Actualitat

El canvi en l’edat de consentiment sexual protegeix els menors amb la llei, no amb l’educació

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Els 16 anys seran el límit d’edat a partir del qual un menor pot consentir una relació sexual amb un adult, tal com queda definit en la nova reforma del Codi Penal que pretén aprovar el Govern. Per sota d’aquesta edat, un adult pot ser castigat per abusos sexuals tot i que la relació hagi estat consentida per l’adolescent, amb una pena d’entre dos i sis anys de presó. Els professionals adverteixen que, més enllà de la protecció jurídica, l’educació sexual ha quedat oblidada en aquest debat i resulta més efectiva per evitar els abusos.

El Comitè dels Drets de l’Infant de l’ONU havia sol·licitat a Espanya en diverses ocasions que elevés l’edat de consentiment sexual, una de les més baixes d’Europa (només per darrere del Vaticà, que marca la maduresa sexual en els 12 anys). “Tretze anys és molt poc per al consentiment sexual, però la qüestió és quina edat fixar. Aquí no ens hem posicionat”, afirma Gabriel González Bueno, responsable de Polítiques d’Infància de la delegació espanyola d’Unicef.

Respecte a la prohibició per als adults, Gabriel González adverteix del “perill de criminalitzar les relacions entre parelles amb escassa diferència d’edat, com un jove de 18 anys i un menor de 15, per exemple”. Per a aquests casos, el nou Codi Penal inclou una excepció quan “es tracti de relacions consentides amb una persona propera al menor per edat i grau de desenvolupament o maduresa”. Encara que alguns països fixen una forquilla d’anys entre el menor i l’adult com a excepció al delicte, a Espanya la decisió quedarà en mans d’un jutge, segons expliquen fonts del Ministeri de Justícia, que interpretarà cas a cas.

La discussió sobre a partir de quina edat un noi o una noia és prou madur per permetre una relació sexual sana i lliure, sense que hi hagi un abús de poder per part d’un adult, és complexa. Als països del nostre entorn oscil·la entre els 15 i els 16 anys en la majoria d’Estats, encara que establir un marge rígid presenta problemes. La vicepresidenta de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia (FESS) comprèn la necessitat de marcar un límit encara que no s’atreveix a recomanar-ne cap: “És molt difícil, en la nostra experiència comprovem que la maduresa psicosexual és molt variable”, afirma Francisca Molero Rodríguez .

La reforma del Govern estableix els 16 anys com a nou mínim i, tot i que en la tramitació de la norma es va sospesar l’opció de rebaixar-ho als 15 (com demanaven UPyD i PSOE), al final l’Executiu va imposar el seu criteri. Els canvis que vulguin sol·licitar els grups parlamentaris tindran una última oportunitat al Senat.

Per al psicòleg i director de programes de la Fundació Anar, Benjamín Ballesteros, l’edat no hauria de ser inferior als 15 anys. “Abans la capacitat cognitiva dels joves no és completa i poden no sospesar correctament aquesta decisió”, afirma. Els experts recorden que el Codi Penal es refereix en aquest punt a les relacions consentides, perquè per a les que no ho són, aquelles en què el menor no vol participar en la relació sexual, ja hi ha delictes d’abús que castiguen els agressors.

Una de les contradiccions resultants de l’aprovació del nou Codi Penal resideix en l’edat mínima per contraure matrimoni a Espanya, els 14 anys. Rosa Díez, líder d’UPyD, va expressar irònicament la necessitat de buscar un equilibri entre els dos límits: “Dels 14 als 16 que fan, ser amiguets?”. Fonts del Ministeri de Justícia afirmen que “si es modifica l’edat en un aspecte, s’estudiarà la revisió del Codi Civil per adequar les edats”.

L’ONU també ha demanat a Espanya elevar l’edat del matrimoni, recorda Unicef. Sobre si la modificació s’exposarà al delicte a les minories culturals en què es produeixen matrimonis més primerencs, Gabriel González argumenta que “amb el respecte necessari a cada cultura, no totes les tradicions han de ser positives”. A més, alerta de les diferències entre nois i noies en aquest aspecte que pot condicionar “el desenvolupament físic i educatiu de les joves”.

L’edat d’iniciació en el sexe disminueix

Les enquestes oficials evidencien que la primera relació sexual a Espanya s’ha avançat en els últims anys. L’Enquesta de Salut i Hàbits Sexuals, realitzada el 2003 per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), recull que “el 80% de la població té la seva primera relació sexual entre els 15 i 23 anys, un 10% amb 15 anys o menys i un altre 10% amb 23 anys o més”. Però, a mesura que disminueix l’edat dels enquestats, la primera relació sexual té lloc més d’hora: el 18,4% dels nois i l’11,4% de les noies entre els 18 a 29 anys van tenir la seva primera relació sexual abans de complir els 16 anys.

Encara que ells s’inicien en el sexe abans que elles, és més habitual que les noies tinguin la seva primera relació amb persones que les superen en edat. L’Enquesta Nacional de Salut Sexual –elaborada el 2009 pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS)– llança que l’edat mitjana d’inici per als homes més repetida va ser els 17 i 18 anys, seguida dels 15 i 16, mentre que la majoria de les dones van tenir la seva primera relació entre els 17 i 18 anys, seguides de les respostes dels 21 a 25 anys. En l’enquesta de 2003, el 20,7% de les enquestades va respondre que havia tingut sexe per primera vegada amb una parella cinc o més anys més gran que elles.

Per a la sexòloga Francisca Molero Rodríguez, l’avançament de les primeres relacions sexuals és lògic en la societat actual, “on hi ha molt estímul sexual”. Segons la seva opinió, la societat és cada vegada més tolerant cap a les relacions sexuals entre adolescents, “però no es posen mesures per treballar sobre la sexualitat i l’afectivitat”. La vicepresidenta de la FESS alerta de com en els darrers anys els joves s’estan saltant les primeres etapes de la sexualitat per començar directament amb les relacions coitals. “Si és l’únic que veuen, no aprenen que hi ha altres experiències anteriors i apareixen factors de risc”, indica.

El debat es queda a la prohibició

L’educació sexual és la variable que, en opinió dels professionals entrevistats, s’ha quedat fora del debat de l’edat de consentiment sexual. “La legislació és important però el que dura en els canvis no són els càstigs, és l’educació”, afirma Francisca Molero. En opinió de la sexòloga, “la millor manera de protecció del menor és donar-li eines perquè pugui dir que no”, atès que el Codi Penal arribarà només als casos denunciats.

A Unicef ​​coincideixen en la necessitat de millorar l’educació sexual a Espanya, “una assignatura pendent“, tant en les famílies com en l’entorn educatiu. En aquest aspecte, l’eliminació de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania de la nova llei d’educació (LOMCE) “potser ha estat un pas enrere”, admet Gabriel González. “A Unicef ​​som ferms defensors d’Educació per a la Ciutadania pel seu contingut de respecte als drets humans”, recorda.

Per Agustí Malón Marc, expert en sexologia i professor de la Facultat d’Educació de la Universitat de Saragossa, “la pregunta és si cal utilitzar el Codi Penal per intervenir en aquests casos. Em sembla problemàtic recórrer a l’àmbit jurídic per resoldre problemes educatius. És un debat més pedagògic i social que no s’ha abordat”. Malón qüestiona per què “prohibim per llei a un adult que mantingui relacions sexuals amb un menor, però no està tan clar el missatge de prohibició per als joves i les raons de la mateixa”.