Ámbitos para el aprendizaje. Una propuesta interdisciplinar
Coral Elizondo Carmona | Octaedro. Col·lecció Recursos Educativos. Barcelona, novembre 2020
Aquest llibre ens presenta com treballar l’enfocament globalitzador de l’educació en un món líquid. En un àmbit on res té ja un caràcter sòlid i perdurable, és ara el moment de replantejar-nos l’educació? Canviar els models rígids i tancats d’una educació caduca, compartimentada en disciplines i fragmentada en àrees de coneixement, que no responen a la realitat del món actual, més globalitzador i ple d’incerteses.
La seva lectura és clara i ben estructurada, amb una aposta interdisciplinar i amb un enfocament competencial pel segle XXI, amb aportacions des del punt de vista de la neurociència, la psicologia i la pedagogia del treball per àmbits. Com organitzar el currículum per àmbits i el disseny universal per a l’aprenentatge. Un exemple de programació didàctica per àmbits, un glossari i una àmplia bibliografia del tema ens ajuden a complementat l’exposició més teòrica.
La neurociència, la psicologia cognitiva, la psicologia del pensament i la didàctica ens acompanyen al llarg de tot el llibre. La seva autora, Coral Elizondo Carmona, mestra i llicenciada en Psicologia en l’especialitat de Psicologia educacional, és autora de diversos llibres, cursos i articles sobre la personalització de l’aprenentatge i fa un treball clar i entenedor d’un tema clau en l’educació actual.
Ciència Ciutadana, natura urbana i educació ambiental
Diversos autors | Fundesplai, CREAF i Fundació Ecodes
Fundesplai i el Centre d’Investigació CREAF han elaborat, amb la col·laboració de la Fundació Ecodes, han elaborat aquest llibre, que és una guia descarregable per promoure la ciència ciutadana com a espai i eina participativa, educativa i amb capacitat de transformació. La guia recull 15 projectes de ciència ciutadana locals i internacionals que se centren en l’àmbit de la biodiversitat propera a les ciutats i pobles. Analitza les característiques i el potencial educatiu i transformador d’aquestes experiències en les persones i en les comunitats participants, identificant-ne els aspectes més rellevants.
Els projectes de ciència ciutadana conviden a mobilitzar els coneixements, les habilitats i les competències per participar d’investigacions sobre problemes reals de l’entorn de les persones participants, metodologia que es vincula amb la mirada educativa de l’Aprenentatge Servei. Aquesta guia vol servir d’inspiració i ajudar les persones, centres educatius, entitats o administracions interessades en donar suport a projectes de ciència ciutadana ja existents o crear-ne de nous per fomentar la implicació de la societat en la ciència i en la conservació de la biodiversitat.
Educar sense perdre els nervis
Tània Garcia | Eumo. Vic, 2020
D’entrada, dues coses: la primera, el títol del llibre es queda curt; no explica el gran contingut del llibre. La segona, pot semblar que l’autora s’adreça als pares i mares, però aquest llibre també l’haurien de llegir altres educadors: mestres, educadors, professors d’institut i universitat, monitors, caps d’esplai… Tots els qui emeten missatges emocionals a persones i grups en períodes d’autoafirmació.
És un llibre ben travat que bàsicament parla sobre com les emocions dels altres (controlades?) configuren la manera de ser i reaccionar (endins o cap enfora) dels infants i adolescents. Les emocions que embolcallen els comentaris i gestos dels adults, els infants i joves les graven i pautaran les seves formes de relacionar-se quan siguin adults: por, agressivitat, estrès, fredor… Estima, respecte, empatia, seguretat…
En el llibre es poden trobar orientacions fonamentades del que hauria de ser prioritari en l’educació emocional dels infants i joves: l’acompanyament emocional, que és just el contrari del que acostumem a fer, intentar controlar-los emocionalment (per exemple: plorar és de febles). El llibre ens ajudarà a analitzar i, si cal, controlar les nostres respostes emocionals (potser massa espontànies) a les paraules i actituds dels nostres fills i alumnes.
No és un llibre de lectura ràpida. Necessita atenció. És un llibre entenedor, didàctic i molt complert. El paper de l’Alexandra com a fil conductor (un xic extremat en alguns capítols) ajuda a centrar en diferents situacions el problema i els possibles camins de solució.
