Opinió

Educació i el menysteniment de les treballadores embarassades

Ens trobem en un escenari d’emergència social extraordinària i un col·lectiu al qual se’ns exigeix una contínua previsió, revisió i autoavaluació generant multitud de documents que fan que la tasca docent es vagi burocratitzant a marxes forçades. Irònicament, el Departament d’Educació ni ha previst, ni ha revisat, ni s’ha autoavaluat, ni sap exactament què fer davant d’aquesta situació extraordinària.

Les dones representem un 77% de les plantilles. Segons dades del mateix Departament, hi ha un 86% de dones a educació infantil i educació primària, un 81% de dones als centres d’educació especial i un 62% a educació secundària.

S’acosta el 25 de novembre, dia internacional per a l’erradicació de la violència masclista. Haurem de recordar que el Departament d’Educació, amb unes 72.000 treballadores i treballadors, no ha tingut en compte que la majoria de les seves treballadores som dones, algunes de les quals embarassades i que no ha previst quin paper se’ls atorgaria a aquest col·lectiu en aquesta situació excepcional. Aquesta manca de previsió, podem considerar clarament que és un exemple de violència de gènere institucional.

A les dones embarassades, com a membres del col·lectiu que ha estat tipificat com a “personal vulnerable”, els serveis de prevenció de riscos laborals (molts d’ells externalitzats perquè els propis del Departament no han pogut assumir tal volum de feina) les han avaluat i han determinat, emetent un informe per a cada treballadora, que hi ha algunes dones embarassades a les quals recomanen que no s’incorporin al seu lloc de treball o bé que s’hi poden incorporar a condició que es facin unes adaptacions dels seus llocs de treball. Mentre han tingut la recomanació del servei de prevenció, no s’han incorporat al seu lloc de treball i s’han trobat en una circumstància administrativament inèdita en tant que l’administració no ha generat ni dissenyat cap situació administrativa que resolgui i reguli les seves circumstàncies. Ni es troben en situació d’incapacitat temporal, ni en cap altra supòsit recollit per la normativa que els pogués emparar jurídicament.

Amb l’informe dels serveis de riscos, les treballadores han hagut d’acudir al segon òrgan d’avaluació que és l’ICAM. Aquest determina, a diferència dels serveis de prevenció, si la persona es pot o no incorporar al seu lloc de feina. Aquest periple administratiu entre l’emissió de l’informe i la cita amb l’ICAM, de vegades, ha durat dies. Dies que ni les treballadores afectades ni els centres saben com han de gestionar.

És entre el 14 i 18 de setembre quan el Departament comença a provar solucions que, tanmateix, no són homogènies a tots els serveis territorials –i que s’apliquen de manera desigual, a interpretació de cada servei–. Òbviament, això afegeix tensió i confusió al professorat i als equips directius.

Entre tant, tenim als centres educatius sense saber si la persona s’incorporarà o no, el Departament d’Educació que envia una substituta o substitut però es nega a fer nomenaments cada dia, els equips directius sense saber com han de gestionar administrativament la situació, grups d’alumnes sense referent docent i la persona afectada amb un alt nivell d’angoixa perquè se sent pressionada laboralment i amoïnada per la seva situació personal i completament desorientada i desinformada.

Des del mes d’abril, a les taules de negociació hem insistit en la necessitat de donar sortida a situacions que eren fàcils de preveure. Per exemple, una dona embarassada que no pot exercir la seva tasca docent presencialment perquè la situació suposa un risc per ella i la criatura. Davant d’aquesta situació, sembla obvi que a aquesta persona se li ha d’emetre una incapacitat temporal (baixa). Doncs resulta que una qüestió tan simple com aquesta, per contra, no havia estat contemplada ni organitzada a temps.

El Departament d’Educació té un Pla d’Igualtat generat el curs 2015 a on hi consten mesures dirigides bàsicament a l’alumnat i a l’organització de centres, però que apunten molt poc a les seves responsabilitats amb les mateixes treballadores. De fet, irònicament, la legislació dels darrers anys (Decret de Perfils i Plantilles, Decret d’Autonomia, Decret de Direccions, l’extensió de les entrevistes personals…) ha tingut com a conseqüència obrir les portes a la discriminació de gènere. Els plans d’igualtat s’han d’avaluar i actualitzar cada quatre anys. Aquest 2019 el Pla d’Igualtat del Departament d’Educació hauria d’estar actualitzat. A setembre de 2020 encara esperem que el Departament ens convoqui per parlar-ne com a representants de les treballadores i treballadors d’educació, tot i haver-ho demanat en vàries ocasions.

Exigim al Departament d’Educació que sigui conscient que totes les qüestions relatives a la perspectiva de gènere les està focalitzant en l’alumnat. Volem que comenci a aplicar-se ell mateix aquesta visió política, feminista, de la societat.

USTEC•STEs vàrem aconseguir que en les properes convocatòries d’oposicions les dones poguessin exercir el dret dels infants a l’alletament directe mentre fan les proves en tant que moltes poden arribar a tenir una durada de més de tres hores. Celebrem que acceptessin aquesta mesura que està pensada a generar polítiques en perspectiva de gènere.

No deixarem de visualitzar a les dones, que som el col·lectiu majoritari d’aquesta feina que té molta relació amb les tasques de cures, i que necessitem que se’ns miri des d’una perspectiva feminista.