Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 77% de les noies que fan 6è de primària practiquen esport regularment, però quatre anys més tard, a 4t d’ESO, ja només ho fan el 60,9%. En el cas dels nois, també hi ha una baixada, si bé menor, ja que del 84% es passa al 74,5%. Aquestes dades pertanyen a un estudi fet pel Consell Català de l’Esport (Els hàbits esportius dels escolars de Catalunya 2016) en època prepandèmica. “Amb la pandèmia, la situació s’ha agreujat perquè moltes famílies han agafat por i han suprimit l’extraescolar esportiva dels seus fills”, assegura David Escudé, diputat i regidor d’Esports de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona.
Per tractar de revertir aquesta tendència, la Diputació ha posat en marxa un pla pilot (batejat Joventut esportiva, societat activa) a barris de rendes baixes de quatre municipis de la llera del Besòs: Barcelona, Sant Adrià, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac. Des de fa un any, aquests ajuntaments compten amb la figura de l’educador esportiu, la finalitat del qual és detectar joves que hagin deixat de fer esport de forma regular, pel motiu que sigui, i proporcionar-los l’acompanyament, suport, espais, etc. que facin falta perquè hi tornin.
L’abandonament té múltiples causes (econòmiques, escolars, familiars, culturals…) i també la detecció es fa seguint múltiples vies: a través dels centres educatius, dels serveis socials municipals, al mateix carrer, etc. La proposta esportiva depèn sobretot dels interessos dels joves, si bé també es pot veure condicionada per l’oferta de l’entorn. L’objectiu no és que entrin en dinàmiques de club federatiu ni la competició, si bé tampoc es descarta. Sobretot es busca garantir la pràctica esportiva a tothom, disminuir el sedentarisme, fomentar els hàbits saludables, educar a través dels valors de l’esport i augmentar el nombre d’entorns actius a l’espai públic.
Graduats en CAFE
Després d’un primer any de vida del pla pilot, amb la contractació de 10 educadors esportius (cinc parelles formades per un educador i una educadora), aquest 2022 es duplica el pressupost perquè es pugui duplicar també aquesta xifra de professionals, i el 2023 la previsió és arribar als 30 educadors. Segons expliquen des de l’ens municipalista, en aquest primer any s’han atès 330 joves, la meitat dels quals compten amb un pla individualitzat d’atenció. “Hem vist que funciona i per això volem institucionalitzar el que pot fer l’esport per aquestes famílies amb fills que corren el risc de dedicar-se a activitats no saludables quan surten de l’institut”, explica Escudé. La inversió global en aquests tres anys serà d’1,45 milions d’euros, i la idea és que les plantilles municipals comptin cada cop més amb la figura de l’educador esportiu.
Segons el defineix el pla pilot, “l’educador esportiu és un professional que agrupa els coneixements esportius i d’intervenció social al territori. Les seves funcions bàsiques són connectar els joves amb els dispositius locals i els agents esportius locals, acompanyar-los en el seu procés, treballar al costat dels entrenadors i personal de monitoratge per assessorar en la resolució de conflictes, treballar la cohesió de grup i dur a terme accions de prevenció”. Majoritàriament, són graduats en CAFE (Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport), amb formació social complementària.
El Diari de l’Educació, 2025
1 comentari
L’esport està en contradicció total en la socetat del nostre temps. Jocs olímpics, ara a Xina? O competicions esportives? Juga al futbol el Barça? O és l’espectacle de massa futbolística?. L’escola ha de ser coeducativa? (De fet sols és mixta, en molts casos). Questionem les escoles que discriminen per sexe/gènere? L’esport, l’esport escolar, discrimina sempre i no s’han admès equips escolars mixtes.
Esport i adolescents i joves. A ls mitjans de comunicació no es parla d’esport, de bon joc, de bellesa i d’espectacle bell. (llevat del patinatge artístic). Tot és competició, resultats, i cal ser el millor fer història; com Messi, com Nadal, com Jornet… I ser número u, poden ser-ho molt pocs. A aquests els ha compensat l’esforç i la constància. Quants adolescents poden preveure compensable l’esforç i la constància?
Tornem a l’inici, a l’inici de la història. Fem jocs esportius! Ja a l’escola, al barri, el cap de stemana. Que juguin sense competir. Guanyar és un valor; jugar elegantment, jugar diferentment, no fer faltes… molts valors a ponderar. Que juguin i que després vagin a prendre un crep amb refesc, junts rient i fent gresca. Que ningú els pregunti per quant (resultat) han quedat. Han jugat, han viscut, creixen junts. No deixem que abandonin el joc esportiu ni quan arribin a la universitat. A més de tot, el què hem dit, el joc no competitiu oxigena el cervell i refrigera les neurones. Jocs esportius.