Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Una visió subjectiva i parcial de la meva etapa escolar

    Roser Batlle

    El Pacte Nacional per la Llengua no canvia el model d’ensenyament de les llengües

    Martí Teixidó

    Alex Rodés, una estrella de la dansa als 12 anys

    Emilse González

    Què diuen les i els docents dels seus problemes

    Pablo Gutiérrez de Álamo

    La societat civil catalana reivindica la universalització del lleure educatiu a l’estiu

    Ana Basanta
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Actualitat
    Educació envia als centres una llista amb les lectures obligatòries de Batxillerat

    Redacciójuny 26, 202410 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    iStock
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    El Departament d’Educació ha enviat als centres educatius catalans una llista orientativa amb les lectures per a llengua i literatura catalana i castellana al Batxillerat, de les quals s’han d’escollir un mínim de dues obres cada curs, com fins ara.

    A més, els centres poden triar-ne altres sempre que pertanyin al “patrimoni literari”, entès com “aquelles obres i autors del passat que representen un llegat cultural, conformen la memòria col·lectiva i la tradició literària, i esdevenen cabdals per a generacions literàries posteriors”, segons explica la Conselleria en una nota de premsa. Amb això es treballarà la lectura guiada i compartida a l’aula i es mantindrà el volum de lectures existent fins ara.

    El text explicita que “l’objectiu de l’educació literària és acostar l’alumnat al patrimoni literari, promoure i incentivar la lectura literària i fomentar una reflexió crítica i analítica dels textos que permeti conèixer a fons l’art de la literatura i el seu gaudi, així com les relacions entre la literatura i altres manifestacions artístiques i culturals”. Amb aquestes indicacions, els departaments lingüístics dels instituts catalans hauran de començar a preparar el curs vinent.

    Al primer curs de batxillerat, es llegiran i s’analitzaran obres des de l’edat mitjana fins a l’últim quart del segle XIX, i a segon curs, des de l’últim quart del segle XIX fins al segle XXI. A més, els docents poden tenir en compte el patrimoni del territori més proper (per exemple, autors pirinencs o de les Terres de l’Ebre), o traçar vincles amb el nom del centre, si és el d’un autor.

    Les obres que els centres triïn hauran d’anar acompanyades d’un conjunt de textos que ajudin a entendre tant la contextualització històrica i cultural com el lloc en la tradició literària, la història de les seves interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i actuals.

    També s’ha elaborat una selecció orientativa de temes, recursos i gèneres literaris. Així, se suggereixen itineraris literaris com la dona, l’amor, la natura o la ciutat com a espai, o tòpics com el carpe diem.

    LLISTA ORIENTATIVA D’OBRES DE LITERATURA CATALANA

    POESIA

    1. Antologia de poesia catalana. Nova tria. (Vegeu selecció)*
    2. Ausiàs March (aprox.1400-1459), selecció de poemes
    3. Jacint Verdaguer (1845-1902), Canigó o selecció de poemes
    4. Joan Maragall (1860-1911), Visions & Cants
    5. Josep Carner (1884-1970), El cor quiet, Els fruits saborosos
    6. Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), El poema de la rosa als llavis, Poemes en ondes hertzianes
    7. Pere Quart (1899-1986), Vacances pagades
    8. Màrius Torres (1910-1942), Antologia poètica
    9. Salvador Espriu (1913-1985), Cementiri de Sinera
    10. Joan Vinyoli (1914-1984), Vent d’aram
    11. Gabriel Ferrater (1922-1972), Teoria dels cossos
    12. Vicent Andrés Estellés (1924-1993), Llibre de meravelles
    13. Maria-Mercè Marçal (1952-1998), Bruixa de dol

    Es podrien incorporar Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Felícia Fuster o Maria Àngels Anglada.