Intentar que els infants i joves siguin ells mateixos ens ajudarà a ser nosaltres mateixos. Aquest és un repte indefugible.
Educación social: teoría educativa, procedimientos y experiencias
Arminda Álamo Bolaños, Josefa Rodríguez Pulido (coords) | Octaedro. Col·lecció Universidad, 2020
Aquest és un llibre coral coordinats per Arminda Álamo i Josefa Rodríguez, parla de l’educació social potenciant la seva teoria, els seus procediments i les experiències que ens en parlen. Tenint en compte el moment actual, ple de transformacions, incerteses i canvis socials, sobretot en el món educatiu. No n’hi ha prou amb conèixer i explicar situacions i esdeveniments, sinó que ha de representar un dispositiu de transformació social.
Aquest llibre surt de la reflexió compartida de docents de diverses universitats de l’Estat espanyol i del Regne Unit, i no pretén abastar tots els camps metodològics i de coneixement vinculats a aquest camp,
El llibre reuneix visions teòriques, procedimentals i pràctiques des de diferents perspectives, que defensen una educació cada vegada més social i alhora pintada per la llum màgica dels educadors, a partir del seu pensament i la seva pràctica educativa.
El arte de presentar en público en la universidad. La competencia oral en la docencia universitaria y su impacto en el alumnado
Carme Hernández-Escolano, Montserrat Alguacil de Nicolás (eds) | Octaedro 2020
Carme Hernández és doctora en Ciències de l’Educació, experta en comunicació, innovació educativa i social, investigadora del grup PSITIC (URL), docent i assessora. Montserrat Alguacil és doctora en Psicologia, professora titular de la URL, investigadora del grup PSITIC i coordinadora del Màster Universitari en Psicopedagogia de Blanquerna.
El llibre està dividit en tres blocs; en el primer (Marco teórico) es reflexiona sobre les aportacions i programes com a eines d’intervenció educativa. El segon bloc (Experiencias) recull experiències i aportacions de docents. El tercer bloc (Otros contextos: la evaluación, la inclusión y la narrativa digital) estudia l’avaluació com a eina d’innovació i transferència social i la seva aplicació en els nous entorns digitals i les noves eines pedagògiques i tecnològiques.
El llibre es dirigeix, en general, a totes les persones interessades en l’educació i en la manera d’abordar una competència transversal d’alt impacte en l’entorn personal, social, acadèmic i professional.
El bullying que no cesa, las bases de la violencia escolar
Fernando Gil Villa | Octaedro. Barcelona, 2020
Llibre que mira el problema des de fora però molt a prop de l’escola. L’autor és un sociòleg temperat que no ofereix solucions màgiques. Ajuda a pensar en el problema i creu que tots ens hi hem d’implicar: alumnes, mestres i claustres, direcció, associacions de famílies, juristes, advocats, autoritats…
A la mateixa introducció avisa: “La verdad es que para orientarnos en la ya extensa selva literaria del acoso escolar deberíamos utilitzar la brújula del sentido común. Nadie puede vendernos recetas mágicas, porque no las hay”.
Diu que cal emmarcar el problema en el sistema educatiu espanyol i també de la justícia. En el llibre hi ha moltes reflexions, basades en dades d’estudis publicats, que expliquen que el fenomen es dona en totes les edats, des de parvulari fins a batxillerat i FP i en tota mena de centres. Evidentment, toca el tema del bullying i les noves tecnologies i xarxes socials.
Aquest paràgraf fa pensar en que el problema no és només dels individus: “Cuanto más estrsante y competitivo sea el territorio escolar, más probable serà el acoso. Habrà que valorar cuán justa perciben los escolares la distribución de estatus, lo cual dependerà del manejo del etiquetado por parte de los professores, que es más sutil de lo que parece a primera vista”.
Les preguntes que hom s’ha de fer, segons l’autor, han de qüestionar les relacions entre alumnes, tenint en compte els trets culturals i socioeconòmics dels afectats; però sobretot que fa que el sistema educatiu, que reforça sobretot la competència i l’èxit, generi més o menys bullying.
És un llibre primet amb molta molla!
