Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’estudi tancarà el VI Seminari Internacional sobre Neurociència i Educació que se celebrarà el 17 i 18 d’abril al Montessori Palau Girona i que aplega els millors experts mundials. Es tracta d’una investigació pionera internacional que utilitza models matemàtics de tot el cervell i lleis de la termodinàmica per demostrar com l’entorn educatiu redefineix la jerarquia i l’agilitat mental dels nens.
Fins ara, sabíem que l’educació canvia allò que pensem, però aquest nou estudi científic acaba de demostrar que també canvia com funciona la maquinària del nostre pensament. Tot utilitzant eines pròpies de la física teòrica i de la neurociència computacional, l’equip d’experts de Barcelona, Lausana, Oxford i Canadà ha descobert que el mètode Montessori fomenta una organització jeràrquica del cervell més flexible i eficient que l’ensenyament tradicional.
L’estudi suposa una fita en aplicar el “whole-brain modelling” (modelat de tot el cervell) per comparar l’impacte de dues pedagogies oposades, la suïssa i tradicional, davant de la Montessori, en el desenvolupament infantil.
La Termodinàmica de la Ment: L’Orquestració del Cervell
Per entendre aquesta troballa, els investigadors es van basar en un concepte revolucionari: el cervell funciona com un sistema termodinàmic que cerca activament estats de no-equilibri.
A diferència d’un sistema inert, un cervell sa i flexible és irreversible en el temps: processa la informació de manera que el “futur” i el “passat” de la seva activitat neuronal són distingibles. Aquesta ruptura de la simetria és el que permet al cervell orquestrar les diferents regions per adaptar-se a nous reptes.
• El cervell Montessori: L’estudi demostra que aquests nens presenten una dinàmica cerebral més allunyada de l’equilibri. Això significa que la seva “orquestra” neuronal té més capacitat de còmput i una jerarquia més fluida, cosa que permet transicions ràpides entre estats mentals.
• El cervell Tradicional: Mostra una dinàmica més propera a l’equilibri (més reversible), cosa que es tradueix en una organització jeràrquica més rígida i una menor capacitat de resposta davant de tasques que requereixen flexibilitat espontània.
La investigació revela que en fomentar l’autonomia i la lliure elecció (pròpies de Montessori) s’està optimitzant la fletxa del temps al cervell infantil. Aquesta orquestració dinàmica és la base de les funcions executives d’alt nivell, com ara la creativitat i la resolució de problemes.
“En mesurar la irreversibilitat i el no-equilibri, estem accedint a l’essència de com el cervell s’organitza a si mateix per processar informació”, expliquen els autors. Els resultats suggereixen que l’entorn Montessori actua com a catalitzador que manté el cervell en un estat d’alta eficiència física.
Aquest avenç és fruit d’una col·laboració estratègica entre el Grup de Neurociència Computacional de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), liderat pel professor Gustavo Deco i la investigadora Elvira de l’Aigua; la doctora Solange Denervau del centre CIBM de Lausana (Suïssa); el professor Morten Kringelbach de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) i la reconeguda experta en funcions executives Adele Diamond (Canadà).
L’estudi conclou que l’educació no s’ha de veure només com un procés pedagògic, sinó com un factor crític que determina la salut termodinàmica del cervell en desenvolupament, preparant els infants per a un món que exigeix una orquestració constant de noves idees i solucions.
