Opinió

Com abordar situacions reals sense polaritzar excessivament?

Durant l’últim any, els centres educatius han hagut d’abordar temes colpidors com la guerra d’Ucraïna; la reticència de certs alumnes a tractar el feminisme; discursos xenòfobs a l’aula; controvèrsies entre el professorat associades al sistema educatiu, les condicions laborals i al nou currículum… aquestes qüestions, a més, sovint venen filtrades per mitjans de comunicació partidistes i xarxes socials encara més parcials que dificulten tenir visions contrastades dels fenòmens.

Exemples de temes controvertits esmentats per professorat, alumnat i famílies (2019-2022)

A Catalunya, actualment la polarització es manté en uns estàndards similars als europeus quant al grau de polarització, i segueix una pauta moderada i oscil·lant, però amb tendència creixent. Els temes que generen polarització són variables, però malgrat aquestes variacions en el temps, existeixen temes polaritzadors recurrents, que poden justificar estratègies educatives adreçades a prevenir una major polarització.

A les aules hi entren temes socials quan els planteja l’alumnat, o perquè els docents els planifiquen a partir dels continguts i les orientacions curriculars. Com impulsar temes controvertits de forma que no eixamplin la polarització? Com abordar-los de forma que promoguin la comprensió i l’apreci a la diversitat?

Quan l’alumnat planteja preguntes controvertides

El professorat es troba davant d’un gran repte quan l’alumnat planteja a l’aula preguntes que no són de fàcil resposta: S’ha de respondre a totes les preguntes de l’alumnat? S’han de respondre sempre en el moment en què es plantegen? No cal sempre respondre en calent, però si és bo mostrar predisposició a abordar els temes que amoïnen l’alumnat.

Els riscos que té abordar temes controvertits en calent, tal com expressen alguns docents, són que es perdin les formes, que hi puguin haver comentaris ofensius, o també no estar prou formats – com a docents – en el tema.

Aquests riscos, que són reals, decreixen a mida que l’alumnat pren costum a discutir qüestions controvertides, i entén la funció del professorat, com a facilitador de processos de reflexió, més que no pas com a contenidor infal·lible de coneixements. Per prevenir aquests riscos, precisament és convenient abordar aquests temes no només quan els proposa l’alumnat (que sol ser quan estan més vius), sinó també de forma planificada dins del currículum, quan no necessàriament “sigui notícia”, i els ànims estiguin més calmats.

Continguts curriculars controvertits

El plantejament educatiu del nou currículum, d’altra banda, proposa partir situacions reals (aprenentatge basat en situacions) per a abordar els continguts: així, a més de recollir els temes plantejats per l’alumnat, es recomana plantejar les unitats didàctiques i els projectes a partir de polèmiques i controvèrsies, temes socialment rellevants, problemàtiques que afecten a l’alumnat, dilemes, etc. Alhora, queda recollit en el vector transversal de ciutadania democràtica i consciència global.

L’avantatge que té enfocar els temes curriculars des dels dilemes i les controvèrsies és que permet anar treballant gradualment les competències d’escolta, apreci a la diversitat d’opinions, empatia, argumentació, etc. per tal que, quan sorgeixi una qüestió plantejada per l’alumnat, que probablement sigui més significativa i controvertida per ells i elles, ja s’hagin treballat algunes competències.

Com que abordar temes controvertits i potencialment polaritzadors comporta certs riscos, és molt convenient –a banda de ser curricular– planificar els temes.

Però un moment… és el mateix la controvèrsia i la polarització?

Els temes controvertits s’han definit com aquells temes “que tenen un impacte polític, social o personal i que desperten sentiments i/o tracten qüestions de valor o de creences” (citat a Oxfam, 2006: 2). Són temes de difícil resposta, i vàries metodologies didàctiques – Temes socialment rellevants, controvèrsies científiques – promouen el seu abordatge a l’aula.

Cal tenir en compte, però, que no totes les qüestions controvertides són polaritzadores. La polarització implica que les opinions respecte d’una temàtica es mobilitzi en dos pols clarament diferenciats. El canvi climàtic, per exemple, és una qüestió social complexa que pot despertar emocions fortes (frustració, culpa, ràbia), però a nivell sociològic, diversos estudis mostren que el tema no genera dos pols d’opinió: pot ser un tema controvertit, però no arriba a ser polaritzador. Un altre exemple pot ser la guerra d’Ucraïna. Malgrat ser un tema complex i colpidor, l’opinió pública és bastant unànime en el seu posicionament de condemna envers Rússia, i tot i que hi ha posicionaments diferents (respecte de l’enviament d’armes, del paper de l’OTAN, etc.) no hi ha blocs de posicions molt polaritzades al respecte. La polarització és un fenomen social més ampli que l’abast de les escoles, però que pot incidir en la convivència al centre.

