Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els centres educatius són avui un dels espais on es fan més visibles les transformacions socials del nostre temps. L’augment de les desigualtats, la precarització de moltes famílies, els malestars vinculats a la salut mental, la diversitat cultural i lingüística, la desinformació, la polarització social o les noves formes de relació mediades per la tecnologia formen part del dia a dia de molts infants i adolescents. Tot això entra a l’aula, condiciona els aprenentatges, altera les relacions educatives i exigeix als docents una capacitat d’anàlisi i d’acompanyament que va molt més enllà del domini d’una disciplina.
No es tracta d’atribuir a l’educació la responsabilitat de resoldre desigualtats que tenen causes socials, econòmiques i polítiques profundes, ja que implica atribuir funcions i tasques als docents que no els hi pertoquen. Aquesta expectativa, sovint formulada amb bones intencions, ha contribuït també a sobrecarregar els equips docents. De tota manera, cal reconèixer que els centres educatius són, per a molts joves, un espai de referència, de vincle i de seguretat en un moment marcat per la incertesa. En aquest context, el professorat necessita eines per comprendre què passa als centres, quins recursos i professionals del territori els poden permetre optimitzar aquest acompanyament, com afecten aquests canvis els adolescents i de quina manera pot actuar-hi amb criteri professional, sensibilitat pedagògica i responsabilitat col·lectiva.
Volem reivindicar i reforçar les vessants psicològica, sociològica i pedagògica de la formació docent, sovint relegada a un segon pla
Les mobilitzacions docents dels darrers temps poden llegir-se també com un símptoma d’aquest malestar acumulat: no només expressen reivindicacions laborals, sinó també la tensió creixent que viu el sistema educatiu davant unes demandes cada vegada més complexes. Tanmateix, el debat va més enllà de la simple conjuntura. La qüestió de fons és quin tipus de formació necessita avui el professorat per exercir la seva tasca en centres afectats per canvis socials profunds.
Reivindiquem la formació integral del professorat: més enllà de la disciplina
Un dels elements clau per donar resposta a les dificultats i tensions que afronta el sistema educatiu és la formació dels docents. En aquest punt, des del nostre grup interuniversitari, centrat en la millora i l’impuls del mòdul genèric i comú del màster de formació del professorat de secundària, ens volem posicionar constructivament per tal de crear aliances amb tot el col·lectiu de persones compromeses amb la millora dels centres educatius, especialment els de secundària. Volem reivindicar i reforçar les vessants psicològica, sociològica i pedagògica de la formació docent, sovint relegada a un segon pla.
Considerem que és en aquest context que emergeix cada vegada amb més força la necessitat d’una formació docent centrada en la construcció d’una identitat professional integral. És a dir, una formació que vagi més enllà dels aspectes relacionats amb el contingut curricular disciplinari i aposti per un perfil docent integral, capaç de comprendre la complexitat educativa, social i institucional dels centres.
Més que expert en la seva disciplina
Des del nostre grup, el Grup Interuniversitari Centrat en la Millora del Mòdul Genèric del MUFPS (GIMMGEMU) que uneix esforços interdisciplinaris i interuniversitaris des de fa més de cinc anys, entenem que un bon docent no és només aquell que domina una matèria, sinó també qui entén el context on treballa, es preocupa pel seu alumnat i acompanya els seus malestars. L’aprenentatge real va molt més enllà de la retenció de continguts: implica vincles, significat i desenvolupament personal.
Un bon docent no és només aquell que domina una matèria, sinó també qui entén el context on treballa
Cal una mirada més global i crítica, que vagi més enllà de la reflexió pràctica. Els docents han de ser referents humans, capaços d’entendre les necessitats emocionals, socials i culturals dels seus alumnes. I alhora, han de desenvolupar una mirada analítica i crítica per interpretar els canvis socials i educatius d’un món en constant transformació.
En una societat marcada per la incertesa, la desinformació i la complexitat, la capacitat de pensament crític, abstracció i lectura contextual és imprescindible. Necessitem docents que sàpiguen anticipar reptes, detectar tendències i formar ciutadans conscients i compromesos. Educar avui és comprendre el present i preparar el futur. I tot això va molt més enllà de la ‘reflexió en la pràctica’.
Sense comprensió del context, no hi ha educació real
Per formar-se com a professionals complets, els futurs docents han de conèixer tant el contingut de la seva disciplina com el context institucional, socioeconòmic i micropolític on treballaran. Han d’estar connectats amb les problemàtiques socials i juvenils actuals, com ara la salut mental, la precarietat o la diversitat cultural.