    *Antologia de poesia catalana. Nova tria

    1. Guillem de Berguedà: «Cançoneta leu e plana»
    2. Cerverí de Girona: «Si null temps fui pessius ne cossiros…»
    3. Ramon Llull: «Cant de Ramon»
    4. Ausiàs March: Poema XIII, «Colguen les gents amb alegria festes…»
    5. Jordi de Sant Jordi: «Just lo front port vostra bella semblança…»
    6. Joan Roís de Corella: «La balada de la garsa i l’esmerla»
    7. Francesc Vicent Garcia: «A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil»
    8. Cançó popular: «A la vora de la mar»
    9. Bonaventura Carles Aribau: «La pàtria»
    10. Teodor Llorente: «Vora el barranc dels algadins», de Nou llibret de versos (1909)
    11. Jacint Verdaguer: «Vora la mar», de Flors del calvari (1895)
    12. Miquel Costa i Llobera: «El pi de Formentor», de Poesies (1885), edició de 1907
    13. Joan Maragall: «Oda a Espanya», de Visions & Cants (1900)
    14. Joan Alcover: «Desolació», de Cap al tard (1909)
    15. Josep Carner: «A un auró», de Poesia (1957)
    16. Maria Antònia Salvà: «Talaiots», de Lluneta del pagès (1952)
    17. Joan Salvat-Papasseit: «Tot l’enyor de demà», de L’irradiador del port i les gavines (1921) …
    18. Josep Maria de Sagarra: «Vinyes verdes vora el mar», de Cançons de rem i de vela (1923)
    19. Carles Riba: «Súnion, t’evocaré de lluny…», d’Elegies de Bierville (1943)
    20. Clementina Arderiu: «Cançó del risc», de Sempre i ara (1946)
    21. Rosa Leveroni: «Elegies de la represa, VI», de Presència i record (1952)
    22. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: «A Mallorca durant la guerra civil », d’Imitació del foc (1938)
    23. Màrius Torres: «Cançó a Mahalta» («Corren les nostres ànimes…»), de Poesies (1947)
    24. Agustí Bartra: «Oda a Catalunya des dels tròpics», de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971)
    25. J.V. Foix: «Em plau, d’atzar, errar per les muralles…», de Sol, i de dol (1947)
    26. Salvador Espriu: «Quan la llum pujada des del fons del mar…», de Llibre de Sinera (1963)
    27. Pere Quart: «Corrandes d’exili», de Saló de tardor (1947)
    28. Josep Palau i Fabre: «L’aventura», de Poemes de l’alquimista (1952)
    29. Joan Vinyoli: «Gall», d’El Callat (1956)
    30. Gabriel Ferrater: «Cambra de la tardor», de Da nuces pueris (1960)
    31. Joan Brossa: «Cap de bou» (1969-1982)
    32. Vicent Andrés Estellés: «Els amants», de Llibre de meravelles (1971)
    33. Miquel Martí i Pol: «L’Elionor», de La fàbrica (1972)
    34. Maria Àngels Anglada: «El bosc», d’Arietta (1996)
    35. Maria-Mercè Marçal: «T’estimo perquè sí. Perquè el cos m’ho demana» de Sal oberta (1982)

    PROSA

    1. Ramon Llull (aprox.1232-1316), Llibre de les bèsties
    2. Joanot Martorell (aprox.1410-1465), Tirant lo Blanc, Episodis amorosos (versió actualitzada). Selecció d’episodis.
    3. Narcís Oller (1846-1930), L’Escanyapobres, La bogeria
    4. Prudenci Bertrana (1867-1941), Josafat
    5. Caterina Albert (1869-1966) («Víctor Català»), Solitud, Drames rurals
    6. Josep M. de Sagarra (1894-1961), Vida privada
    7. Miquel Llor (1894-1966), Laura a la ciutat dels sants
    8. Llorenç Villalonga (1897-1980), Bearn o la sala de les nines
    9. Josep Pla (1897-1981), Contraban i altres narracions
    10. Vicenç Riera Llorca (1903-1991),Tots tres surten per l’Ozama
    11. Mercè Rodoreda (1908-1983), Vint-i-dos contes, Aloma, La plaça del Diamant, Mirall trencat, Jardí vora el mar
    12. Lluís Ferran de Pol (1911-1995), La ciutat i el tròpic
    13. Pere Calders (1912-1994), Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil i altres contes
    14. Salvador Espriu (1913-1985), Narracions
    15. Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), Feliçment, jo soc una dona
    16. Maria Àngels Anglada (1930-1999), Quadern d’Aram, El violí d’Auschwitz
    17. Jesús Moncada (1941-2005), El cafè de la granota,
    18. Montserrat Roig (1946-1991), Ramona, adeu

    Es podrien incorporar: Aurora Bertrana, Anna Murià, Teresa Pàmies o Maria Antònia Oliver.

