Reportatge

Calen més pantalles per tenir èxit escolar?

El Pla de digitalització responsable del Departament d’Educació i FP, presentat el passat mes de juny, restringirà progressivament pissarres digitals i tauletes en l’etapa infantil. El mateix pla contempla la prohibició del mòbil a les aules i a la resta d’espais dels centres a tota l’etapa obligatòria. En canvi, a moltes aules poden haver-hi fins a quatre tipus de suports -panell interactiu, pissarra blanca per retoladors, projector i ordinador de taula, pissarra verda de guix- en un mateix espai. La inversió dels nous dispositius sobrepassa els 89 milions d’euros, que provenen dels fons europeus Next Generation (https://contractaciopublica.cat/ca/detall-publicacio/200121879).

La directora d’Innovació, Digitalització i Currículum de la Generalitat, Mercè Andreu, afirma que aquests fons europeus són «finalistes» i no es poden utilitzar per a altres recursos. «Els nous panells venen a substituir la pissarra verda, el guix, el projector i l’ordinador de taula; la retirada progressiva és només a l’etapa infantil». Andreu considera que «tenir l’eina no vol dir utilitzar-la el 100% del temps» i assegura que han seguit les recomanacions dels experts i de l’informe de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua): «l’ús pedagògic de les pantalles, molt controlat, afavoreix l’aprenentatge». «Els joves passen sis hores a les aules -afegeix- i la resta de temps cal acompanyar les famílies per garantir la salut mental dels adolescents». En aquest sentit, es preveu una campanya de conscienciació per informar i assessorar què cal fer a casa en educació digital.

Beneficis per a les empreses tecnològiques

La portaveu nacional del sindicat USTEC-STEs (IAC), Iolanda Segura, creu que «omplir les aules de pantalles no té cap mena de coherència». «Per què es necessiten? Com s’han d’utilitzar? Quin suport necessito dia a dia que em faciliti la feina? No s’ha fet una planificació. Tot el sistema de digitalització és fruit de la improvisació». Opina que «els recursos tecnològics han entrat per una lògica purament consumista d’empreses tecnològiques que han tret suc amb material de robòtica, programacions per desenvolupar pensament computacional…». En aquest punt coincideix lndreu Navarra, delegat de Barcelona comarques del sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps): «La qüestió no és tant saber d’on venen els fons com on van a parar, a quins proveïdors, durant quant de temps i per què. Des de l’època d’Ernest Maragall i Bargalló tot és molt opac». Segura insisteix en la paradoxa «d’aules plenes de pantalles i la necessitat de més hores per a coordinacions digitals, reparacions, manteniment tècnic dels dispositius».

L’Oficina de premsa d’Educació aporta més dades d’inversió: dispositius (ordinadors per a alumnes), 20,9 milions d’euros; aules digitals (inclou panells interactius, kits de robòtica, maletes audiovisuals i aules vivencials), 126 milions d’euros; formació tècnica, 2,9 milions d’euros; formació competència digital docent, 45,7 milions d’euros. Informen que el pressupost procedeix dels fons europeus Next Generation que la Generalitat ha canalitzat per a la inversió als centres educatius catalans (https://educacio.gencat.cat/ca/departament/linies-estrategiques/pla-educacio-digital/). La responsable d’Innovació, Digitalització i Currículum recorda que el projecte de fer un ús pedagògic de les pantalles ve del govern anterior: «Amb la pandèmia es veu que cal garantir els drets dels alumnes i preservar la salut mental».

Els nous panells interactius són una prioritat per al professorat?

L’E.B. treballa en un centre públic de les comarques de Girona. Els panells digitals van arribar el curs passat. «Abans podia tenir connectat el projector a l’ordinador de l’aula i entrava en el meu drive. Ara han tret la pantalla blanca i he de treballar sí o sí amb l’ordinador portàtil, així que perdo més temps. No sé què han fet amb els projectors, potser els han llençat». «No crec que això sigui una prioritat. Per tenir èxit escolar no necessitem més pantalles, sinó més atenció individual a l’alumnat». De totes maneres, reconeix que «sé de profes de mates que les utilitzen i els hi van bé».

L’A.P. és professor en un institut públic del centre de Badalona. Utilitza presentacions i el seu bloc que projecta a la pantalla. Confirma que aquest curs «han arribat unes pantalles enormes que coincideixen a la paret amb un PC, una pantalla intel·ligent i el projector». I, sense embuts, afegeix: «Detesto fer projectes on els alumnes hagin de fer servir el seu portàtil. Mai he fet res amb el mòbil, rebutjo profundament aquesta absurda moda dels Kahoot…».  

La N.M. és professora en un institut també públic i de l’Àrea metropolitana de Barcelona. A l’aula combina l’ús del PC amb projector, el netbook per a la recerca individual i la pantalla digital. Aquesta última diu que no la fa servir massa perquè «en introduir la contrasenya queda a la vista, com a la tablet, i hem tingut problemes amb alumnes que han robat exàmens a través de la contrasenya del docent. L’utilitzo puntualment per veure algun vídeo, però pel Classroom faig servir el PC amb projector que m’assegura que no es vegi la contrasenya».

Com els altres professors consultats, no creu que els nous panells siguin una prioritat «i més tenint en compte que actualment s’està desdigitalitzant l’educació». Per a aquesta professora de secundària i batxillerat, «s’haurien de prioritzar els recursos humans per fer desdoblaments i atenció més individualitzada, que és impossible amb les ràtios actuals». És coneixedora de la despesa que han suposat els nous panells perquè ho van explicar en un claustre. Comenta que «amb el PC i els projectors era suficient, és doblar un recurs completament innecessari. La digitalització no era una prioritat, reduir les ràtios és molt més important. Al meu centre alguns panells els han fet malbé perquè, a vegades, estan allà com un moble. De vegades, fins i tot, molesten perquè treuen espai a l’aula, que ja són petites per encabir tot l’alumnat. Em sembla que són decisions preses sense pensar en els problemes reals de l’aula, perquè qui designa els ajuts no té connexió amb l’educació; si la tinguessin, s’adonarien que és un recurs totalment prescindible».

I quins són els recursos prioritaris per a qui treballa a l’aula? La N.M. ho té claríssim: «Renovar els llibres de les biblioteques escolars, subvencionar tallers, comprar material socialitzat en els centres CMC… però, sobretot, reduir el nombre d’alumnes per aula i per fer-ho no es necessiten recursos digitals, sinó humans». «Més professors i menys pantalles», conclou.