Anàlisi

Com parlar amb una persona que creu en teories de la conspiració

En els últims anys, el nombre de persones que creuen en teories de la conspiració ha crescut, segons l’Enquesta de Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia a Espanya. Tot i que pot ser temptador fer mofa o enfadar-nos si parlem amb algú que creu en una teoria de la conspiració, la investigació acadèmica i els experts ens diuen que aquesta opció és més aviat contraproduent. Quina és la millor manera de parlar amb algú que creu fermament en els chemtrails o que assegura que la Terra és plana? La clau pot ser l’empatia.

Primer, hem d’entendre què porta a algú a creure en una teoria de la conspiració. En un món que evoluciona de pressa i on vivim envoltats del bombardeig constant de notícies que ens parlen de desesperança, és normal que busquem respostes senzilles que donin sentit a fenòmens complexos com la desigualtat, les guerres, el canvi climàtic o la migració. De fet, intentar explicar què passa al món és una de les raons psicològiques que s’atribueixen a les persones que creuen en teories de la conspiració. També ho és voler tenir cert sentit de control davant la incertesa i connectar-se amb els altres.

Però les narratives conspiranoiques no són innòcues: es relacionen amb l’apatia política, la violència o l’erosió en la confiança científica i la disminució de les taxes de vacunació, entre d’altres. 

1. No confrontar ni ridiculitzar

Algunes investigacions relacionen creure en les teories de la conspiració amb l’extremisme i els processos de radicalització política. Per tant, pot ser interessant traslladar les recomanacions que existeixen sobre aquests fenòmens a les teories de la conspiració, que encara no s’han investigat tant, segons un article acadèmic publicat l’any passat per investigadors de la Universitat de Kent (el Regne Unit). “Mostrar-se hostil des del principi pot dissuadir a les persones de considerar noves idees”, recull l’article. 

Així ho confirma Guido Corradi, professor de Psicologia a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), que diu a Verificat que “aquesta seria la pitjor estratègia, perquè la gent respon a la ridiculització enrocant-se en la seva posició”. Per Corradi, l’important és ser consistent i no atacar frontalment, anar construint des del que la gent accepta com a veritat. 

2. Tenir la ment oberta

Una posició dialogant i oberta ens aproparà més al nostre interlocutor. Un article divulgatiu de la Universitat de La Trobe, escrit per investigadors anglosaxons, ens recomana fer preguntes i escoltar a l’altre per crear un clima de comprensió. Amb preguntes com “Quan vas començar a creure en (una teoria de la conspiració concreta)?”, “Com t’ha afectat psicològicament?” o “Què t’aporten aquestes creences?” podrem apropar-nos a l’univers psicològic de l’altra persona i trencar barreres entre punts de vista oposats. Així també ho apunta un estudi que va comparar la recepció d’informació a favor de la vacunació en grups antivacunes per part de persones que havien estat entrenades en comunicació assertiva i d’altres que simplement intentaven ser persuasives. Els antivacunes veien com més “confiables i raonables” les persones que havien estat entrenades en “receptivitat” que aquelles que no. 

Isabel Moreno, meteoròloga de RTVE i autora del llibre “Atmósfera de bulos”, diu per això que la clau és tenir molta empatia, i entendre “que la persona que tens davant no és tonta”. “Sobretot el que faig és preguntar el perquè, anar més enllà, i dir ‘per què creus això (…)’, i com que a poc a poc amb aquest per què vas ajudant que les mateixes persones vagin pensant en els seus raonaments i vagin veient les contradiccions”.

Moreno reconeix que no sempre és fàcil. “Fins i tot quan ells mateixos et donen raonaments que es contradiuen amb el que creuen, acaben buscant una altra explicació”. 

3. Ressaltar que els qui creuen en teories de la conspiració són una minoria

També s’ha vist que fer veure a les persones que creuen en teories de la conspiració que formen part d’una minoria pot afavorir que reconsiderin la seva opinió. Investigadors de les universitats de Northumbria, Staffordshire i Manchester Metropolitan (Regne Unit) van estudiar si corregir la percepció errònia sobre el nombre de pares que creuen en teories conspiratives antivacunes pot ajudar a reduir aquestes creences. Van concloure que, en presentar xifres que demostraven que les seves opinions eren minoritàries, les creences antivacunes es reduïen, tot i que l’efecte s’esvaïa amb el temps. 

Per exemple, a Espanya un 88,6% de la població creu que és important que els infants rebin vacunació, un 90% creu que les vacunes són segures i un 91,5% que són efectives, segons l’informe L’estat de confiança en la vacunació a la Unió Europea (UE). 

4. Fer èmfasi en el valor del pensament crític, però també reconèixer que no ho sabem tot

Molts dels creients en teories de la conspiració apel·len a l’esperit crític. Una de les expressions més utilitzades en l’univers misogin de la manosfera és el de la píndola vermella, una metàfora per explicar “el despertar de la consciència dels homes” davant el que diuen que és la injustícia del feminisme. L’article dels investigadors de la Universitat de Kent explica que aquesta atracció pel pensament crític es pot utilitzar com a arma de doble tall: “En una conversa amb una persona que parla sobre teories de la conspiració, és possible capgirar aquesta idea demanant-li que pensi de manera crítica sobre la font de la informació i que aporti més detalls sobre la teoria conspirativa en si, així com sobre els diferents biaixos cognitius associats a les creences conspiratives i com evitar-los”.

5. No validar i saber quan tallar una conversa

Després d’intentar apropar posicions i entaular un diàleg amb l’altra persona, també s’ha de saber quan tallar una conversa. “No s’han de validar les idees errades. Si no hi ha possibilitat de diàleg, millor canviar de tema. Es pot dir: ‘El que dius no crec que ho diguis de forma informada’, explica Corradi. 

Per això és clau avaluar qui tens davant. “No és el mateix parlar amb algú amb idees errades inofensives que amb un ‘professional de la mentida’. En el primer cas, hi ha marge pel diàleg; en el segon, es contamina el missatge i es perd eficàcia”, afegeix el psicòleg.

Creixen les teories de la conspiració

La meitat dels espanyols està d’acord amb l’afirmació que “les companyies farmacèutiques amaguen els perills de les vacunes”, i un de cada quatre considera que “el Govern intenta ocultar la relació entre les vacunes i l’autisme”. En ambdós casos, el grau d’acord pràcticament s’ha duplicat respecte al 2020, segons l’Enquesta de Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia a Espanya, elaborada cada dos anys per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Per abordar aquestes creences amb les joves, cal anar més enllà de la simple verificació de fets i tenir en compte la dimensió emocional que les fa tan atractives. A desfake.cat, hem dissenyat una proposta pedagògica específica per treballar les teories de la conspiració amb l’alumnat de secundària, que combina l’anàlisi crítica de continguts amb una mirada atenta als mecanismes psicològics i socials que les sostenen. Aquesta proposta ajuda a entendre per què ens poden arribar a convèncer aquestes narracions i ensenya a identificar els senyals habituals de les conspiracions, reforçant alhora una actitud de curiositat crítica i empatia cap a qui hi pot arribar a creure.