Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Segueix oberta la confrontació per hores de matèries d’estudi al batxillerat de dos cursos. D’entrada, el Ministerio de Educación (MEFPD) exigeix unes hores mínimes en determinades matèries. El Departament d’Educació ha de distribuir les trenta hores setmanals incorporant-hi llengua i literatura catalana, una hora de tutoria i el treball de recerca, darrerament sense assignació horària. Sens dubte, cal l’ensenyament de la llengua i literatura catalana alhora que es veu possible la intencionalitat política per frenar el català. Al seu torn, plataformes de professors s’oposen a la reducció d’hores; els de ciències, els de filosofia, els de literatura catalana. Oposicions raonades. Diguem d’entrada que en cap cas podem pensar a incrementar les trenta hores setmanals de classe, atents a la neuropsicologia i al desenvolupament dels adolescents.
Hem d’obrir la mirada. No és un problema d’hores i no hem de convertir-lo en interès corporatiu o de confrontació política. En generalitzar una educació bàsica comprensiva fins als setze anys, hem reduït el batxillerat selectiu a dos cursos. Si abans era de ciències o de lletres, ara volem oferir quatre modalitats amb pretesa especialitat. Seguim amb la concepció d’un batxillerat de fa cent anys en què els professors eren la font d’informació, informació especialitzada segons les disciplines científiques que presentaven com a disciplines acadèmiques. Avui, que la informació està a l’abast arreu: llibres ben editats, conferències virtuals i accés telemàtic al núvol digital. Informació accessible, però no el coneixement. És cada persona que pot convertir la informació en coneixement si té la formació adequada, si sap relacionar i contrastar, si sap integrar la complexitat i si sap fer-se preguntes d’allò que no se’n parla.
Això transforma la professió docent, dels qui mostren. Ara no han de presentar informació especialitzada sinó ajudar a comprendre amb relació a la complexitat del coneixement, a interpretar segons l’espai geogràfic o social, segons el temps atmosfèric o històric, segons les necessitats i els usos d’un entorn. Edgar Morin, filòsof, ens prevé: Hi ha una nova ignorància lligada al desenvolupament de la mateixa ciència. Hi ha (també) un nou enlluernament lligat a l’ús degradat de la raó. Els professors han de suggerir fonts d’informació, promoure l’estudi i l’intercanvi en grup i suscitar dubtes i preguntes per no quedar en falses seguretats. Per això, el professor és avui un professional de la cultura integral; tot li interessa i de tot en sap una part i ha aprofundit el rigor de pensament amb mètode en un àmbit de coneixement. Pot centrar-se en unes matèries, però ha de poder establir relacions de similitud i contrast amb tot el coneixement.
En dos cursos es vol fer també un treball de recerca i treure una bona puntuació per poder escollir estudis a la universitat. No funciona
Els alumnes, al batxillerat han de consolidar la seva formació cultural integral sense refugiar-se en ciències o lletres. La ciència aporta certitud i precisió; les humanitats aporten interpretació i sentit. L’animal humà cerca comprendre i utilitzar la natura amb intenció per sobreviure i també per donar sentit al viure: crea la cultura, una construcció social. « El batxillerat ha de tenir entitat per ell mateix, amb una orientació cultural àmplia que interessi els joves i doni accés a diferents vies o modalitats formatives i no únicament a la universitat. » [Seminari organitzat per la Societat Catalana de Pedagogia en col·laboració amb el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 2012. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000513/00000061.pdf ]
Farà trenta anys que tenim aquests batxillerats de modalitat en dos cursos amb periòdiques modificacions; no n’estem satisfets. En dos cursos es vol fer també un treball de recerca i treure una bona puntuació per poder escollir estudis a la universitat. No funciona. Tanmateix, un tractament totalment separat de les matèries, particularment de les llengües, comporta moltes més hores que un tractament interdisciplinari mostrant transferència de coneixement. Hem de retornar al batxillerat de quatre cursos dels 14 als 18 anys com ho era el polivalent amb curs d’orientació. Tres cursos d’aprenentatge i estudi amb visió interdisciplinària i orientació d’opcions segons aptituds i interessos personals. El quart curs de total orientació, a recerca i aprofundiment per a uns, a consolidació i recuperació per a d’altres, a exploració d’un nou itinerari en alguns casos. Els dos primers cursos comprensius, els dos següents progressivament selectius segons orientació que han de superar més del 80%.
Cal afavorir un equip de professors estable, també polivalent en docència per bé que garantint totes les especialitats per a una adequada organització i presentació dels coneixements. Tots, tractant una matèria han d’establir relacions amb d’altres (per exemple, biologia i salut física, Egipte i Grècia i les matemàtiques, moviment obrer i literatura, química i seguretat alimentària, geologia i electrònica digital, música i poètica.). Això afavoreix la comprensió i suscita interessos diversos.
En conclusió. Un batxillerat de quatre cursos polivalent amb opcions orientades per tal que cada alumne trobi el seu itinerari cap a la universitat o cap a la professionalitat. Un equip de docents polivalents que en conjunt garanteixin totes les especialitats. Quatre cursos d’estudi i cultura gratificants per a orientar la vida.
