Per la mínima. Dos vots per sobre de l’obligació de 176 han estat la clau per l’aprovació de la Llei orgànica de Modificació de la Llei orgànica d’Educació, Lomloe. Després de mesos de negociació a porta tancada a la Comissió d’Educació i amb una bona quantitat de soroll de fons, la Llei Celaá ha passat el primer tràmit parlamentari. Queda encara el seu pas pel Ple del Senat i, després, la seva ratificació de nou en les Corts. Si tot va com fins ara, la Lomloe farà els seus primers passos la pròxima primavera, encara que començarà a notar-se el seu desenvolupament real a partir de setembre de 2021, quan comencin les modificacions a les diferents etapes del sistema educatiu. Aquests són els principals canvis.
La lluita contra la segregació: més escola pública
La lluita contra la segregació, principalment socioeconòmica, en el sistema educatiu és un dels eixos i fonaments sobre els quals pretén construir-se una nova realitat educativa a Espanya. Les dades d’informes nacionals i internacionals sobre la conformació de centres gueto, majoritàriament a la pública, en els quals s’escolaritza la major part de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, d’entorns socioeconòmicament empobrits, d’altres ètnies i orígens nacionals són clars. El sistema públic s’emporta la major part.
Canvi de criteris en la planificació
En aquest sentit, el Ministeri primer, i la Comissió d’Educació després, ha posat l’ull en la necessitat d’una escolarització més equilibrada d’aquest alumnat. Per això ha posat sobre la taula mecanismes com la supressió de la demanda social com a criteri a l’hora de planificar les necessitats de places o que la proximitat al domicili familiar recuperi part del seu pes perdut després de l’aprovació de la Lomce en 2013.
També, en el punt de mira, l’aposta per un sistema que es vertebri, principalment, sobre aquesta escola pública que durant els últims anys, després de la crisi de 2008, ha vist retallats els seus pressupostos, minvades les seves plantilles i augmentada la seva precarietat i mobilitat, amb un percentatge d’interinitat que ha rondat el 30% a tot l’Estat.
Al llarg del text es marca la intenció que es creïn les places públiques suficients per a l’escolarització de la infància, amb l’objectiu de frenar el tancament d’aules públiques allà on, per exemple, s’estaven mantenint concerts mentre la pública tancava les seves portes.
Transparència en les quotes de la concertada
L’escola concertada, reunida a la plataforma Más Plurales, porta setmanes protestant davant del Congrés, i des dels seus mateixos centres, criticant amb duresa les mesures implementades per la Lomloe, en les quals veuen un atac a la xarxa privada finançada amb fons públics. No sols per la supressió de la demanda social (introduïda pel PP en 2013), també per la prohibició novament expressa a cobrar quotes a les famílies per al manteniment dels centres. Fa anys que la concertada critica que amb el mòdul de concerts dels Pressupostos Generals de l’Estat no n’hi ha prou per sufragar les seves despeses de manteniment i consums. Les nòmines del professorat les paga l’administració.
La Lomloe estableix que les activitats complementàries no poden suposar discriminació per l’alumnat que no pugui fer front al pagament d’aquestes quotes ni han de desenvolupar-se durant l’horari lectiu. Fa uns dies, CEAPA i CICAE (patronal de la privada) publicaven el seu estudi anual en el qual repassen les quotes que es cobren en els centres concertats. Principalment denuncien que són pocs els que avisen que són voluntàries, davant d’una majoria que pressiona les famílies perquè les paguin, a fi que les seves filles i fills no es trobin en inferioritat de condicions respecte a la resta d’alumnat.
Ni sol públic ni segregació per sexe
També han criticat mesures com la finalització de la possibilitat de cessió de sòl públic per a l’escola concertada, fixada també per la Lomce i que va donar lloc a alguns casos importants de corrupció a la Comunitat de Madrid, o la fi dels concerts educatius a centres que segreguen per sexe, també introduïda per primera vegada en la Llei Wert de 2013.
Canvis a mig/llarg termini en l’educació especial
L’educació especial, dominada principalment per centres concertats, també ha estat, ja des de fa anys, en el punt de mira d’uns certs sectors. Malgrat que els tractats internacionals obliguen Espanya a caminar cap a un sistema únic ordinari, l’Estat continua mantenint aquests centres, així com les aules específiques en centres ordinaris.
