Actualitat

Consens sobre un setembre presencial, però les mesures de seguretat als centres les decidirà Catalunya

Isabel Celaá, ministra d’Educació, ha hagut de bregar amb més preguntes de les habituals en una roda de premsa posterior a la Conferència Sectorial. S’han ajuntat el document de recomanacions que ahir va presentar amb el Ministeri de Sanitat, el mateix acord de la sectorial d’avui i el repartiment dels 2.000 milions d’euros que va anunciar Pedro Sánchez, president del Govern, diumenge passat.

I tot perquè res quedés especialment clar. O només una cosa: qualsevol comunitat estaria fora de la legalitat si no compleix amb la mesura de distància social de 1,5 metres entre alumnes a les aules el setembre vinent. Almenys, així ho ha explicat la ministra en relació a les declaracions del conseller madrileny d’Educació, qui ha sostingut en les últimes hores que no era viable reorganitzar els centres per seguir aquesta regla de separació. «Si Madrid no segueix» la norma de distància establerta pel decret de «nova normalitat», «incomplirà la llei», ha dit Celaá. «No crec que Madrid estigui en aquesta disposició», ha assegurat.

Pel que fa a Catalunya, segons un comunicat del Departament d’Educació, el conseller Bargalló ha expressat el seu malestar per la nota de premsa enviada ahir amb les mesures proposades pel Govern de l’Estat, tenint en compte que després s’han considerat un “esborrany d’orientacions obert”. Malgrat “la coincidència de partida amb molts dels aspectes proposats”, el conseller també ha deixat clar que “no acceptaria que el Ministerio publiqués el document amb caràcter normatiu o reglamentari, sinó exclusivament com a orientacions genèriques no vinculants normativament” i que les mesures sanitàries que caldrà prendre per l’inici de curs les està treballant el seu Departament amb el de Salut.

Les unitats convivencials

Preguntada la ministra pel fet que sigui impossible amb les ràtios actuals mantenir el metre i mig de seguretat entre persones, Isabel Celaá ha explicat que per a això estan els centres ara com ara estudiant la manera d’optimitzar els espais disponibles: gimnasos, menjadors, biblioteques, laboratoris i fins a patis. I en el cas en el qual un centre educatiu no tingués cap espai per fer aquests desdoblaments d’alumnes, la ministra ha apuntat que «els centres seran atesos per les comunitats autònomes per trobar altres espais» en col·laboració amb altres administracions. A Catalunya, Educació ja fa dies que va anunciar que estava treballant amb els municipis per trobar espais que poguessin acollir activitats lectives.

Més enllà d’això, i durant diversos minuts, tant Isabel Celaá com Alejandro Tiana, secretari d’Estat d’Educació, han hagut d’explicar en què consisteix la recomanació del document elaborat entre el seu Ministeri i el de Sanitat en el qual es descriu que hi haurà «unitats convivencials», idealment, de 15 alumnes, màxim 20 si fos necessari, des d’educació infantil fins a 4t de primària. Tots dos han insistit que aquesta xifra no és una ràtio, ja que aquestes es regeixen (i així seguiran) per la legislació vigent. És més aviat una recomanació de Sanitat que, a més, hauran de tornar a tractar després d’aquesta reunió de la sectorial d’Educació. Però, en cap cas, és una imposició legal.

Alejandro Tiana ha explicat que la recomanació de Sanitat s’inspira en la mesura que han posat sobre la taula països com Noruega, on s’han permès les agrupacions d’aquest tipus. Grups més o menys petits de nens i nenes fins a 4t de primària, amb un adult de referència i que mantenen les distàncies amb la resta dels companys del centre. El secretari d’Estat també ha informat que algunes de les autonomies han preguntat si aquestes xifres de 15 o 20 poden flexibilitzar-se.