    TEATRE

    1. Àngel Guimerà (1845-1924),Terra baixa, La filla del mar, Mar i cel, Maria Rosa
    2. Santiago Rusiñol (1861-1931), L’auca del senyor Esteve, L’alegria que passa
    3. Joan Puig i Ferreter (1882-1956), Aigües encantades, La dama enamorada.
    4. Joan Oliver (1899-1986), Ball robat, La fam
    5. Josep M. de Sagarra (1894-1961), El cafè de la Marina
    6. Salvador Espriu (1913-1985), Antígona
    7. Josep M. Benet i Jornet (1940-2020), Revolta de bruixes

    Per tal de completar la llista anterior amb dramaturgues, es podrien incorporar: Carme Montoriol o Maria Aurèlia Capmany.

    Llista d’obres de literatura castellana

    1. Segunda antología de poesía española. (Vegeu selecció)*
    2. El Romancero (selección de poemas)
    3. Jorge Manrique (aprox.1440-1479), Coplas a la muerte de su padre
    4. Garcilaso de la Vega (1501-1536), (selección de poemas)
    5. Luis de Góngora (1561-1627), (selección de poemas)
    6. Francisco de Quevedo (1580-1645), (selección de poemas)
    7. Gustavo A. Bécquer (1836-1870), Rimas y Leyendas (Selección)
    8. Rosalía de Castro (1837-1885), (selección de poemas)
    9. Antonio Machado (1875-1939), (selección de poemas)
    10. Juan Ramón Jiménez (1881-1958), (selección de poemas)
    11. Federico García Lorca (1898-1936), Romancero gitano
    12. Pablo Neruda (1904-1973), Veinte poemas de amor y una canción desesperada
    13. Miguel Hernández (1910-1942), (selección de poemas)
    14. Blas de Otero (1916-1979), (selección de poemas)
    15. Gloria Fuertes (1917-1998), (selección de poemas)

    Es podrien incorporar: Rosa Chacel, Elisabeth Mulder o Maria Dolores Arana.

    *Segunda antología de poesía española

    1. Jarchas: «Vayse meu corachón de mib”, «Garid vos, ay yermanelas», «¿Qué faré, mamma?», «Si me quereses» (siglo XI).
    2. Lírica tradicional: «En Ávila, mis ojos», «Que miraba la mar / la mal casada», «Al alba venid, buen amigo», «Aprended, flores, de mí», «Dentro en el vergel, moriré» (siglos XI-XVII).
    3. Cantar de mío Cid: vv. 1-14, 715-777, 2689-2762 (segunda mitad del siglo XII).
    4. Romancero viejo: «Romance del conde Arnaldos», «Romance de la jura de Santa Águeda» (siglos XIV-XIX).
    5. Libro de buen amor: vv. 653-656, 697-701, 878-882, 950-971 (primer tercio del siglo XIV). 6. Jorge Manrique: Coplas a la muerte de su padre, vv. 1-5, 13-17, 25-28, 33-40 (después de 1476).
    6. Garcilaso de la Vega: «Égloga III» vv. 8-10, 25-32, 39-47 (antes de 1535).
    7. Fray Luis de León: «El aire se serena» (Oda III) (mediados del siglo XVI).
    8. San Juan de la Cruz: La noche oscura (segunda mitad del siglo XVI).
    9. Luis de Góngora: «Mientras por competir con tu cabello» (h. 1582).
    10. Lope de Vega: «Desmayarse, atreverse, estar furioso» (1634).
    11. Francisco de Quevedo: «Cerrar podrá mis ojos la postrera» (h. 1620).
    12. Sor Juana Inés de la Cruz: «Hombres necios que acusáis» (finales del siglo XVII).
    13. José de Espronceda: «Marchitas ya las juveniles flores» (A XXX dedicándole estas poesías) (h. 1840).
    14. Gustavo Adolfo Bécquer: «Del salón en el ángulo oscuro», de Rimas (1868).
    15. Rosalía de Castro: «Adiós, ríos; adiós, fontes», de Cantares gallegos (1863).
    16. Rubén Darío: «Canción de otoño en primavera», de Cantos de vida y esperanza (1905).
    17. Antonio Machado: «Fue una clara tarde, triste y soñolienta», de Soledades (1907).
    18. Juan Ramón Jiménez: «En ti estás todo, mar, y sin embargo» (Soledad), de Diario de un hombre recién casado (1916).
    19. Pedro Salinas: «Para vivir no quiero», de La voz a ti debida (1933).
    20. Jorge Guillén: «Más allá», de Cántico (1928).
    21. Gerardo Diego: «Río Duero, río Duero», de Soria (1923).
    22. Federico García Lorca: «Ciudad sin sueño» de Poeta en Nueva York (1929-1930, publicado en 1940).
    23. Dámaso Alonso: «Madrid es una ciudad de más de un millón de cadáveres (según las últimas estadísticas)», de Hijos de la ira (1944).
    24. Vicente Aleixandre: «Se querían», de La destrucción o el amor (1935).
    25. Rafael Alberti: «Si mi voz muriera en tierra», de Marinero en tierra (1924).
    26. Luis Cernuda: «Donde habite el olvido», de Donde habite el olvido (1933).
    27. Miguel Hernández: «Yo quiero ser, llorando, el hortelano», de El rayo que no cesa (1936).
    28. Blas de Otero: «En el principio», de Pido la paz y la palabra (1955).
    29. Ángel González: «Para que yo me llame Ángel González», de Áspero mundo (1956).
    30. José Ángel Valente: «Si no creamos un objeto metálico», de El inocente (1970).
    31. Jaime Gil de Biedma: «Intento formular mi experiencia de la guerra», de Moralidades (1966).