En canvi, altres temes com aquells associats al gènere o, en segons quins contextos, a l’origen cultural o al sentiment nacional de les persones, poden resultar més polaritzadors.

Així, entren molts temes controvertits a l’aula, però alguns són més polaritzadors que altres.

Què s’ha de tenir en compte si abordem temes polaritzadors, o ho fem en un context polaritzat?

Cal tenir en compte que un debat sol avivar les discrepàncies, i que, per tant, si l’objectiu és despolaritzar i fomentar la comprensió, pot no ser la millor estratègia. De forma contra-intuïtiva, el debat, o fins i tot el diàleg, poden no ser les millors formes de fomentar l’apropament entre parts que pensen diferent. Per això és recomanable que, com a docents,  es prioritzi:

• Planificar accions educatives de forma gradual, especialment quan no hi hagi pic de polarització o conflicte: Identificar quins continguts del currículum són més propícies a ser abordades des de la problematització i el dilema, per tal d’assegurar-se que s’inclou la perspectiva controvertida a l’aula. Alhora, preveure que les activitats es graduïn, de forma plantejar activitats més “segures” en un inici, abans de proposar activitats més polaritzadores. Abordar temes controvertits en un context d’alta polarització i sense preparació prèvia comporta més riscos, per això el millor és practicar-ne les competències quan no hi hagi un pic de polarització o conflicte.
• Generar les condicions en el grup: Afavorir un clima de confiança en el grup, especificar que les competències a treballar van més enllà de l’argumentació, i que inclouen també la comprensió i la convivència, i consensuar normes per les activitats de debat o diàleg;
• Prioritzar metodologies educatives emocionals i segures: Assegurar-se que l’abordatge de temes polaritzadors inclou estratègies per a empatitzar amb altres opcions diferents a la pròpia, mitjançant metodologies socio-afectives (jocs de rol i de simulació, etc.), convidant testimonis, utilitzant suports artístics que mobilitzin emocions…
• Centrar-se en comprendre els valors de les persones: Més enllà de distingir si els arguments de l’altre –o els propis- són fets o opinions, centrar-se en la comprensió dels valors que hi ha darrere de les posicions de les persones.
• Tenir clars els límits: Conèixer les recomanacions del Síndic de Greuges sobre el que és pertinent i no és pertinent tractar a l’aula per tal de tenir una pràctica docent pertinent i d’aportar seguretat. Saber distingir el que és discurs de l’odi i el que no, per a poder marcar els límits en les discussions a l’aula.

A banda d’altres metodologies d’abordatge de controvèrsies ja esmentades, L’Educació per la Justícia Global, L’Educació per la Ciutadania, l’Educació en el conflicte, l’Educació intercultural aporten continguts i metodologies molt útils per abordar temes controvertits especialment polaritzats.

Aportacions de l’Educació per la Justícia Global

Per tal de poder abordar temes controvertits a l’aula, i molt especialment aquells que poden polaritzar, és recomanable, de cara a facilitar la feina del professorat, que el Departament es plantegi:

• Reforçar la formació de professorat: Enfortir la formació inicial i continuada del professorat en diferents metodologies de pensament crític, abordatge de temes controvertits, educació en el conflicte, diversitat, etc. amb una oferta formativa àmplia i diversa;
• Crear i difondre materials de referència amb enfocament de temes controvertits que siguin models en els quals el professorat es puguin referenciar per crear nous materials, també per dur-los a l’aula i experimentar com funcionen. També serien recomanables més orientacions de pensament crític en els llibres de text (més fonts primàries contrastades, més activitats de debat i opinió personal, etc.), així com reflexions sobre la identitat i la diversitat.
• Augmentar els temps de preparació del professorat per a crear nous materials relatius a temes d’actualitat polaritzadors, i per a plantejar les sessions de formació de forma significativa per a l’alumnat.

Aquest article es basa en les observacions, conclusions i recomanacions de l’informe “Educar en contextos de polarització. Retrat i propostes des de l’Educació per la Justícia Global.” impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Més recursos per a abordar temes controvertits entrant aquí.