Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Sovint, en el debat educatiu, ens trobem atrapats en un fals dilema: escola pública o escola concertada. Com si haguéssim d’escollir entre dues ànimes d’un mateix país. Però la realitat és molt més rica. Catalunya ha construït, amb esforç compartit, una xarxa educativa plural que combina centres públics i concertats amb vocació de servei. És un model que no només és legal i legítim, sinó que ha funcionat durant dècades com a garant de cohesió, arrelament i llibertat educativa.
Davant la proposta del Departament d’Educació de retirar el concert a 155 línies escolars, voldria fer una crida a la responsabilitat institucional i a la mirada llarga. Sabem que el descens demogràfic obliga a repensar l’oferta educativa. Però sorprèn –i preocupa– que, un cop més, el pes del reequilibri recaigui de manera gairebé exclusiva sobre la concertada, mentre la pública manté línies encara amb ràtios molt baixes. És realment una planificació eficient o una decisió ideològica?
L’escola concertada és una part imprescindible del sistema educatiu català. Escolaritza prop del 30% de l’alumnat, sovint amb menys recursos per alumne, però amb una qualitat i un compromís que les famílies continuen valorant. En molts municipis, és l’única opció propera, i en altres, ofereix projectes educatius que enriqueixen la diversitat pedagògica del país.
La llibertat d’elecció educativa no és un privilegi: és un dret reconegut
D’altra banda, la llibertat d’elecció educativa no és un privilegi: és un dret reconegut. Retallar línies de concertada no és només una decisió tècnica; és un missatge polític que empobreix l’oferta i limita el dret de milers de famílies que volen un projecte educatiu concret per als seus fills. I si volem realment una educació gratuïta i equitativa, cal finançar correctament la concertada, no castigar-la per existir.
No es tracta d’enfrontar xarxes, sinó de construir un sistema que, des de la complementarietat i la responsabilitat, posi l’infant al centre i garanteixi a totes les famílies –sigui quin sigui el seu barri o nivell social– l’accés a una educació que respecti la seva llibertat, les seves creences i els seus anhels.
Catalunya mereix un debat educatiu madur, plural i constructiu. No instrumentalitzem les escoles per fer política. Fem política educativa per cuidar les escoles.
El Diari de l’Educació, 2025
1 comentari
Quants errors es poden escriure amb poques paraules.
El dret a escollir centre per part d’algunes famílies (no totes poden) no té cap recolzament ni a la Constitució ni a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Si els governs convergents , als anys 80 del segle passat, no haguessin tancat més de mil aules públiques, per evitar que la patronal de la privada, religiosa o no, però amiga dels convergents, perdés alumnat, avui la presència de l’escola privada seria mínima a Catalunya. Van cometre frau de llei.
Si repasseu les dades dels tancaments d’aules dels darrers anys veureu que les xifres de la pública guanyen per golejada a la privada. Continua la línea de privatització de l’ensenyament que va començar fa quaranta anys.
L’existència de les tres xarxes escolars (privada, concertada, pública) ajuda a mantenir l’estratificació social i les desigualtats de les persones que vivim a Catalunya. Bon futur li espera al país.