El corazón de los árboles. Cómo cambiar la educación sin cambiar las leyes
José Ignacio Flor Perez | Octaedro. Col·lecció Horizontes-Educación. Barcelona, 2020
És un llibre bàsicament de memòries, que explica de manera imaginativa i amena la dinàmica de les classes de l’autor, el qual intenta, i aconsegueix, canviar la dinàmica de les sessions de Ciències Naturals d’ESO i Batxillerat, que ell va donar a adolescents. Ell volia que els alumnes fossin actors, actius, en el propi procés d’aprenentatge. Ho feia amb la convicció que només s’aprèn significativament allò que es treballa i s’entén.
Tal com diu el subtítol, Como cambiar la educación sin cambiar las leyes, José Ignacio Flor creia que el canvi en l’educació no s’aconsegueix per més lleis noves que s’aprovin ni per uns generosos pressupostos (que també haurien de millorar).
Ell va aportar la seva renovació a l’aula, malgrat el context on va treballar. Ho va dur a terme malgrat companys, claustres i direccions de centre el tinguessin com a profe rar.
El professor Flor, aprofitant-se de la “llibertat de càtedra” (concepte a debatre), va impulsar que els nois i noies poguessin parlar entre ells a classe i construir, ajudats i orientats pel mestre, els seus aprenentatges.
És una crònica d’unes situacions encara massa presents a molts instituts del sistema educatiu espanyol. Aquesta crònica diu que si un vol, pot transformar la seva parcel·la en una unitat viva.
No us perdeu els capítols que parlen del claustre o de la inspecció. En altres capítols aprendreu ciències naturals de manera experimental: un altre estímul.
El secreto del marketing educativo. El profesorado es la marca de la escuela
Miquel Rossy | Santillana 2020
Un llibre sobre màrqueting educatiu –un concepte discutible–, l’estratègia del qual segons l’autor s’ha de fonamentar en el paper del professorat i l’equip docent com a motor clau d’aquest concepte.
La reputació del centre passa per la qualitat del treball i coordinació del seu professorat. Sosté l’autor que només es pot aconseguir un projecte educatiu excel·lent si existeix una cultura interna participativa i col·laborativa, en què el més important és el criteri i el desenvolupament professional dels qui l’han de dur a terme.
La marca de l’escola no es reconeix només pels seus trets identificatius, sinó sobretot per les actuacions aliniades del professorat, que es tradueixen en un estil propi del centre. La comunicació més rellevant a les escoles la duen a terme els seus professors i professores cada dia a l’aula i en les trobades i converses amb les famílies. El moll de l’os de la marca de l’escola, la seva empremta, es troba necessàriament en els seus docents.
Els vaig prometre el mar
Sebastian Gertrudix i Sergi Bernal | Rosa Sensat 2020
Encara no l’has llegit? Aquest llibre és una injecció de moral i responsabilitat que s’hauria d’administrar a cada estudiant de magisteri, mestre en actiu o a qualsevol persona compromesa amb la llibertat i la democràcia.
La novel·la explica la història del mestre Antoni Benaiges Nogués. Mestre assassinat pels falangistes el 25 de juliol de 1936, a prop del poble on feia de mestre: Bañuelos de Bureba (Burgos).
El llibre fet per dos autors, és una novel·la històrica i és una novel·la pedagògica; les dues coses. Un llibre de pedagogia imprescindible.
També és un homenatge al pedagog Freinet: l’escola oberta a dins i fora de l’aula. El diàleg entre iguals i la correspondència amb l’exterior. El debat en la recerca i l’elaboració dels resultats en reculls i llibres fets amb la impremta pels mateixos alumnes. Tot això realitzat a l’Espanya profunda fa més de noranta anys.
Quina enveja, genera encara ara, l’activitat, la convicció i la generositat amb què va treballar el mestre Antoni. Mestre compromès que va defensar els seus principis pedagògics i va trobar-se lluitant a la societat de la seva escola pels elementals drets democràtics. Ho va pagar amb la vida.
Cal estar agraïts i felicitar als autors per la feina feta: la investigació i la metodologia col·laborativa per fer aflorar tot els material i el seu context i circumstàncies, que els he permès escriure aquet llibre.
Encara no l’has llegit?