    PROSA

    1. Don Juan Manuel (1282-1348), El conde Lucanor
    2. Fernando de Rojas (1470-1541), La Celestina
    3. Lazarillo de Tormes (1554)
    4. Miguel de Cervantes (1547-1616), El Quijote (selección de fragmentos), Novelas ejemplares (selección de fragmentos)
    5. Benito Pérez Galdós (1843-1920), Tormento
    6. Leopoldo Alas, “Clarín” (1852 -1901), La Regenta (selección de fragmentos)
    7. Emilia Pardo Bazán (1851-1921), Los pazos de Ulloa
    8. Jorge Luis Borges (1899-1986), Cuentos (selección)
    9. Ramón J. Sender (1901-1982), Réquiem por un campesino español
    10. Camilo José Cela (1916-2002), La colmena
    11. Miguel Delibes (1920-2010), Cinco horas con Mario
    12. Carmen Laforet (1921-2004), Nada
    13. Carmen Martín Gaite (1925-2000), Entre visillos
    14. Ana María Matute (1925-2014), Luciérnagas, Los niños tontos
    15. Gabriel García Márquez (1927-2014), Crónica de una muerte anunciada, El coronel no tiene quien le escriba, Cien años de soledad
    16. Juan Marsé (1933-2020), Últimas tardes con Teresa
    17. Eduardo Mendoza (1943-…), La ciudad de los prodigios, La verdad sobre el caso Savolta
    18. Cristina Fernández Cubas (1945-…), Mi hermana Elba y Los anillos de Brumal
    19. Laura Esquivel (1950-…), Como agua para chocolate

    Es podrien incorporar: Rosa Chacel, María Teresa León o Carmen Conde.

    TEATRE

    1. Fernando de Rojas (1470-1541), La Celestina
    2. Félix Lope de Vega (1562-1635), Fuenteovejuna, El caballero de Olmedo
    3. Tirso de Molina (1579-1648), El burlador de Sevilla y convidado de piedra
    4. Pedro Calderón de la Barca (1600-1681), La vida es sueño
    5. José Zorrilla (1817-1893), Don Juan Tenorio
    6. Ramón del Valle-Inclán (1866-1936), Luces de bohemia
    7. Federico García Lorca (1898-1936), La casa de Bernarda Alba, Yerma
    8. Enrique Jardiel Poncela (1901-1952), Eloísa está debajo de un almendro
    9. Miguel Mihura (1905-1977), Tres sombreros de copa
    10. Antonio Buero Vallejo (1916-2000), Historia de una escalera, La fundación

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous ArticleFinal de curs. Contents?
    Next Article
    Anàlisi
    Educació, progrés tecnològic i qualitat dels llocs de treball: qüestió de velocitats
    Redacció
    • X (Twitter)

    Related Posts

    Opinió
    El Pacte Nacional per la Llengua no canvia el model d’ensenyament de les llengües

    maig 13, 2025

    Opinió
    Discriminació per motiu de discapacitat a l’elecció de la llengua base a València

    març 11, 2025

    Opinió
    Llibertat educativa o caos assegurat: la consulta lingüística que destrossa el sistema educatiu valencià

    març 10, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.