Anàlisi

La diagnosi local, clau per fonamentar la millora de la política educativa d’estiu

En el disseny de polítiques públiques la diagnosi esdevé la base sobre la qual es fonamenta la presa de decisions. Copsar la realitat i avaluar el punt de partida a través d’un estudi deliberat i sistemàtic és irrenunciable per identificar reptes i oportunitats.

Malauradament, aquest exercici no sempre és habitual en l’àmbit de la política educativa local del foraescola, i encara menys, en l’abordatge de l’estiu. Fa pocs anys que aquest espai es reconeix com un període educativament rellevant en la vida dels infants i adolescents. El temps no lectiu més llarg de l’any ha estat tradicionalment menystingut i invisibilitzat com a part del desenvolupament personal de la canalla.

Sortosament, fa uns quants anys que això ha canviat: la recerca evidencia el potencial educatiu d’aquest període i l’empremta que generen les activitats de lleure educatiu en la millora competencial i en la consolidació de capitals. Però també mostra com plou sobre mullat: els qui es beneficien menys d’aquestes activitats són els infants i adolescents en situació de vulnerabilitat i, en canvi, s’accentua l’“efecte Mateu” en les famílies amb més recursos i connexions.

Mesurar la magnitud d’aquest biaix és clau per abordar el repte i posar-hi remei. Ara bé, els municipis no sempre compten amb les eines i els suports per endegar aquest exercici que permet contrastar creences, idees preconcebudes i fonamentar les decisions educatives en fets i realitats fefaents.

En el darrer any, la Diputació de Barcelona i l’Aliança Educació 360 han impulsat un projecte, “Municipis per un Estiu Enriquit”, que té per objectiu acompanyar a 12 ens locals a millorar les polítiques educatives d’estiu per garantir el dret a l’educació de tots els infants i adolescents. Per fer-ho s’ha realitzat una diagnosi de les estratègies desenvolupades pels municipis participants, de mida i naturalesa diversa. Fruit d’aquest procés, s’han detectat aspectes que, en bona part, determinen la realització d’una anàlisi completa i mesurada. En destaquem alguns:

1. La construcció d’espais de treball i coordinació entre els professionals municipals implicats en les iniciatives d’estiu: educació, cultura, esports, infància i joventut, serveis socials, etc. Garantir el dret a l’educació a l’estiu requereix una visió compartida, planificada i harmonitzada.
2. Aquesta anàlisi ha de ser socialitzada, participada i enriquida amb la comunitat educativa a partir del màxim òrgan de participació d’educació municipal: el Consell d’Educació Municipal (CEM).
3. La promoció d’espais d’escolta i d’impuls del rol actiu dels infants i adolescents en l’anàlisi de les oportunitats educatives d’estiu del seu municipi. El protagonisme dels infants no només és un mandat normatiu sinó que és necessari per assegurar l’impacte esperat de les polítiques que els afecten.  
4. Atendre i estudiar l’estructura territorial, la mobilitat i les necessitats del teixit econòmic i productiu que condicionen els horaris familiars i les necessitats que se’n deriven.
5. Recollir i sistematitzar el conjunt de l’oferta educativa d’estiu, pública i privada, per identificar l’abast, diversitat i distribució territorial de les iniciatives existents. Per això és clau identificar i establir vincles amb el conjunt d’agents que intervenen en l’ecosistema educatiu local d’estiu.
6. Definir la població de referència. Dimensionar el públic objectiu i conèixer el perfil de canalla que participa a les activitats i, sobretot, aquells que en queden fora i per què. 
7. Analitzar els mecanismes de foment de l’accessibilitat, diversitat i inclusió. Copsar si les mesures de suport i acompanyament per a la superació de barreres i de plena inclusió són eficients i eficaces per garantir la igualtat d’oportunitats.
8. Aprofundir en el vincle i entesa entre l’educació formal i la del foraescola. Els centres escolars són clau en la prescripció i garantia de la continuïtat educativa tant pel que fa al manteniment i consolidació de competències com pel que fa a la prevenció d’actituds i pràctiques no saludables.
9. Determinar l’existència de mecanismes i criteris pedagògics que assegurin la qualitat educativa del lleure educatiu a l’estiu. Conèixer si es disposa d’estàndards de qualitat compartits que garanteixen el rigor de les propostes.
10. Mesurar el valor que la ciutadania atorga al lleure educatiu. Estimar el reconeixement que tenen aquestes iniciatives per a la comunitat és bàsic per impulsar una visió de dret que transcendeixi l’exigència de guarda i conciliació.
11. Disposar d’un sistema de seguiment i avaluació que permeti mesurar els resultats i punts de millora en termes d’equitat, qualitat i connexió. 

Aquests criteris, i molts d’altres, afavoreixen l’articulació d’una política educativa d’estiu sòlida i coherent amb la realitat local que afermi el dret a l’educació per a tots els infants i adolescents en condicions d’igualtat d’oportunitats.