Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    L’art de celebrar amb art

    Inma Buñuales Rodriguez

    Què diuen les i els docents dels seus problemes

    Pablo Gutiérrez de Álamo

    “Històries de l’escola”: una mirada sobre l’educació a Catalunya

    Yeray García

    Per què no parlem de Palestina?

    Joan M. Girona

    El teu cervell és major d’edat?

    Laura Chaparro - Agencia Sinc
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    Contra l’assetjament escolar, equips educatius complementaris a escoles i instituts

    Laura Aubesonovembre 3, 20225 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    GettyImages
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Aquesta violència escolar pot ser devastadora. Els nens i joves afectats poden tenir dificultats per concentrar-se a classe, perdre les classes o abandonar l’escola per complet. Això té un impacte advers en el rendiment acadèmic i les perspectives de futur. L’atmosfera d’ansietat, por i inseguretat és incompatible amb l’aprenentatge i debilita la qualitat de l’aprenentatge per a tothom. El ciberassetjament presenta, a més, uns trets específics que fan augmentar el patiment de la persona ciberassetjada, ja que els efectes de l’agressió es perllonguen en l’espai i el temps; la persona en rol de víctima es queda sense espais de protecció o seguretat i, per tant, la seva situació de vulnerabilitat és molt alta.

    Els estats membres de la UNESCO van declarar el primer dijous de novembre, Dia Internacional contra la violència i l’assetjament escolar, inclòs el ciberassetjament, reconeixent que la violència relacionada amb l’escola en totes les seves formes és una vulneració dels drets dels nens, nenes i adolescents a l’educació, a la salut i al benestar. Per aquest motiu animem tothom a promoure, celebrar i facilitar el Dia Internacional, aquest 3 de  novembre, i participar d’aquesta manera en la prevenció de la violència i l’assetjament escolar.

    Aquest Dia Internacional pretén destacar el paper important que juguem els professionals educatius per fer de l’escola un espai segur per a tot l’alumnat. Necessitem professionals empoderats, capaços i preparats per actuar. Precisament, a Catalunya i també a l’Estat espanyol existeixen uns estudis, el Grau en Educació Social, que capacita professionals, entre altres coses, per poder abordar aquestes problemàtiques des del centre educatiu i també per promoure programes a nivell comunitari de prevenció.

    Un dels principals problemes del sistema educatiu és la sobrecàrrega del professorat, per tant, considerem que aquesta funció ha de ser abordada per professionals amb formació i funcions concretes que permetin el desenvolupament d’accions socioeducatives que donin la resposta adequada a la necessitat d’actuació sobre el benestar i la protecció dels infants i adolescents, partint de la necessària complementarietat entre diferents perfils professionals. Per això, el Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES) va emetre un posicionament el juny de 2020 on deixava constància que les competències que tenen les educadores i els educadors socials són les requerides per a exercir les funcions de coordinació de benestar i protecció que contempla l’article 35 de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència.

    Algunes de les competències que els educadors i les educadores socials tenen vers l’assetjament escolar i que els diferencien d’altres professionals són:

    • Capacitat per expressar-se de forma satisfactòria i per comprendre diferents codis referents als diferents contextos socioculturals i professionals.
    • Capacitat de relacionar-se a través d’una escolta activa i de formes d’expressió clares.
    • Capacitat per comprendre les situacions socials i educatives, diferenciant els fets que les componen, per establir una visió dels diferents elements que entren en joc.
    • Perícia per afavorir pràctiques socioeducatives construïdes des de lectures personals o col·lectives de la realitat social i institucional en què es desenvolupa.
    • Habilitat per distingir, prioritzar i atorgar sentit a les informacions i verbalitzacions que reben de part dels subjectes de l’educació o d’altres professionals, amb la finalitat d’objectivar, tant com sigui possible, el treball educatiu que cal realitzar i/o la derivació a altres professionals.

    En les comunitats autònomes que tenen des de fa dècades educadores i educadors socials en el sistema escolar (Extremadura, Castella-la Manxa, Andalusia, Balears i Canàries), la feina portada a terme ha donat resultats molt positius. Per aquest motiu considerem que la figura s’ha de generalitzar per evitar discriminacions i per tenir un sistema educatiu amb les mateixes garanties a tot arreu.

    A Catalunya els educadors i les educadores socials, es van incorporar als centres educatius el curs 2020-2021, però malauradament, només ho van fer en 75 escoles tipificades pel Departament d’Ensenyament com d’alta complexitat. Aquest curs 2022-2023, la dotació s’ha augmentat a 85, però continuen essent escoles d’alta complexitat, un aspecte que des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) no compartim. Considerem que fan falta educadores i educadors socials al conjunt de centres del Departament d’Educació per tal d’oferir garanties de desenvolupament personal i social a tot l’alumnat.

    Aspectes com l’atenció a la infància en situació vulnerable, el maltractament infantil i juvenil, l’assetjament i la violència escolar, el ciberassetjament i la victimització primària i secundària han de ser ateses per un conjunt de professionals que treballin de manera coordinada, amb expertesa i qualificació. Les educadores i els educadors socials tenim les competències professionals necessàries per a l’abordatge de situacions amb un alt grau de complexitat i especialització.

    Per aquest motiu, creiem que és cabdal donar a conèixer a tota la societat altres possibilitats que els i les educadores socials tenim en molts àmbits però, sobretot, dins dels centres educatius, tant de primària com de secundària, per tal d’abordar les situacions de vulnerabilitat en què es poden trobar els infants i adolescents de Catalunya.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Assetjament escolar bullying ciberbullying Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Entrevista
    Jaume Funes: «Necessitem que el sistema de salut mental passi la meitat del seu temps a l’escola»
    Next Article
    Actualitat
    Demanen responsabilitats penals per als centres que no actuïn davant casos greus de ‘bullying’
    Laura Aubeso

    Related Posts

    Opinió
    El lleure d’estiu, un dret de primera pendent

    maig 9, 2025

    Opinió
    L’Anella Verda: pedalar cap a un futur sostenible

    maig 7, 2025

    Opinió
    L’art de celebrar amb art

    maig 7, 2025

    No hi ha comentaris

    1. Martí Teixidó on novembre 3, 2022 9:32 am

      Dieu: “…la sobrecàrrega del professorat, per tant, considerem que aquesta funció ha de ser abordada per professionals amb formació i funcions concretes que permetin el desenvolupament d’accions socioeducatives que donin la resposta adequada a la necessitat d’actuació sobre el benestar i la protecció dels infants i adolescents, partint de la necessària complementarietat entre diferents perfils professionals. Per això, el Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES)…”
      No hi estic d’acord. Això és consolidar un problema que justament els mestres i professors poden prevenir de manera habitual i natural. Ja es pot fer, alguns ja ho hem fet. Però avui els recursos no són posar altres professionals per a lassetjament escolar sinó posar doble mestre o professor (dona i home) estable per cada grup-classe i així poden disposar de temps diari d’elaboració d’observacions i tractar-ho en sessions psicopedagògiques setmanals.
      Ho he tractat diverses vegades. La darrera, el 2 de maig proppassat, 2022. Blog: Educació ComunicActiva
      https://educacio-comunicactiva.blogspot.com/search?q=assetjament+escolar

      Reply
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.