Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Congrés dels Diputats vol que el Govern espanyol acabi amb el sistema de beques i ajudes a l’estudi que va implantar l’exministre José Ignacio Wert el 2013. La Cambra ha aprovat amb els vots a favor de PSOE i Unidos Podemos (147) i l’abstenció de ciutadans, PNB i PDCat (66) una proposició no de llei –aprovada a través d’un text transaccional amb esmenes dels tres grups– que demana “modificar la normativa reguladora de les beques per recuperar-ne el veritable sentit com a dret subjectiu”.
El text definitiu, que ha comptat amb el rebuig del PP i ERC, demana al Ministeri de Educació que s’estableixin criteris “clars, objectius i ponderables per a la seva obtenció, de tal manera que el sol·licitant pugui conèixer per endavant […] la quantia que percebrà”. També fixa un període màxim de tres mesos per a la resolució dels expedients de beca.
Aquesta proposició s’aprova justament quan el Govern està a punt de donar llum verda al decret de beques per al proper curs, que no canvia “ni una coma” el sistema dels anys anteriors, segons el Consell Escolar de l’Estat. El màxim òrgan de representació de la comunitat educativa va aprovar una esmena de l’associació estudiantil CANAE per augmentar l’import i estudiar “la viabilitat d’un nou model de gestió”. I no és la primera vegada que critiquen aquesta forma de repartir les ajudes, que ha fet disminuir la quantia mitjana en un 27% respecte a 2011-2012.
Amb el sistema actual, les beques del ministeri –universitàries i no universitàries– es divideixen en dues parts: una fixa i una variable. La fixa inclou quantitats concretes en funció de si es compleixen o no determinats requisits: per exemple, a un universitari que viu a la península, no supera el llindar més baix de renda i estudia lluny d’on viu la seva família li corresponen 3.000 euros.
L’estudiant pot saber per endavant quant ha de rebre de la part fixa, segons els requisits que compleix. Aquesta part l’hi concedeixen uns mesos després, començat ja el curs, però sense saber quant rebrà en total perquè fins a final de curs no rep la resolució definitiva amb l’últim pagament corresponent a la part variable.
Aquesta segona quantia es calcula a través d’una fórmula matemàtica pràcticament indesxifrable. Tant és així que el Ministeri va apanyar a principi de curs un “simulador” web per calcular l’import total. Una vegada que s’han assignat totes les quantitats fixes, Educació reparteix els diners que sobren a tots els becaris i d’aquí surt aquesta part variable. Aquest sistema provoca any rere any les queixes dels estudiants, que denuncien que reben la beca –de la qual ni tan sols ensaben la quantia– molts mesos després de començar el curs.
A més d’un sistema de pagament diferent, el Govern central va incloure novetats en els requisits acadèmics. S’establia en un 5,5 la nota mínima de selectivitat que dóna dret a l’exempció de les taxes de matrícula en primer curs de la universitat, però pujava a un 6,5 la qualificació que permet accedir a les beques generals.
“Teatre” i “deslleialtat” a la feina pel Pacte Educatiu
Els grups reclamen també que “un nou marc estatal de preus públics de matrícula que tinguin en compte els nivells de renda de la unitat familiar a la qual pertanyi cada estudiant” i s’insta el Govern a convocar “amb caràcter d’urgència l’Observatori de Beques”, creat el 2010. Sobre beques, es demana també la tornada de les desaparegudes Sèneca –ajudes per estudiar en una altra universitat espanyola– i una adaptació de les quanties de les Erasmus en funció del país d’acollida perquè sigui “suficient per a la manutenció de l’estudiant”.
El text urgeix l’Executiu de Rajoy a “eliminar l’obligatorietat de devolució a posteriori de la beca a aquells alumnes que no hagin superat els crèdits exigits”. El PSOE calcula que uns 120.000 han hagut de tornar-la des que existeix el sistema, “fins i tot endeutant-se per fer-ho”, ha dit la diputada María Luz Martínez Seijo, encarregada de defensar la PNL. “S’exigeix al súper becari un rendiment superior a la resta i això genera inseguretat en un context de dificultats econòmiques”, ha afegit.
El PP i Ciutadans han criticat al PSOE defensar la seva proposta desmarcant-se de la subcomissió creada al Congrés per arribar a un pacte educatiu. “Ens sorprèn que portin aquesta proposta al ple quan la subcomissió és la foto adequada, sense teatres”, ha afirmat Marta Martín, de la formació taronja. “És molt inoportú i una deslleialtat perquè això s’està treballant a la subcomissió”, ha abundat el portaveu popular Miguel Lorenzo.
Aquest és un article publicat a eldiario.es
El Diari de l’Educació, 2025