El Consell Escolar de Catalunya (CEC) és, segons el defineix la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), “l’organisme superior de consulta i de participació dels sectors afectats en la programació general de l’ensenyament no universitari dins l’àmbit de l’Administració de la Generalitat”. En altres paraules, l’òrgan de participació oficial creat per la mateixa administració per poder trobar-se amb la comunitat educativa i conèixer el seu parer sobre tot allò que té veure amb el sistema educatiu. Pel CEC passen totes les lleis, decrets i ordres que promou el Departament, abans de la seva aprovació, si bé els seus dictàmens no són vinculants, i a banda organitza jornades i debats sobre temàtiques diverses (l’última, l’any passat sobre l’essència de l’educació per donar respostes als reptes de la pandèmia) per prendre el pols de la qüestió, elaborar informes i transmetre’ls al Departament.
Actualment el componen 56 membres, dels quals 22 surten de l’administració: els 10 directors dels serveis territorials (i presidents dels consells escolars territorials), sis representants del Departament d’Educació i sis més dels ajuntaments a través de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Els 34 membres restants representen una diversitat d’actors de la comunitat educativa: els sindicats tenen nou membres, amb conceptes diferents (com a professorat, com a PAS i com a sindicats), les famílies en tenen cinc (d’organitzacions i sensibilitats molt diferents), també hi ha tres de les universitats, tres més dels centres concertats, les dues organitzacions patronals (Foment i Pimec), dos representants dels MRP, dos dels alumnes, un del Consell de la Joventut, etc.
Aquesta distribució és pràcticament idèntica a la que es va acordar l’any 1985, fa 36 anys, i ha de ser el principal punt de revisió de la nova Llei de Composició del Consell d’Educació de Catalunya, la tramitació de la qual tot just ha començat a caminar. La qüestió és: el consell escolar representa avui a la comunitat educativa de Catalunya? Segons Jordi Rodon, l’actual secretari del CEC, “hi ha moltes coses que han canviat en aquests anys, per exemple hi ha sindicats amb representativitat que abans no hi eren, hi ha tot el món del lleure que no hi és i ha de ser-hi, hi ha un seguit d’entitats que ja fa temps que ens demanen ser-hi, com Rosa Sensat, l’associació d’inspectors o els col·legis de pedagogs i d’educadors socials, també hem de mirar com tenir-hi més famílies i més alumnes, que estan infrarepresentats… El nou consell ha de recollir la pluralitat i diversitat de tota la comunitat educativa, perquè s’ha de poder escoltar tothom”.
En realitat, aquest canvi normatiu es va començar a moure el 2017, perquè la mateixa LEC (aprovada el 2009) ja derogava la llei del 1985 i establia que s’havia d’aprovar una nova llei de composició del consell escolar, i en una disposició transitòria establia que fins que això passés la composició del CEC es mantindria com estava. El 2017 va començar aquesta tramitació, amb l’aprovació de la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei (juliol), i l’obertura del tràmit de consulta pública a través del portal Participa de la Generalitat (octubre). Però tota la tempesta política que es va desfermar en aquell moment en va paralitzar el procediment, i quan s’anava a reprendre l’any passat ho va tornar a fer la pandèmia. Ara, al tercer intent, la tramitació es troba allà on va quedar penjada l’octubre de 2017: fins al 12 d’abril el portal està obert a recollir les aportacions de la ciutadania, i durant la segona meitat del mes d’abril s’obrirà un període d’audiència perquè totes les entitats interessades puguin exposar els seus arguments directament al CEC. Amb tot això s’haurà de fer una memòria, redactar l’articulat, passar-ho per un consell tècnic i per serveis jurídics abans de l’aprovació de l’avantprojecte per part del Govern. Es preveu que passat l’estiu l’avantprojecte arribarà al Parlament.
Un òrgan per al debat, no per guanyar votacions
I la segona qüestió és: qui ha de formar part d’aquest consell perquè tota la comunitat educativa estigui representada? Acontentar tothom no sembla que hagi de ser una tasca fàcil. Ara com ara, l’únic clar és que hi haurà més membres, encara que no gaires més (es parla de 60, però no és una xifra tancada), i que hi ha la voluntat de rebaixar el pes de l’administració, si bé no es descarta donar pas a representants d’administracions que ara mateix no hi són, com la direcció general de Joventut o la Diputació de Barcelona.