Històries que he viscut
Pilar Tormo | Rosa Sensat, col·lecció Testimonis. 2020
L’autora, nascuda al País Valencià, ha treballat de mestra en tots els nivells: infantil, primària, secundària, universitat i ara, ja jubilada, amb un grup de mares; ha treballat en escoles unitàries del món rural i també en grans centres. Ha format part dels moviments de Renovació Pedagògica, dels Grups Pedagògics de Mestres i del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià.
Cada capítol se centra en una experiència (temps, moment, espai, persones…) d’aquests quaranta anys de mestra, i ens els presenta ordenats de manera cronològica, des de la seva arribada a una escola unitària fins l’experiència a la universitat; una experiència en relació al que passa a la societat: eleccions, referèndum OTAN…
“Les nostres conviccions antimilitaristes ens convidaven a entrar en el debat, a fer el que estiguera a les nostres mans per obrir espais on les posicions militaristes entraren en crisi. Érem mestres i en el nostre dia a dia havíem d’educar en relacions de pau per un sentit profund d’humanitat, i això ens autoritzava a parlar al món que ens envoltava i emplaçar-lo a actuar”. “Sempre m’he sentit en falta respecte a qualsevol paradigma pedagògic tancat. Tu fas pedagogia emocional? Com portes els aprenentatges atmosfèrics? El teu centre és ja comunitat d’aprenentatge? Nosaltres portem la pedagogia Montessori, tu ets de Freinet, no? Tractar de convertir les pedagogies en pensament tancat on tot és previsible deixa fora les criatures i mestres a qui deu servir, perquè una cosa és el que jo vull fer i una altra el que passarà. La relació viva que presideix l’encontre humà amb l’alteritat que suposa l’altre, l’altra, converteix l’acte educatiu en una fragilitat i grandesa justament per tot allò imprevisible que es posa en moviment”. Cada capítol acaba amb un poema que l’arrodoneix.
Inteligencias múltiples en la práctica. Nuevas estrategias y nuevas herramientas
Amparo Escamilla González | Graó. Serie Didàctica 333. Barcelona 2020
Aquest llibre és el resultat d’una reflexió teòrica sobre les intel·ligències múltiples (IM) i la seva aplicació pràctica a tres institucions: El Liceo Europa de Saragossa, el Centro Inglés del Puerto de Santa María i Escuelas Alaria de Madrid.
En el primer capítol s’exposen les bases teòriques de les IM: què signifiquen, què aporten, com es construeixen i el seu enfocament didàctic. Un segon capítol, en forma de decàleg actualitzat i pràctiques, ens parla sobre la manera de dur a terme la relació i vinculació entre construcció del pensament, la cooperació i l’educació emocional.
Una segona part de l’enfocament es defineix en el capítol tres, on es mostren estructures didàctiques de caràcter obert basades en problemes i projectes. I un annex, molt pràctic, que dona suport funcional al disseny d’experiències orientades amb l’enfocament IM.
Un llibre amb una primera part teòrica i una segona part molt didàctica, basada en el fet que la teoria de les IM és molt més rica i efectiva que una basada en només dos: perquè els continguts es construeixen, es representen i es comuniquen amb molts més símbols, com defensa Howard Gardner.
Jóvenes resilientes en contextos socioeducativos adversos
José Luis San Fabián (coord) | Graó. Col·lecció Análisis y estudios 18. 2020
El llibre recull onze estudis de casos que descriuen i analitzen les trajectòries resilients de joves en risc d’exclusió, amb un capítol introductori més teòric sobre els conceptes d’abandonament escolar i resiliència
L’abandonament escolar prematur és un problema polític i social no resolt, néixer en un país pobre, en una família amb pocs recursos, formar part d’una ètnia o simplement quedar al marge del sistema escolar és presagi d’una experiència de fracàs educatiu.
La resiliència educativa activa la capacitat de les persones per transformar la seva vida i el seu entorn. Sabem poc sobre les experiències i contextos dels adolescents, que havent abandonat els seus estudis, aconsegueixen retornar la seva formació i enganxar-se socialment i laboralment. Aquest llibre ens ajuda a educadors i famílies a entendre i conèixer millor els processos de resiliència educativa i el paper clau que tenen els agents i programes formatius de l’àmbit no formal.
La resiliència educativa és un camp d’estudi important per detectar debilitats d’un sistema escolar poc inclusiu i obre alternatives al seu funcionament. Com diuen els autors, cal fer-ho en edats primerenques per contribuir a ajudar el futur de les persones.