La disposició addicional 4a manté el termini de 10 anys per a la dotació de recursos suficients en centres públics per a l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials, principalment derivats de la discapacitat, mentre que l’article 74.1 manté de legislacions anteriors, la possibilitat d’obertura i manteniment de centres d’educació especial. Bé és cert que altres punts d’aquest article donen més capacitat a les famílies a decidir per l’escolarització a la xarxa ordinària.
Religió deixa de computar, però segueix d’obligada oferta
La Religió també deixarà de computar per a les diferents notes i titulacions, tornant a la situació prèvia a la Lomce. D’aquesta manera, no influirà tampoc en l’accés a beques i ajudes i no obligarà a tenir una assignatura mirall avaluable també. Això sí, serà d’obligada oferta per part dels centres. L’anhel de treure-la dels centres educatius haurà de continuar esperant.
Les llengües: molt soroll perquè tot segueixi igual
Per a bona part de l’opinió pública de l’Estat, aquesta serà la llei que arracona, per no dir extermina, el castellà de les aules catalanes. Aquest és el missatge que s’està llençant amb molta força des d’alguns sectors ideològics. En realitat, la llei no canvia absolutament res pel que fa a la llengua de l’ensenyament a Catalunya, que continuarà sent el català, però sí que dona una seguretat jurídica que no es tenia amb la llei Wert, on es deia que la llengua vehicular del sistema educatiu era el castellà.
La Lomloe retorna als governs autonòmics la competència de decidir les llengües vehiculars dels sistemes educatius. I el suport d’ERC a la llei ha passat, en certa manera, per revertir aquesta situació que ha acabat amb la supressió de l’adjectiu vehicular de tot el projecte de llei. L’objectiu, clar, blindar el sistema d’immersió català.
Currículum compartit
Un altre aspecte que ha passat desapercebut però que ha estat molt ben valorat per les comunitats, i en especial per Catalunya, és el del currículum. La Lomloe estableix que els continguts bàsics dels ensenyaments mínims fixats pel Ministeri no afectaran més del 50% dels horaris per a les comunitats amb llengua cooficial ni del 60% a la resta. Els primers esborranys parlaven d’un 55% i 65%. La renúncia del PSOE a aquest 5% perquè el desenvolupament curricular s’hagi de decidir en un equilibri de forces entre el ministeri i la conselleria ha estat també un punt determinant que explica el suport d’ERC a la llei.
Més infantil i programes de cooperació territorial
L’educació infantil, principalment el primer cicle de 0 a 3 anys, s’ha convertit en una de les protagonistes de la llei. És intenció de la Lomloe l’augment de les places públiques «assequibles» per a les famílies de menys recursos que no poden accedir a un centre d’infantil en aquestes edats.
Per a això es dóna el termini de diversos anys i, en paral·lel, es posen sobre la taula els 200 primers milions d’euros perquè les comunitats els inverteixin en aquestes places. L’objectiu és passar del 34% de criatures escolaritzades en aquesta etapa actualment, al 54% en els pròxims anys. Amb la doble finalitat de millorar les situacions de conciliació i els nivells educatius generals de la població.
Aquests 200 milions són part dels programes de cooperació territorial que la llei preveu posar en marxa durant la seva implantació. En ells tindrà un pes important també els centrats en el suport i recuperació de l’alumnat que pot acabar engrossint les xifres d’abandó escolar primerenc, encara una de les més altes de la Unió Europea, amb in 17,1%, després d’una dècada de contínua baixada.
Altres polèmiques
La llei, a més de tenir en contra en bloc a la concertada confessional, ha trobat altres desacords. Per exemple, va estranyar la falta de compromís, finalment, amb recuperar la classe d’Ètica en 4t de l’ESO, que van votar en el seu moment totes les forces polítiques del Congrés. Finalment, en el procés d’esmenes, el PSOE va decidir no recuperar aquest acord.
A això se sumen altres decisions, com els canvis haguts en el procés de selecció dels inspectors, que canvia i deixa en l’aire la possibilitat que no sigui com fins ara, per concurs oposició, sinó per una valoració que ningú sap molt bé com es realitzarà. Diferents organitzacions professionals, com USIE, han criticat molt durament aquesta decisió.
