Opinió

Contra la penetració de la ideologia transgenerista a l’educació primària

Els testimonis de mestres i professores com L.H.G., de Terrassa, exposen com s’introdueix el transgenerisme a la ment dels i les menors a les aules de primària, amb la connivència de l’Administració i mitjançant materials elaborats per associacions transactivistes, i sense que docents i famílies en tinguin coneixement, “s’exposen continguts ideològics transgeneristes sota l’engany de formar en coeducació”. Aquests continguts presenten conceptes contradictoris, ja que d’una banda “expliquen que el gènere és una identitat que tries, i de l’altra, es presenten els rols de gènere com una cosa que ens encasella i cal combatre”.

Una altra professora, I.R.C., de València, explica com en la formació del professorat de primària “es feia referència als cossos equivocats per explicar la “identitat trans”. La base d’aquesta formació era la guia Els nostres cossos, els nostres drets, analitzada i denunciada pel Front Abolicionista del País Valencià per, entre altres coses, apostar per una diversitat reduïda a l'”aparença” i no per la igualtat entre dones i homes. En aquesta formació, a més, “s’incloïa una seqüència en què en un extrem hi havia un clítoris, i a l’altre un penis. El clítoris anava creixent fins a convertir-se en un penis. Així intentaven explicar que el sexe és un espectre o continu, sense cap base científica que avali aquesta suposició”.

No és estrany que nenes i nens, a qui arriben posteriorment aquestes idees, mostrin perplexitat i rebuig davant d’aquesta confusió, i que arribi un punt en què es qüestionin si són homes o dones (o tots dos o cap). La raó és que aquests materials no només reprodueixen el sexisme més ranci, que el professorat portem anys intentant combatre, sinó que inclouen continguts acientífics com la idea de que el sexe és un continu i que es pot triar/canviar a voluntat. És aquesta l’educació sexual que reclamem per a les nostres filles i fills?

Aquests materials no només reprodueixen el sexisme més ranci, que el professorat portem anys intentant combatre, sinó que inclouen continguts acientífics

En aquesta situació d’incoherència, es deriva als i les menors als departaments d’orientació, que seran els encarregats d’aplicar els “protocols trans” que s’emparen en les lleis educatives de la comunitat autònoma corresponent. Afortunadament, des d’alguns departaments d’orientació també es qüestiona aquesta ideologia. L’orientadora A.S.L., d’Andalusia, diu: “Havíem començat a valorar la coeducació i la influència dels estereotips sexistes que encasellen i limiten el nostre alumnat. Però darrerament he vist com la coeducació s’ha vist desplaçada per l’anomenada ‘educació en diversitat’, que s’oposa als seus plantejaments a la coeducació. Aquesta ‘educació en diversitat’, que és aparentment inofensiva i pretén ser inclusiva, “reforça els estereotips sexistes, sota conceptes com a identitat i expressió de gènere que s’imposen a la infància, segons la seva elecció de colors, forma de vestir, gustos o actituds… i si no encaixen amb l’estereotip, se’ls diagnostica disfòria de gènere”. Aquest punt és important, ja que, com assenyala aquesta mateixa orientadora, “la disfòria infantil es presenta associada freqüentment a altres trastorns, com ara TEA, TDAH, etc. Està relacionada amb un error d’autopercepció i sol remetre de manera espontània en arribar a l’adolescència”. Obviar aquest aspecte és menysprear la psicologia i la investigació científica, i donar un valor als sentiments que un/a menor pot tenir en un moment concret de la seva vida, sense que siguin definitius.

A través dels diferents testimonis exposats al congrés, veiem com la ideologia transgenerista té un dels seus objectius més grans en la infància, i especialment en qui no s’ajusta als estereotips establerts socialment. Així, a les noies que no encaixen en la feminitat se les indueix a creure que no són dones. Si a més són lesbianes, en passar a ser “nois trans”, la seva orientació sexual queda dissimulada. No és això homofòbia encoberta?

A les noies que no encaixen en la feminitat se les indueix a creure que no són dones. Si a més són lesbianes, en passar a ser “nois trans”, la seva orientació sexual queda dissimulada. No és això homofòbia encoberta?

Als centres educatius intentem combatre els estereotips de gènere i fomentar que nens i nenes creixin en llibertat; el nostre objectiu és acabar amb el sexisme, però el que estem veient amb l’entrada del transgenerisme a les escoles és que s’estan fent passes enrere en aquest objectiu. Davant d’aquestes situacions hem de recordar que som nosaltres, les mestres, les responsables dels continguts que deixem entrar a la nostra aula.

Al congrés també s’han sentit testimonis de docents que han alçat la veu en contra de la doctrina queer a les seves escoles. Al seu testimoni, N.L.Z., del País Basc, ens explica que durant la formació en transgenerisme que va rebre a la seva escola, va contra-argumentar la formadora, la qual en tot moment va evitar el diàleg i tota mena d’explicació més enllà de la guia transgènere d’única direcció en què es basava. Malgrat tot, gràcies a les intervencions d’aquesta mestra, a la seva escola s’ha creat un espai de diàleg on ara hi ha més docents que es plantegen preguntes, comparteixen idees i debaten sense por les represàlies.

Un altre dels testimonis presentats és el de T.C.M., mestre d’infantil de Barcelona, ens explica que tot el claustre del seu col·legi va realitzar una formació sota el títol “Escoles per la igualtat i la diversitat” impulsada per l’Ajuntament de Barcelona. En ella i per a la seva sorpresa, els van recomanar “evitar parlar de la menstruació com una cosa pròpia de les dones perquè això era llenguatge no inclusiu”. Aquesta afirmació va fer saltar les alarmes a tot el personal docent, i es va preguntar si tota aquella informació era útil per construir espais segurs i lliures per al seu alumnat de 3 a 6 anys. El claustre, finalment, va decidir abandonar aquesta formació i continuar treballant continguts que puguin ajudar l’alumnat a conèixer i respectar la realitat.

És imprescindible debatre a les escoles la influència que estan tenint els conceptes transgeneristes en l’alumnat de primària, la nostra intenció és facilitar el diàleg i l’intercanvi en els claustres

Des de DoFemCo, Docents Feministes per la Coeducació, considerem imprescindible debatre a les escoles la influència que estan tenint els conceptes transgeneristes en l’alumnat de primària. Amb aquest objectiu oferim aquesta compilació comentada dels testimonis presentats pel professorat de primària. La nostra intenció és facilitar el diàleg i l’intercanvi d’experiències en els claustres, cosa que és necessària per arribar a conclusions que afavoreixin una educació que ajudi el nostre alumnat a desenvolupar-se lliurement, sense sentir-se empresonat per estereotips sexistes que perpetuen la desigualtat entre homes i dones, i evitar que ja des de primària s’obri la porta a falses percepcions i processos mèdics irreversibles contra el desenvolupament sa i natural del nostre alumnat.

Laura Hedo és mestra de primària i Sandra Suárez és orientadora educativa. Són membres de l’associació DoFemCO