Seguim amb el model escolar il·lustrat d’aplegar alumnes de la mateixa edat per a la instrucció cultural. L’Escola Activa, a l’inici del segle XX, trencava amb la uniformitat instruccional i amb fonament científic biopsicològic iniciava una educació integral de coneixement, pensament i acció en un ambient de grup i comunicació. A l’escola actual s’han incorporat iniciatives esparses sovint sense la visió sistèmica que aporta la pedagogia. Es manté el model escolar uniformista amb diversificacions, però difícilment s’arriba a una educació personalista, que susciti persones.
De l’educació memorística s’ha anat passant a una educació racionalista. Ara, de l’educació racionalista es vol passar a l’educació competencial: multitud de competències, habilitats, destreses, traça. Això era el que impulsava l’Escola Activa, coneixement amb pensament actiu, traça amb mans hàbils i creació personal amb textos i art lliure, no determinat pel mercat. Però actualment, les competències són dictades pel sistema econòmic productiu.
Una evidència, d’això que dic és la manca d’educació en la bellesa i per a la bellesa, de manera generalitzada. Em remeto a la bellesa en el sentit clàssic grec, de contemplació integral de la natura i de creació personal de la cultura com a projecció interior. També la identificació amb la creació cultural dels altres per emoció personal, no perquè surti prestigiat pels mitjans de comunicació, que sí que ens serveixen de directori cultural per a elegir.
Actualment, les competències són dictades pel sistema econòmic productiu
La bellesa com a plaer estètic: “…una dimensió de la psiqué humana…” (Kant). Es va sorprendre del fet que aquest plaer particular, ofert per la bellesa, no fos ni veritablement sensual ni veritablement intel·lectual quan de fet és alhora part sensual i part intel·lectual. I ell va concloure que el plaer estètic posava en joc la nostra naturalesa humana de manera inèdita, original: creant aquest acord entre el nostre cos i el nostre esperit que d’habitud estan en conflicte, una harmonia interna al cor de la qual cap de les nostres facultats està per sobre de les altres.” Ho he llegit a Quand la Beauté nous salve del filòsof Charles Pépin (Robert Laffont éditions, Paris 2013) i m’ha dut a la lectura pedagògica, a urgir la necessitat d’educar la bellesa.
¿Com no ha de ser important en l’educació, l’educació de la bellesa? ¿Com l’escola actual atén tan poc la bellesa tot i que parla d’educació emocional, sovint amb una deriva massa sentimental? Aclarim-nos. L’emoció és una reacció interior, de base bioquímica provocada per la percepció d’un estímul extern: de joia, de por, de sorpresa, de fàstic, de serenitat… Si és estímul extern ja queda lligat a l’educació, sigui informal o sigui intencional. No tothom copsa la por, la joia o el fàstic de la mateixa manera, ni de la mateixa forma les diverses cultures. I l’emoció interna es converteix en sentiment extern, personal o compartit.
Avui, solament apuntaré dues raons per a educar la bellesa des dels primers anys d’escola fins a l’adultesa als divuit anys. Em refreno d’estendre’m en argumentació i propostes d’acció.
El silenci i el repòs calmat que demana la contemplació esdevé hàbit educat
Una. Suscitar la contemplació de la bellesa directament en la natura, en el comportament animal (avui a l’abast per magnífics documents audiovisuals), en el paisatge com a visió integrada de natura i activitat humana, en la creació humana tecnològica des del cinema a l’espectacle lluminós dels focs artificials o de llum digital. I també, clar, d’arquitectura, escultura i pintura com a realització humana de la bellesa catalogades al museu i disponibles a la xarxa per projectar a l’aula. I encara més, induir els alumnes a la contemplació auditiva de la música i el cant; a copsar la flaire de la natura humida; a assaborir la fuita madura i fresca bella; a aprofitar l’oportunitat de poder amanyagar un animal de confiança. La bellesa reequilibra les pulsions del cos i les aspiracions de l’ànima (psiqué), desenvolupa la interiorització i afavoreix una harmonia personal. No cal dir que amb l’educació de la bellesa veuríem menys infants amb atenció dispersa i activitat descontrolada. El silenci i el repòs calmat que demana la contemplació esdevé hàbit educat.
Dues. Desenvolupar la capacitat de sublimació. Concepte pres de la física per Freud per explicar la capacitat humana de girar la repressió en una conducta positiva acceptable. Xirinacs, al llibre Subjecte (Ed. Claret 1976) explica biològicament com l’humà pot retornar una energia especialitzada (com la sexual) al troc general i canalitzar-la cap a una realització intencional. La contemplació de la bellesa està en aquesta cruïlla entre sensual i intel·lectual, entre impuls biològic i reflexió mental, aporta aquesta calma i interioritza el jo lliure que decideix.
No invento res de nou. La pedagogia ho va projectar, però ho hem oblidat. Rudof Steiner amb la pedagogia Waldorf va introduir l’eurítmia, l’eufonia i la contemplació de la bellesa en l’activitat escolar habitual. La pedagogia Freinet parteix dels passejos d’observació per a impulsar la creació artística a l’aula laboratori habitual. Dalcroze i Llongueras han deixat propostes de pedagogia musical oblidades. El pedagog Josep M. Quintana ho tracta amb coneixement a Pedagogia Estética (Ed. Dykinson 1993).
Carreguem l’educació de bellesa, suscitem la contemplació de la bellesa. Serà gratificant per a alumnes i per a professors.
