Anàlisi

Com fer servir la IA per treballar el pensament crític

ChatGPT ens fa més mandrosos? Podem incorporar la IA a l’aula de manera segura i productiva? Què en fem dels riscos? Com aprofitem les oportunitats? Ens pot ajudar la IA a treballar habilitats de pensament crític? En poc temps, la intel·ligència artificial s’ha convertit en una eina més del repertori de l’alumnat. Es tracta, doncs, de trobar la manera d’acompanyar l’alumnat en un ús crític d’aquestes noves tecnologies.

Aquest pensament crític es conrea, com ens explicava la Irene de Puig en aquesta entrevista. És l’actitud activa, curiosa i curosa que busca comprendre, qüestionar, identificar biaixos i reflexionar per extreure conclusions pròpies i raonades. Perquè la intel·ligència artificial tingui un impacte positiu en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, cal aprendre a fer-la servir de manera judiciosa i avaluativa. 

L’objectiu d’aquest article és proporcionar exercicis i consells pràctics per integrar la IA a l’aula de forma crítica i conscient. Abans, però, cal remarcar algunes qüestions tècniques. Primer, pel que fa a la privacitat, és important no posar ni el nom de l’alumnat, ni el nostre, ni cap altra dada personal. Utilitzar aplicacions com ChatGPT implica una responsabilitat ètica, encara més si estem treballant amb menors d’edat. Recomanem llegir els termes d’ús de l’aplicació que vulguem fer servir per veure si s’alineen o no amb els nostres valors i, si cal, trobar una alternativa que ens encaixi més. Aquest llistat recull tot d’eines d’IA per a educadors i pot resultar útil per trobar alternatives. Però el món de la IA avança constantment i segurament apareixeran de noves (de fet, no ens volem estar de mencionar Deepseek, el nou xat que ha revolucionat les xarxes en el moment d’escriure aquest article).  

Realitat vs. hype 

“La IA no és una moda: és una eina que ha de tenir sentit educatiu. Cal aplicar-la per acompanyar l’alumnat a aprendre més i millor, assolint els objectius educatius,” explicava l’Azucena Vázquez, doctora en educació i tecnologies digitals i Directora de Transformació Digital a Escuela21, a una entrevista amb Verificat. La IA ha generat tot un rebombori mediàtic i és important aturar-se i distingir entre expectatives exagerades i realitat. No és una solució màgica a tots els nostres problemes ni serà útil per a tot el que vulguem fer. El profit que en puguem treure dependrà de com la integrem. En un context educatiu, això implica que la intel·ligència artificial serà útil en la mesura que ajudi a l’aprenentatge i al desenvolupament de l’alumnat. Precisament aquí posa el focus el document de la Comissió Europea, Teaching with AI.  

En un article per a Media & Learning, Zac Woolfitt, professor a la Inholland University, parla de les diferents maneres que el seu alumnat havia fet servir la intel·ligència artificial per a la feina de l’assignatura. Va veure que aquells que la utilitzaven selectivament obtenien millors resultats, mentre que aquells que s’hi recolzaven massa creaven treballs genèrics i menys atractius. En particular, Woolditt destaca l’ús de la IA per generar logotips, que sovint donava lloc a dissenys poc originals que requerien moltes més revisions i canvis. 

Si li donem a ChatGPT les instruccions d’un treball o l’enunciat d’un exercici, ens produirà un text que segurament compleix mínimament amb allò que volem, però serà un bon treball? Woolfitt es va trobar que els logos dissenyats per ChatGPT no eren originals. Si l’alumnat li dona el mateix prompt a la IA, pot passar que els resultats s’assemblin molt. 

La manca d’originalitat no és l’únic problema de fer un ús acrític de la IA. Un altre que ens toca de prop a Verificat és la desinformació. I és que els models de llenguatge no es basen en la veritat, sinó en la probabilitat. Fer servir a ChatGPT com a substitut de Google (o qualsevol altre cercador) ens pot portar a informació incorrecta. 