La enseñanza no presencial en la educación básica. Guía para maestros y profesores
Jaume Sarramona |Horsori 2020
Tema de rabiosa actualitat. L’autor és catedràtic emèrit de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat president del Consell Escolar de Catalunya i del Consejo Superior de Evaluación i, darrerament, ha coordinat el desenvolupament del currículum competencial a Catalunya. I ha assessorat i participat en moltes experiències d’educació a distància.
Diu l’autor: “Aquest llibre pretén ser un ajut pels docents que desitgin trobar un suport a la seva activitat educativa no presencial (…) La consideració que l’ensenyament no presencial està al servei del propòsit general d’educar els escolars de nivell bàsic”
Organitzat en set capítols, hi podreu trobar recomanacions molt aplicables en la pràctica quotidiana.
- La enseñanza no presencial. Posibilidades y limitaciones
- La figura del docente en la enseñanza no presencial
- Los alumnos en la enseñanza no presencial
- Planificación de la enseñanza no presencial
- La evaluación en la enseñanza no presencial
- Técnicas de motivación en la enseñañnza no presencial
- La tutoría en la enseñanza no presencial.
L’escola rural: petita, pública i de poble
Assumpta Duran Oller, Xavier Greis Balagué i Miquel Payaró Pagès | Rosa Sensat, col·lecció referents núm 18, Barcelona, octubre 2020
Un llibre que ens apropa a la realitat de l’escola rural a Catalunya de la mà de tres bons mestres que hi han treballat a fons. Ens ajuda a descobrir, pels qui no la coneixíem, l’escola de les 3P: petita, pública i de poble.
La seva lectura ajuda a entendre com és el dia a dia de l’escola rural del nostre país i com s’ha organitzat per fer front als reptes que comporta l’educació en petits grups i en espais territorials dispersos. Com s’organitza el treball a l’escola i a l’aula d’un poble rural, què son les aules multinivells, qui son i que fan els mestres itinerants, com compartim els especialistes i els serveis educatius de la zona, què és una ZER, com s’organitza, quin va ser el seu origen… I moltes coses més sobre el dia a dia de la vida i l’organització de les escoles rurals catalanes.
El llibre també surt fora de l’escola i ens parla de com és i com hauria de ser la formació inicial dels mestres rurals, el paper del Departament d’Educació, dels ajuntaments, de les Ampa i sobretot del paper clau del Secretariat d’Escola Rural (SERC), nascut de la necessitat de trobar-se dels mestres rurals, el Grup Interuniversitari d’Escola Rural i l’Observatori de l’Escola Rural Catalana.
La seva lectura ens ajuda a entendre el paper clau i renovador de l’escola rural, un llibre pels mestres de les escoles urbanes, desconeixedors d’aquesta realitat que tenim tan propera i pels futurs mestres que vulguin conèixer el seu funcionament des d’una perspectiva global, oberta i en visió de futur.
Llibre imprescindible per conèixer la realitat de l’escola rural i com treure’n profit del treball que s’hi fa per poder-lo adaptar a altres realitats educatives.
Liderar en una cultura de cambio
Michael Fullan | Ed. Morata 2020
L’autor és professor emèrit de la Universitat de Toronto i exdegà de l’Institut d’Estudis d’Educació d’Ontario. En el prefaci es defineix “cultura del cambio” com “aquella que té la capacitat d’adaptar-se o fer canvis motivats per les noves idees que sorgeixen a dins de l’organització, o pels nous desenvolupaments que es produeixen al seu voltant, que poden ser ocasionats per decisions polítiques, innovacions, desastres naturals o altres causes”.
Es dona molta importància al fet d’introduir canvis i exercir un lideratge en uns moments que els canvis es produeixen a velocitat vertiginosa.
Molt ben estructurat en set capítols:
- Haciendo que la complejidad funcione
- Propósito moral
- El matiz: comprender el cambio
- Relaciones, relaciones, relaciones
- Construcción de conocimiento y aprendizaje profundo
- La creación de la coherencia
- Liderazgo para el cambio.
I acompanyat d’una àmplia bibliografia que permetrà ampliar a qui estigui interessat en el tema.
