La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l’adjunta d’infància, Maria Jesús Larios, han presentat aquest matí l’Informe sobre els drets de l’infant del 2022 a la vicepresidenta primera amb funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés. L’informe denuncia que els darrers cinc anys els indicadors de vulnerabilitat social de la infància han mantingut una tendència creixent, la qual cosa s’explica per l’impacte que encara té avui dia la crisi econòmica del període de 2008 a 2013, per la sortida de la pandèmia de la covid-19 i pels efectes socials i econòmics de la guerra d’Ucraïna i de la crisi econòmica que s’albira.
Així, per exemple, entre el 2016 i el 2021 s’ha incrementat un 14,9% el nombre d’infants i adolescents que es troben en situació de risc de pobresa (més de 50.000 menors de divuit anys més, s’ha passat de 348.600 a 400.400). A més, destaca que s’ha incrementat un 19,6% el nombre d’infants i adolescents amb expedient obert a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) per situació de risc greu (de 5.399 a 6.456), i també un 94,3% el nombre d’infants i adolescents en estudi per possible situació de desemparament (de 1.726 a 3.353). L’informe també destaca que ha augmentat un 3% (més de 30.000, de 866.192 a 891.854) el nombre d’usuaris dels serveis socials, en bona part famílies amb infants a càrrec, i que s’ha doblat la probabilitat dels infants de patir un problema de salut mental, que ha passat del 5,1% al 9,4%.
La síndica és conscient que hi ha polítiques de transferència de renda i de provisió de serveis adreçades a donar resposta a aquestes necessitats socials i econòmiques, però denuncia que, tot i que els darrers anys se n’ha incrementat el finançament i la cobertura, no aconsegueixen cobrir les necessitats existents. En aquest sentit, les polítiques destinades a la infància esdevenen poc efectives, sobretot perquè o bé no donen cobertura suficient a totes les necessitats, o bé no s’han focalitzat cap als col·lectius més vulnerables.
Des del punt de vista de la cobertura, per exemple, més d’una tercera part d’infants en situació de pobresa severa (com a mínim el 38,6%) no són beneficiaris ni de l’ingrés mínim vital (IMV) ni de la renda garantida de ciutadania (RGC). De fet, es constata que les polítiques de transferències socials redueixen el risc de pobresa un 30,9%, molt per sota de la mitjana europea (43,1%).
Els dèficits en educació
Pel que fa als dèficits de cobertura en l’ensenyament, l’informe destaca que el 58% dels infants de zero a dos anys no estan escolaritzats a l’educació infantil de primer cicle, sobretot els infants de famílies socialment desfavorides; que el 46,5% de l’alumnat d’educació infantil de segon cicle, primària i secundària obligatòria en situació de risc de pobresa no percep cap ajut individual de menjador escolar, o que el 20,6% d’alumnat en situació de risc de pobresa que estudia ensenyaments secundaris postobligatoris no percep cap ajut a l’estudi de caràcter general.
També es detecten mancances en les cobertures del lleure educatiu, ja que els infants de famílies amb menys capital educatiu participen quasi cinc vegades menys a les activitats extraescolars no esportives que els infants de famílies amb més capital educatiu. En el mateix sentit, els serveis d’intervenció educativa (SIS) donen cobertura només al 14,4% dels infants en situació de pobresa severa. Malgrat l’increment del nombre d’infants atesos, encara hi ha mancances en la cobertura i en la intensitat dels tractaments prescrits (periodicitat de les visites) dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) i dels centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ).
Increment recursos poc focalitzat
La síndica remarca la millora del finançament de les polítiques d’infància (increment del 35,9% del pressupost respecte a l’any 2016, 1.781,7 milions d’euros més en aquest període), però considera que aquest esforç pressupostari no ha servit, com a mínim per ara, per fer un salt qualitatiu d’aquest abast en els drets dels infants. Un dels motius que expliquen aquesta circumstància és que aquesta inversió, que només en part s’ha destinat a atendre les necessitats conjunturals de la covid, no s’ha adreçat directament a donar resposta a la situació dels infants que es troben en situació de vulnerabilitat, ni s’ha aprofitat prou per desenvolupar polítiques focalitzades en l’atenció de les seves necessitats.
En l’àmbit de l’educació, per exemple, que concentra bona part de l’increment de la inversió (92,8%), una part significativa s’ha destinat a incrementar recursos de manera lineal al conjunt del sistema. Mesures com ara les reduccions de ràtios, la reducció d’hores lectives del professorat o la gratuïtat d’infantil 2, que s’han posat en pràctica aquest curs 2022/2023, tenen un cost elevat i se’n beneficia, en la mateixa mesura, el conjunt de l’alumnat, independentment de la seva situació de vulnerabilitat.
Per contra, hi ha reformes estructurals necessàries en polítiques d’infància que no s’estan abordant adequadament, especialment en l’àmbit de la protecció. Així, per exemple, l’acolliment residencial continua sent preponderant, i l’acolliment familiar, que és la mesura més adequada per garantir el benestar dels infants, no creix des de fa anys. S’ha incrementat també la presència d’infants tutelats menors de sis anys en acolliment residencial (que ha passat de 123 l’any 2020 a 212 el mes de setembre de 2022 en el cas dels menors de sis anys).
Recomanacions i prioritats
Per acabar, l’informe recull un seguit de recomanacions i prioritats d’intervenció que passen per promoure polítiques preventives per atendre millor les situacions de vulnerabilitat, com ara reforçar les polítiques de suport a les famílies i millorar-ne l’acompanyament, o corregir el dèficit de professionals de pediatria i millorar la cobertura dels CDIAP i els CSMIJ.
També es considera necessari desenvolupar polítiques focalitzades en l’atenció de les necessitats dels infants en situació de vulnerabilitat, com ara millorar la cobertura de les polítiques de transferència de renda (RGC, IMV…), promoure un model de finançament de l’educació infantil de primer cicle condicionat a les característiques socioeconòmiques de l’alumnat i dels entorns socials dels centres, i desenvolupar un pla de foment de l’equitat per a la participació dels infants en situació de vulnerabilitat a l’oferta de lleure.
En darrer lloc es recullen les recomanacions que es fan per garantir la participació dels infants en situació de vulnerabilitat en tots els assumptes que els afecten, com ara incorporar la participació dels infants i adolescents dins del procediment d’elaboració de normes que afecten la seva vida.
Aquest informe, que ara es debatrà en comissió, es lliura anualment al Parlament des del 2010, quan es va aprovar la llei de drets i oportunitats de la infància i l’adolescència.
