Actualitat

Cooperatives que neixen a l’escola: emprendre per canviar les coses

Nens i nenes asseguts formalment a la sala d’actes del museu de Badalona escolten com Daniel Maria, sotsdirector de l’oficina de Barcelona de Triodos Banc, micròfon en mà, els pregunta coses sobre les quals uns mesos abans mai s’haurien interrogat. “Sabeu què es un banc?”. “Algú em pot dir a què destinen els bancs els diners que tenen?”, o “si de vosaltres depengués, a què haurien de dedicar els bancs els diners que tenen dipositats?”.

Les respostes no són gaire concretes. En algun cas els infants responen frases que potser han sentit a casa, com un noi espavilat que, sense venir a tomb diu: “els bancs sempre guanyen”. Però, sobre el que hi ha una certa unanimitat és que els bancs haurien de destinar els diners a finançar projectes que servissin a la comunitat, com les Organitzacions No Governamentals (ONG).

Les imatges formen part d’una activitat que han realitzat els alumnes de 5è i 6è de primària de tres escoles de Badalona: Alexandre Galí, Llorens Artigas i Miguel Hernández. En aquests centres han creat quatre cooperatives com una activitat inclosa en el programa de foment de la cultura emprenedora. El pla té el suport de la Diputació de Barcelona i en ell hi participen 131 centres escolars de 60 municipis.

Al Museu de Badalona, els membres de les quatre cooperatives fan la seva posada de llarg. Presenten els seus projectes davant les màximes autoritats de la ciutat en els camps de l’educació, la regidora de l’àmbit d’Educació, Laia Sabater, i Alex Mañas, regidor de Badalona Pròspera i Sostenible.

D’acord amb la solemnitat, els membres dels consells de direcció de les quatre cooperatives –A&G, Coop Art, Coopguays i Coopart– han presentat els seus projectes. En tots els casos han explicat que es van constituir amb el desig de fer activitats per gaudir i fer també activitats en comú. A preguntes dels animadors de la vetllada hi ha respostes gairebé unànimes. Per tirar endavant els projectes, que són elaborar productes d’artesania, han fet servir fons propis, o com deia una noia, “dels pares i les mares”. En unes escoles els han avançat 3 euros per nen i en altres fins a 5 euros. Amb aquests diners han comprat els materials amb els quals elaboren actualment els objectes que vendran, el 28 d’abril, al mercat dels Encants del barri de Montigalà a Badalona.

De retruc, com si no fos important, els directius de les cooperatives escolars han explicat que per constituir-se, elaborar els estatuts o determinar quins productes fabricaran, i especialment el seu preu de venda, les decisions s’han pres en assemblees. Sense que es digués clarament, entre els nens i nenes hi havia la sensació que les cooperatives creades tindrien continuïtat, en els altres cursos.

Les quatre cooperatives han decidit ja que faran amb els beneficis obtinguts amb la venda dels projectes que estan fabricant: fundes de mòbil, clauers, llibretes amb tapes decorades amb ‘emoticons’ o penjolls i braçalets. Si aconsegueixen guanys dedicaran un 10% a l’entitat AFANOC, Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya. I si a més queden diners, algunes cooperatives tenen previst fer festes per celebrar l’èxit dels seus treballs.

Si alguna cosa pot caracteritzar els projectes sobre cooperativisme escolar és que al seu voltant han aconseguit crear sinergies amb altres col·lectius. Així, els nens i nenes han rebut l’ajuda dels estudiants de l’Institut Pau Gargallo, l’escola d’art i de disseny, també de la ciutat. Conjuntament han dissenyat els logos de les cooperatives. També reben suport d’entitats com Fundació Salut Alta, La Mussara, la cooperativa local la Sargantana i l’ateneu cooperatiu Bnord. A més, les noves entitats han comptat amb l’ajut dels serveis del consistori de Badalona.

Sabater i Mañas no s’han estat de dirigir unes breus paraules als joves cooperativistes. La regidora s’ha alegrat que tres de les quatre cooperatives estiguin presidides per noies “cosa que no passa en la majoria de les empreses”, ha dit. Al seu torn, Mañas s’ha alegrat que hi hagi nois i noies que es plantegin que amb l’economia es pot “transformar la societat i no només fer diners”.