectadors, que amb el seu silenci o complicitat reforcen l’actitud de l’agressor. Passa als centres educatius, en uns percentatges sorprenentment elevats, però passa també en un ambient tan competitiu com el futbol formatiu, on no hi ha gaires diferències en relació al bullying escolar. Es manifesta de diverses formes (insults, fer callar, posar malnoms, cops, riure’s de les errades, difondre rumors o mentides, etc), i es produeix sempre en espais allunyats de les persones adultes: al vestidor (39%), durant l’entrenament (38%) o durant un partit (25%). Habitualment l’entrenador no se n’adona (molts professors tampoc), els clubs neguen que aquestes coses passin a casa seva (també ho fan algunes escoles), i també com succeeix en l’àmbit escolar, la víctima sent vergonya i acostuma a no demana ajuda als adults, ni als entrenadors ni als pares.

Així ho reflecteix l’estudi Bullying i ciberbullying al futbol formatiu a Catalunya, realitzat per la Fundació FC Barcelona i el Grup GISEAFE de l’INEFC (Grup de Recerca Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport) i que es va presentar ahir per la en el marc del II Simposi Contra el Bullying que organitza la fundació del Barça. Segons aquest estudi, realitzat amb una mostra de 1.972 jugadors de les categories benjamí, aleví i infantil de 25 clubs catalans, més del 58% dels infants que formen part d’equips de futbol formatiu a Catalunya han viscut situacions de bullying: com a víctimes (9%), agressors (14,8%) o espectadors (34,6%). Una altra dada que revela aquest estudi és que, a mesura que els infants es van fent grans, augmenta la solitud de la víctima. Entre els benjamins (8-10 anys) encara un 35% de les víctimes demana ajuda (per aquest ordre: a l’entrenador, la família, els companys d’equips o a amics de fora), però aquest percentatge baixa a un 23% en equips alevins (10-12 anys) i al 17% en infantils (12-14).

Segons Miguel Nery, investigador de la Universitat de Lisboa que va participar en el simposi, “és cert que el percentatge de víctimes de bullying a l’esport formatiu és inferior que a l’escola, però és que moltes de les víctimes abandonen la pràctica de l’esport, mentre que a l’escola no tenen més remei que seguir anant-hi”. “Molts entrenadors et diuen que en el seu equip això no passa, i en canvi està passant, mentre que la víctima creu que l’entrenador ho sap i tant li fa”, afegeix aquest investigador, que ha fet estudis sobre bullying i esport en l’àmbit portuguès. Són víctimes propiciatòries aquells infants que són diferents, per exemple, per pertànyer a una minoria ètnica, per la seva condició sexual, per discapacitat, per excés de pes, etc.

Segons dades de la Federació Catalana de Futbol (FCF), l’any 2017/18 a Catalunya hi havia 108.101 menors federats en equips de futbol formatiu (des de debutant a juvenils), dels quals 5.709 eren dones. Pel que fa al futbol sala, el nombre de llicències federatives pujava a 15.732, de les quals 14.350 eren d’homes i 1.364 de dones. Entre futbol i futbol sala, doncs, sumen 123.833 menors que practiquen futbol formatiu en algun club de la Federació Catalana de Futbol, i això voldria dir que entre 10.000 i 12.000 són víctimes d’assetjament. Entre el públic assistent al simposi hi havia el president de la Fundació de la Federació Catalana de Futbol, Pere Guardiola, el qual va prendre la paraula per confirmar que molts clubs es neguen a acceptar aquest problema, i que per tant tampoc accepten ajuda com seria una formació específica per als entrenadors i monitors sobre prevenció del bullying.

“La cultura del guanyar i que per guanyar val tot ha fet que sobre bullying i esport no s’hagi començat a investigar fins molt recentment. Alguns entrenadors potser et diuen que els agradaria fer alguna cosa, però que si ho fan se’ls giraran en contra els dirigents del club i fins i tot molts pares, perquè no ho hauran donat tot per guanyar”, explica Miguel Nery, el qual confirma que en els cursos d’entrenadors portuguesos es parla molt de tàctica i tècniques, però gens de fenòmens com el bullying.

Metodologia Barça per la prevenció del ‘bullying’ a primària

Al Simposi contra el Bullying, la Fundació FC Barcelona també va presentar un altre estudi sobre assetjament i ciberassetjament en l’àmbit de l’educació primària, realitzat en col·laboració amb el Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge de la Universitat de Girona. Un estudi que confirma que el bullying és una realitat ben palpable a primària, ja que una mica més de la meitat dels alumnes manifesten haver observat alguna situació de bullying i un de cada quatre diu haver estat víctima d’aquestes pràctiques en algun moment. Potser la dada més sorprenent d’aquest estudi és que el 76% dels i les mestres afirmen no estar preparats per afrontar situacions de bullying o ciberbullying.

A banda, el FC Barcelona ha estat desenvolupant en els darrers cursos un mètode de prevenció del bullying a primària juntament amb un equip d’investigadors de la Universitat de Còrdova. Aquesta nova metodologia han comprovat que aconsegueix reduir el nombre de víctimes en un 35,8% i el d’agressors en un 24,3%, mentre que en el cas del ciberbullying la reducció és del 60%. La prova s’ha fet sobre 26 escoles de Catalunya, de les quals 12 són on s’ha aplicat la metodologia i les altres 14 han servit com a mostra per fer-ne la comparació, segons va explicar ahir Juan Calmaestra, professor del Departament de Psicologia de la Universitat de Còrdova i coautor d’aquesta metodologia.

A grans trets, el mètode consisteix en 42 unitats didàctiques, vinculades a l’esport i a la marca Barça, que s’imparteixen al llarg dels sis cursos de primària, a raó de set per curs. Per cada unitat s’estima que es necessita una hora, per tant són set classes per curs. D’aquestes set classes, tres s’han d’incorporar a l’àrea de tutoria, tres a la d’educació física, i la darrera a visual i plàstica, i totes elles estan vinculades al contingut curricular. D’aquesta manera, explica Calmaestra, és més fàcil incorporar tots els valors que es volen inculcar al currículum, “i el que s’ha treballat a les sis sessions de tutoria i educació física al final té una plasmació gràfica a educació artística, en forma de mural, collage, còmic o el que sigui, i allò queda a l’aula per tota la resta del curs”.

L’experiència d’aquesta metodologia ha estat tan positiva que el vicepresident del Barça i de la Fundació FC Barcelona, Jordi Cardoner, va anunciar durant el simposi que “la Fundació la posarà a l’abast de qualsevol escola de primària que la demani de forma gratuïta, amb l’objectiu d’aconseguir reduir i prevenir la problemàtica del bullying al nostre país”. Els interessats han d’escriure al correu contraelbullying@fcbarcelona.cat