Donar l’enunciat d’un exercici com a prompt no funciona, tampoc fer servir la IA per cercar informació… Aleshores, com podem fer servir aquesta eina d’una altra manera, com podem ensenyar a l’alumnat a fer el mateix? 

Estratègies per integrar la IA a l’aula

Partim d’una comprensió dels límits de la IA. Com ja hem dit, no ens serveix com a cercador, tampoc diu sempre la veritat. La IA no “jutja” com a tal, però sí que reprodueix els biaixos humans de les dades amb què ha estat entrenat. Cal ser conscients de tot això i tractar els textos que ens dona en conseqüència, contrastar-los i verificar-los. 

• Per a quan no sabem què estem buscant exactament. La IA no és un cercador, aquesta part la tenim clara. Però, amb tot, sí que ens pot ajudar a descobrir què busquem exactament o en quins detalls ens hem de fixar.
• Un nou punt de vista. Davant del procés d’escriure o fer res creatiu, comencem per proporcionar a la IA prou context perquè pugui treballar. A partir d’aquí, en comptes de copiar i enganxar l’enunciat d’un treball, podem provar de demanar-li que trobi errors en el nostre raonament, que aporti un nou punt de vista o que destaqui els punts febles del text. 
• Inspirar-nos. Aquest mena d’ús selectiu, aplicat a tasques concretes, pot a ajudar a trobar inspiració o veure coses que se’ns havien escapat. Es tracta de fer servir la IA com a un punt de suport, però mantenint la càrrega del raonament i la reflexió sobre nosaltres. 

Als materials didàctics de Desfake dedicats a la intel·ligència artificial, una de les activitats que proposem —basada en aquest vídeo de Javi Badia— serveix a l’alumnat per trobar usos creatius i conscients de la IA i maneres noves d’incorporar-la a la seva feina. A l’activitat La IA en el nostre dia a dia, l’alumnat, per grups, dissenya i elabora un prompt que serveixi per poder preparar exàmens, treballs, debats, etc., i, després, crear un repositori perquè tota la classe els pugui fer servir.  L’objectiu és que aprenguin a utilitzar la IA com a eina de suport i no com a substituta. 

D’altra banda, també hem treballat amb ChatGPT per veure quines activitats proposava per treballar, alhora, l’ús de la IA com a eina i el pensament crític. Una de les que proposava era la revisió crítica de textos generats per la IA. És a dir, demanar a l’alumnat que generin un text sobre un tema específic (una opinió sobre un tema d’actualitat, per exemple) i, després, que analitzin el text per tal d’identificar possibles debilitats argumentatives o fal·làcies amb l’objectiu de millorar l’avaluació crítica. 

L’altra activitat que ens va plantejar ChatGPT és la creació d’un argument per respondre a una pregunta complexa. Consisteix a proposar un dilema ètic, lògic o una pregunta oberta i demanar a l’alumnat que redacti una resposta sense consultar cap font externa. Després, que facin servir un xatbot per trobar diferents angles i perspectives que potser no han vist a la primera. L’objectiu és desenvolupar una postura argumentada analitzant les respostes de la IA i incorporant, rebutjant o modificant els punts aportats per l’eina.

A més de les activitats més concretes, ChatGPT ens va recomanar incloure sempre una activitat de metacognició sobre l’ús de la IA. I, d’aquesta manera, animar l’alumnat a reflexionar sobre el procés que han seguit, quins suggeriments han acceptat o rebutjat i per què. Fer preguntes com: “com m’ha ajudat la IA?” “He identificat els punts forts i febles de les seves respostes?” “He seguit les meves pròpies idees o m’he deixat influenciar massa?” La IA té un gran potencial per enriquir el procés d’aprenentatge, sempre que s’utilitzi de manera conscient i crítica. Integrar-la a l’aula pot ser valuós per fomentar el pensament crític, però cal que l’alumnat aprengui a utilitzar-la com a suport i potenciadora de la seva pròpia reflexió i raonament. Així, amb una aplicació responsable, la IA pot transformar l’educació, oferint noves oportunitats d’aprenentatge personalitzat i creatiu.