Actualitat

Les desigualtats socials afecten menys a la competència col·laborativa dels alumnes que a la de ciències o llengua

No és cap secret que els joves amb un nivell social i econòmic baix treuen més males notes que els de classe alta. És una constant en tots els estudis, entre ells l’últim informe PISA, de 2015, que avalua les competències de matemàtiques, llengua i ciències. Aquest dimarts l’OCDE ha tret un nou capítol del seu macroestudi, que aquesta vegada posa el focus en les competències dels alumnes per resoldre problemes col·laborant entre ells. També aquí el factor socioeconòmic influeix, però bastant menys. És a dir, que diferència de resultats en funció de l’origen social es redueix quan s’avalua la capacitat de cadascú de treballar en grup.

D’aquesta manera, segons llança el Volum V de PISA 2015, l’origen socioeconòmic dels alumnes espanyols explica el 7,5% de la variació que hi ha en els resultats de resolució col·laborativa de problemes en funció de les condicions socials, mentre que aquest percentatge oscil·la entre el 13% i el 15%, més o menys el doble, en les competències de ciència, llengua i matemàtiques. I la bretxa no és exclusivament espanyola: de mitjana, als països de l’OCDE l’origen social explica el 15% de la variació de resultats en treball col·laboratiu, i més del 20% en la resta.

PISA defineix la competència de resolució de problemes de forma col·laborativa com “la capacitat de cadascú de participar de manera efectiva en un procés a través del qual dos o més agents intenten solucionar un problema compartint el coneixement i l’esforç requerit per arribar a una solució”. Detalla l’informe que, tot i que el context és de col·laboració, la competència analitzada és individual, ja que la prova no la realitzen diversos estudiants conjuntament, sinó un sol alumne amb un ordinador que simula diversos agents més amb els quals col·labora.

En països punters com Finlàndia o Hong Kong –amb models educatius diferents-, les desigualtats socials són menys condicionants que a Espanya, però també afecten més en les competències habituals que en la resolució de problemes en grup. En països com França, Bèlgica o Holanda, la variació per origen social ronda el 25% en els primers i el 35% en els segons.

¿Per què passa, això? ¿Per què els joves d’origen popular rendeixen millor quan resolen problemes en equip que quan fan exàmens de matemàtiques o llengua? Una raó pot ser l'”efecte company”, segons Xavier Bonal, professor de Sociologia a la UAB i analista expert en PISA. “Si et barregen amb algú que pot rendir més, la teva probabilitat de millorar augmenta”, sosté Bonal, que afegeix que aquests resultats llancen un missatge clar: “El treball col·laboratiu té un potencial de fer menors les desigualtats”.

La meitat dels alumnes de pitjor situació socioeconòmica (aproximadament el 52%) i també els de millor situació (al voltant del 47%) obtenen en la resolució col·laborativa de problemes més bons resultats que els que es podria esperar tenint en compte la seva puntuació en les altres matèries de PISA.

“Trobo que el treball en equip augmenta la meva eficiència”, “prefereixo treballar com a part d’un equip que sol”, “trobo que els equips prenen millors decisions que els individus” i “gaudeixo cooperant amb altres”… Són alguns dels testimonis que recull l’informe sobre l’alumnat més desfavorit.

Per al professor de Sociologia de la UB Xavier Martínez Celorrio, “a l’espera de veure com s’ha fet la prova”, que l’alumnat en pitjor situació socioeconòmica tregui més suc de la col·laboració entre iguals “és una dada important” i suposa una empenta perquè els docents implementin pedagogies més actives en les seves assignatures. “Pot ser un punt d’inflexió per al sistema educatiu”, assegura. Les dades d’aquest nou informe de l’OCDE, diu, fan que “haguem de debatre el canvi de pedagogies i estratègies pedagògiques de cara als projectes d’escoles en entorns vulnerables, i no només vulnerables”.

Roser Batlle, una de les promotores de la metodologia d’aprenentatge-servei a Espanya –un model en què els alumnes fan un servei a la comunitat com a projecte educatiu–, assegura que el que exposa PISA ja ho vénen confirmant estudis a nivell més local. Posa el cas de l’Hospitalet de Llobregat, on assessora per implementar pràctiques d’aprenentatge-servei, i on el percentatge de graduats ha augmentat del 70% al 79% en els últims anys. “Amb propostes més actives es redueix l’absentisme i es millora la convivència en els centres”, assegura, problemes que solen afectar més a l’alumnat més pobre.

A nivell general, Espanya es troba en la mitjana de l’OCDE pel que fa a la competència de resolució de problemes en grup. Amb 496 punts, està només 4 punts per sota de la mitjana, cosa que no suposa una distància significativa pel estadístic. Sí que hi ha més diferències entre comunitats autònomes. Castella i Lleó (517) o Madrid (519) queden substancialment per sobre d’altres com Extremadura (474) o Andalusia (483). Aquestes distàncies són semblants a les ja detectades en les competències de llengua, matemàtiques i ciència.

Catalunya està lleugerament per sobre de la mitjana, amb 505 punts, però segons l’organisme internacional tampoc és una diferència significativa.

Les noies col·laboren més bé que els nois

Els resultats d’aquest nou informe PISA no marquen grans diferències en altres apartats. El més ressenyable és la diferència dels resultats entre noies i nois. En tots els països i economies analitzats per l’OCDE, les noies obtenen millors resultats en la resolució col·laborativa de problemes que els nois. A Espanya, la diferència és petita però remarcable, –una mica menor que la mitjana de l’OCDE–, 22 punts enfront dels 29 de la mitjana. Això sí, com millors són els resultats d’un país, pitjors són els resultats dels nois i millors els de les noies. És a dir, elles tiren de la millora de les dades.

Finlàndia, al capdavant de tota l’OCDE en aquest informe, arrossega una diferència de punts entre nois i noies propera als 50 punts, mentre que països com Tunísia o el Perú, a la part més baixa de la cua, pràcticament no presenten diferències entre nois i noies.

Per a Martínez Celorrio aquest fet té una explicació raonable. En països com el Perú o Tunísia els estils educatius són més jeràrquics, verticals, més tradicionals, el que suposa una estandardització que es mostra indiferent al gènere. En països com Finlàndia, amb un altre tipus de metodologies, “les noies multipliquen el seu rendiment”. Per al sociòleg aquest tipus d’estratègies col·laboratives “encaixa bé amb el seu estil de relació més simètric i col·laboratiu entre elles”.