A molts grups de primària el nombre d’alumnes és una mica superior a 20 alumnes per classe. Queda en l’aire el dubte de si aquestes agrupacions podran superar aquesta xifra o si hauran de subdividir-se en diferents espais per seguir les recomanacions del Ministeri. En aquest sentit, Tiana ha explicat que, davant dels dubtes dels territoris, parlaran amb Sanitat per aclarir aquesta qüestió.

El repartiment dels 2.000 milions…

Preguntada la ministra sobre el repartiment dels 2.000 milions d’euros compromesos pel Govern per a l’educació pública, Celaá ha explicat que els criteris sobre quins territoris rebran quins diners els han de definir encara el Ministeri d’Hisenda i el d’Economia.

En relació al grup de treball format per totes les comunitats en l’anterior sectorial i que té previst elaborar un document amb diferents escenaris possibles de cara a la tornada a l’escola al setembre, fonts del Ministeri asseguren que no s’ha parlat d’aquest tema a la reunió.

La ministra Celaá ha enumerat ràpidament els 14 punts de l’acord que han subscrit, ha dit, totes les comunides autònomes, a excepció del País Basc i la Comunitat de Madrid. No ha volgut valorar la posició de tots dos territoris en aquest sentit.

Els 14 punts d’acord

• El curs 20-21 començarà en les dates habituals de setembre i seguirà unes pautes similars a les d’altres cursos acadèmics. Les administracions educatives hauran de cuidar que es compleixin les 175 jornades lectives adaptant-se a la situació dels diferents centres educatius i les seves circumstàncies
• L’activitat lectiva presencial serà el principi general durant el pròxim curs. Les administracions entenen la importància de la presencialitat a l’educació.

• Els centres educatius adaptaran en totes les etapes, ensenyaments, les seves programacions didàctiques de les matèries, assignatures o mòduls, per al curs pròxim en el marc del que estableixin les administracions educatives, amb la idea de recuperar els aprenentatges no aconseguits en aquests últims mesos i per «permetre a l’alumnat l’assoliment dels objectius previstos».

• Les administracions establiran les directrius necessàries perquè els centres elaborin plans de seguiment i suport per l’alumnat que hagi tingut majors dificultats
• Les administracions educatives fomentaran el treball col·laboratiu entre els docents dels centres educatius per permetre’ls donar una resposta coordinada a les noves circumstàncies.

• En l’inici i desenvolupament del pròxim curs, les administracions seguiran les indicacions establertes per les administracions sanitàries, estatals o autonòmiques, respectant el que s’ha dit en el Reial decret llei 21/2020 de 9 de juny.

• Les administracions educatives treballaran amb els serveis propis de Prevenció de Riscos Laborals en el marc de les indicacions de les autoritats sanitàries per prendre les mesures més aconsellables en el desenvolupament de les activitats educatives.

• Les administracions educatives proporcionaran al professorat i als centres docents tota la informació i els mitjans de formació necessaris sobre els requisits higiènic-sanitaris establerts i la utilització de les instal·lacions escolars en condicions de seguretat.

• El marc que estableixin les administracions educatives, els centres escolars disposaran d’un pla d’inici de curs que estableixi l’organització del centre que millor s’adapti a les condicions de l’alumne.

• Les administracions educatives prepararan plans de contingència, «els que siguin necessaris», perquè els docents puguin fer front a les eventualitats que es produeixin durant el curs.

• Les administracions educatives adoptaran les mesures necessàries perquè els centres puguin oferir els seus serveis complementaris habituals, especialment de transport i menjador escolar en condicions de seguretat.

• Les administracions educatives adoptaran mesures orientades a la reducció de la bretxa tecnològica i l’eliminació de les seves conseqüències.

• El ministeri d’Educació i les conselleries col·laboraran per al desenvolupament i l’oferta de recursos en el reforç de la competència digital.

• El Ministeri d’Educació i les conselleries posaran en marxa programes de cooperació territorial orientats a donar resposta a la nova situació.