Mestres d’un mestre
Xavier López | Columna. Barcelona, novembre 2020
Llibre molt interessant on es mostra l’itinetari personal i pedagògic fet per en Xavier López, actual director de l’escola pública Octavio Paz de Barcelona. En aquest reconegut per la seva vida s’atura a parlar de les descobertes, reflexions i de les persones, moltes d’ells companys de feina o formació, que s’han convertit en els seus mestres de referència. Ell té un gran compromís, no només amb l’escola pública i amb la seva renovació, sinó també amb el treball dels seus companys d’equip.
És un llibre emotiu, ple de complicitats, d’experiències viscudes en treballs i projectes compartits, des de la seva experiència com a alumne, parlant amb els seus mestres, parteix molt del treball en equip, de la reflexió a partir de la seva pràctica. Ens parla de confiança, respecte, compromís, motivació, diversitat, lluita contra la discriminació, acompanyament a cadascú en el seu procés de creixement i, sobretot, generant ambició en els seus objectius. Parla de l’educació com a eina de transformació individual i social, i entén que la comunitat educativa té un paper protagonista per produir canvis respectant la creativitat, l’ajuda mútua i les emocions.
Un llibre imprescindible sobretot pels mestres en actiu, pels qui volen ser mestres i encara estan estudiant. Transmet vitalitat, motivació i sobretot veure com és possible el canvi i la renovació a partir de tenir molt clars els objectius a aconseguir. Una reflexió profunda sobre el treball diari a l’aula, amb el suport de l’equip de mestres i motivat en el projecte que s’està duent a terme, malgrat les moltes dificultats que hi trobes. Un treball fet amb els companys, les famílies i sobretot amb els infants que viuen intensament el projecte educatiu.
No us el perdeu!
Oratòria a l’abast de tothom
Mariona Casas Deseuras, Josep M Castellà Lidon i Montserrat Vilà Santasusana | Eumo. Vic, setembre 2020
Aquest és un bon llibre per si pateixes quan has de parlar davant de molta gent, si els nervis et traeixen, per com preparar una intervenció oral, per saber quina imatge transmets quan parles en públic, per si et costa defensar el que penses o si et sents bé comunicant-te amb les tecnologies digitals.
És un manual molt pràctic, amb esquemes, dibuixos i diagrames que fan molt fàcil la seva lectura. Explica pas a pas el que cal tenir en compte per fer una bona exposició oral davant de molta gent. No només el que dius, sinó amb quina veu ho dius, com comuniquem amb el cos i la mirada i fins quins recursos visuals i tecnològics podem fer servir.
Teniu un conjunt d’estratègies i recursos d’oratòria, fàcils d’aplicar en el context quotidià i professional, per aconseguir comunicar amb eficàcia i naturalitat i moltes recomanacions pràctiques per reforçar el vostre estil comunicatiu.
Les tres autores, professores de tres universitats catalanes diferents, expertes en el discurs oral i autores també del llibre: Els secrets de parlar en públic (Eumo 2016) ens aporten un llibre practic i molt útil.
¿Puede un virus cambiar la escuela?
Francesco Tonucci | Graó. Col·lecció Micro-Macro Referencias 49. Barcelona, octubre 2020
Tonucci, molt conegut entre nosaltres, escriu un llibre sobre l’impacte del virus a les escoles, llibre actual i escrit de pressa, quasi en temps real des del març i fins al juny de 2020, i ens ajuda a entendre i plantejar-nos preguntes i reflexions sobre l’impacte del virus en els nens i nenes i el seu entorn educatiu.
Explica com el infants van viure i suportar aquesta situació què costa tant d’entendre i ens explica en concret què van fer des del seu projecte “La ciutat de les nenes i els nens”. En primer lloc, acompanyar el confinament forçós dels més petits, i en segon lloc, plantejar a les ciutats i les escoles propostes per una reobertura que doni respostes a les expectatives de la societat i dels seus nens i nenes. Presenta experiències de tres països de la seva xarxa internacional: Argentina, Itàlia i Espanya, i unes reflexions finals presentades com a preguntes a resoldre.
Com ja acostuma a fer l’autor amb els seus llibres, adjunta caricatures i reflexions de Frato, que ha fet en temps de pandèmia, i un apartat final que proporciona una llista d’enllaços per accedir a documents, vídeos, entrevistes, etc.