“El que tothom ha d’entendre és que, a partir de la LEC, el Consell és un òrgan de participació i deliberació, però les decisions no són vinculants, per tant no té sentit lluitar perquè hi hagi molts dels teus per guanyar votacions, ja que no és pas obligat fer votacions, el que s’ha de procurar és que hi hagi debat i reflexió amb el criteri de pluralitat i diversitat”, comenta Rodon. Amb tot, caldrà veure fins a quin punt la mateixa administració accepta rebaixar la seva influència en el Consell, ja que un eventual dictamen contrari a una norma no deixaria de ser un contratemps, malgrat que no sigui vinculant.
En un informe de la secretaria del Consell presentat al ple el 9 de març, s’explicava d’aquesta manera el que no són els espais estables de participació com el CEC: “No són ni òrgans de cogestió, ni de negociació o concertació, ni assessors. Així, no gestionen serveis, no assoleixen acords reguladors de sectors que seuen a negociar amb l’Administració, ni estan conformats únicament per experts. En aquest sentit, tampoc no es tracta d’àmbits de pressió i influència en defensa d’interessos, de la mateixa manera que no han de servir a l’Administració educativa per contenir els potencials conflictes ni acontentar els diferents sectors representats”. Amb tot, el mateix informe admetia que la percepció general és que es tracta d’un espai de poder, malgrat que en realitat és un espai de consulta i d’interlocució entre l’administració i la ciutadania.
La presidència del Consell correspón al conseller o consellera d’Educació, però la LEC permet que la delegui en un dels seus membres, que és el que, de fet, ha passat sempre al llarg de la història del CEC. Actualment aquest càrrec l’ocupa Anna Simó, exconsellera de Benestar Social i exvicepresidenta del Parlament, la qual forma part del CEC dins del grup de personalitats de prestigi, en el qual també hi són Jaume Cela i Coral Regí. Simó és la vuitena presidenta que ha tingut el CEC des del 1986. La nova llei no modificarà aquest sistema d’elecció del president o presidenta del Consell, però segurament hi inclogui una vicepresidència perquè la pugui substituir quan faci falta, per exemple, a les reunions de les Juntas de participación autonòmica del Consejo Escolar del Estado.
Canvi de model per a tots els consells escolars?
El canvi no ha de ser únicament en la composició dels membres, comenta Rodon, sinó que també es busca un canvi de model, i en especial del tipus de dictàmens que fan arribar al Departament. “Ara tot el que s’envia ha de ser per consens, amb la qual cosa acabem fent uns dictàmens molt breus i descafeïnats que al Departament potser no li permeten copsar totes les veus i li serveixen de ben poc. Si els dictàmens fossin un recull del debat que hi ha hagut al voltant d’una qüestió, amb tots els punts de vista, el Departament realment podria dir que això és el que pensa la comunitat educativa d’una determinada qüestió”, diu el secretari del CEC.
De fet, afegeix Rodon, l’ideal seria que a partir d’aquesta llei no només el Consell d’Educació de Catalunya agafés embranzida, sinó que tingués també un impacte en la resta de consells escolars, i molt especialment en els de les escoles i instituts, en els quals novament hi ha una gran desproporció entre el pes de l’administració (que en aquest cas són l’equip directiu, els docents i el o la representant del municipi) i la resta de la comunitat. “Les famílies i els alumnes sempre es troben amb tot el peix venut, són informats de coses que s’aproven amb el curs ja començat, com els horaris o les sortides, i per això els consells escolars tenen un impacte molt reduït en la vida dels centres”, comenta Rodon. En especial lamenta que l’alumnat perdi una oportunitat de viure un espai “que hauria de ser de democràcia participativa”. “Pocs alumnes es presenten i pocs voten –conclou–, i és que nosaltres mateixos ni tan sols els donem l’espai i el temps perquè puguin reunir-se i debatre les qüestions que després portarien al consell”.
En aquest punt, la LOMLOE no ha ajudat, ja que, segons explica Rodon, malgrat que ha recuperat per als consells escolars dels centres educatius les competències que li donava la LOE i que la LOMCE li havia vetat, en l’article que regula la seva composició (el 126), estableix, en síntesi, que dues terceres parts dels membres seran de l’administració (direcció, professorat, PAS, ajuntament) i una tercera part d’alumnes i famílies.