Com pot un docent transmetre amb eficàcia la seva matèria si l’alumnat arrossega dificultats emocionals o familiars que li impedeixen concentrar-se? Com pot gestionar un grup classe si no ha reflexionat sobre la seva pròpia identitat docent? Com pot realitzar bé la seva feina si no comprèn les normatives que el regeixen o les dinàmiques internes que es donen en un centre? Com pot connectar amb adolescents si no és capaç d’entendre les desigualtats socials i educatives que configuren els diferents centres? Com es gestiona la diversitat sense tenir en compte un context global de segregació escolar on es concentren desigualtats i malestars en centres d’alta i màxima complexitat? Com es pot entendre el paper del docent en el sistema educatiu si la realitat no s’ha analitzat des d’una perspectiva orientada a l’equitat?
Una formació que respongui a la realitat
Sovint es busquen respostes immediates a fenòmens complexos com ara la gestió de l’aula o la relació amb les famílies, sota la premissa errònia que existeixen fórmules universals per abordar aquestes problemàtiques.
La resposta, però, no és universal, sinó que està supeditada a múltiples factors: si el conflicte és puntual o crònic, si el docent és empàtic o autoritari, si el centre té suport o està tensionat per les condicions socials. La riquesa de contextos no permet que s’apliquin solucions úniques; per tant, els estudis han d’aportar eines d’anàlisi i gran varietat de recursos i promoure el desenvolupament de competències que permetin al futur docent l’adaptació a situació i moment particular.
És poc probable que l’alumnat entengui la matèria o en capti el seu contingut si arrossega preocupacions externes, problemes de salut mental, dificultats de concentració o altres malestars que condicionen la seva experiència escolar
En un món líquid i canviant, la formació docent ha de fomentar flexibilitat, criteri propi i capacitat de diagnosi situacional. Només així els futurs docents podran actuar de manera eficaç i ètica en qualsevol context educatiu.
Amb això no volem dir que s’han de reduir els continguts, ja que aquests són indispensables per entendre el món en què vivim. Sense els continguts es pot arribar a conclusions poc fonamentades amb evidència, així com a reflexions superficials que no ajuden a avançar. Som conscients que el nivell educatiu del país ens posiciona en una situació preocupant, però també sabem que és poc probable que l’alumnat entengui la matèria o en capti el seu contingut si arrossega preocupacions externes, problemes de salut mental, dificultats de concentració o altres malestars que condicionen la seva experiència escolar.
La intel·ligència artificial generativa no pot substituir l’empatia
Amb la introducció creixent de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en l’àmbit educatiu, el rol del docent com a transmissor de coneixement és molt probable que desaparegui. La IAG pot facilitar el seguiment de l’aprenentatge, automatitzar correccions o la personalització de l’ensenyament, però res substituirà el component humà: l’acompanyament emocional, la creació de vincles, la lectura de contextos i la presència significativa. Caldrà, a més, que el docent acompanyi en el procés de la construcció del coneixement un cop rebuda tota la informació.
Cal reforçar el vessant psicosociopedagògic del màster
Per això, cal reforçar el vessant psicosociopedagògic del màster. Una bona formació integral en aquest sentit també ha de permetre augmentar el component ètic, com per exemple, la consciència que l’escletxa digital pot créixer amb l’ús desigual de la IAG. El pensament crític és necessari per comprendre les conseqüències del seu ús constant i sovint poc reflexiu, inclosos els biaixos que pot reproduir o amplificar.
Un pas més enllà: recerca i pràctica integrades
En els propers anys, impulsarem aquest enfocament mitjançant la recerca empírica i sistematitzada del projecte ARMIF 2024, «La interrelació del pràcticum amb la formació psicosocioeducativa del professional de secundària» (ARMIF 00016). Aquest projecte, emmarcat dins el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres, ens permetrà aprofundir en la relació entre el mòdul genèric i les pràctiques als centres educatius. Per a aconseguir aquesta millora és fonamental que els continguts psicosociopedagògics del mòdul genèric estiguin vinculats amb les pràctiques i també tinguin un lligam constant i recíproc amb la pràctica docent.
L’objectiu és clar: millorar la formació del futur professorat més enllà del seu àmbit disciplinari, reforçant la seva identitat com a professional docent integral. Per això, serà fonamental afavorir la comunicació i la col·laboració entre universitats i centres educatius, dues peces clau per a una formació realment transformadora.
Aquesta informació ha estat elaborada pel Grup Interuniversitari Centrat en la Millora del Mòdul Genèric del MUFPS (GIMMGEMU): Susanna Aránega, Lorena Becerril, Marina Elias, Rafael Merino, Montserrat Palma, Albert Sánchez-Gelabert i David Subero.
