Un any i mig després que se’n comencés a parlar, el que s’anomenarà Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu arriba a la recta final, i ho fa en un clima d’aparent consens. Aquest dimarts el departament d’Ensenyament, a través de la Direcció General d’Educació Infantil i Primària, ha convocat una vintena d’entitats socials, primer, i una trentena d’experts, després, per mostrar-los, per primera vegada, l’esborrany complert del decret, que se suposa patirà ja poques variacions. Totes aquestes entitats i experts han pres part en alguna de les moltes reunions que la directora general, Carme Ortoll, ha anat fent des de finals de 2014 a fi de conèixer tots els posicionaments i encaixar-los en un text que deixi enrere la normativa vigent, que data de 1997, i creï el marc jurídic que permeti donar impuls al model d’escola inclusiva.
Si bé l’exconsellera Irene Rigau va convocar la premsa a finals de desembre per anunciar les línies mestres del decret, des d’aleshores la seva redacció ha experimentat canvis substancials i, segons les fonts consultades pel Diari de l’Educació, ha acabat recollint les principals aspiracions del moviment social en defensa de l’escola inclusiva. La més important possiblement sigui que els pares o tutors del alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) podran decidir sobre l’escolarització dels seus fills i filles, ja que ara aquesta decisió la dictaminen els Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP). De fet, el decret establirà que tots els alumnes s’escolaritzen en centres ordinaris, i que només es pot passar a un centre especial si així ho demanen els seus pares i ho autoritzen els serveis territorials després de veure l’informe del psicopedagog.
Un cop s’aprovi el decret, els EAP ja no faran dictàmens, com se’n diuen ara, sinó informes que continguin les necessitats de suport i el pla d’aprenentatge educatiu de l’alumne (el que ara es coneix com PI, pla individualitzat). Aquests informes s’hauran de fer en coordinació amb el centre i, segons estableix la futura norma, amb la participació activa dels pares de l’alumne. La situació avui és que encara hi ha pares que no coneixen el PI del seu fill, o que en el millor dels casos l’han pogut veure en algun moment, però difícilment han pres part en la seva confecció.
Un altre canvi aparentment menor però que té una gran càrrega de fons és que desapareix la categorització mèdica de l’alumne amb NEE. Amb el nou decret, el que el sistema voldrà saber de l’alumne no és si és cec o si té paràlisi cerebral o si té TEA o TDAH, sinó el tipus de suport educatiu que precisa. Per això, en els seus informes els psicopedagogs assessoraran i orientaran els pares i tutors sobre aquests suports, que podran ser universals -els adreçats a tots els alumnes-, suports educatius addicionals -que tenen caràcter temporal- i suports educatius intensius -aquí és on entren els professionals de suport o els especialistes com logopedes o fisioterapeutes-.
Un altre dels aspectes clau que aborda el decret és la progressiva reconversió dels centres d’educació especial en centres proveïdors de serveis i recursos als centres ordinaris, és a dir, centres que encara acolliran alguns alumnes però que dirigiran bona part de la seva tasca a prestar suport a alumnes amb NEE escolaritzats en centres ordinaris.
El decret no fixa calendaris per tal que els centres d’educació especial es reconverteixin, sinó que estableix que el departament fomentarà aquest canvi, així com la col·laboració entre centres especials i ordinaris. Amb tot, també deixa clar que només els alumnes amb discapacitats greus i severes podran estar escolaritzats en els centres d’educació especial. Avui, segons les estadístiques del departament, al voltant de dos terços dels 7.000 alumnes escolaritzats en aquests centres tenen una discapacitat intel·lectual i del desenvolupament considerada lleu o moderada. Se suposa, doncs, que a mig termini dels 105 centres d’educació especial que hi ha a Catalunya només els que escolaritzen els alumnes amb discapacitats greus i severes es mantindran, altres es reconvertiran i finalment un tercer grup haurà de tancar les portes per falta de matrícula. La situació avui és totalment la contrària: la majoria tenen llistes d’espera.
El que falta conèixer: la memòria econòmica
L’últim punt clau és la capacitació dels centres ordinaris per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials segons el model d’escola inclusiva, és a dir, per ajudar-los en el seu progrés i aprenentatge des d’un entorn ordinari. L’objectiu és que tots els centres d’ensenyament a Catalunya siguin inclusius, i per això al decret es constata la necessitat d’invertir en formació i reciclatge no només del professorat, sinó també del personal auxiliar i de serveis.
A més, les actuals USEE (Unitats de Suport a l’Educació Especial) desapareixen com a concepte, ja que el decret ni les esmenta, sinó que parla en tot moment dels professionals de suport. La intenció d’esborrar la paraula “unitats” és mirar d’evitar que aquests recursos humans, concebuts en el seu dia com a palanca per a la inclusió, s’organitzin com a aules especials dins dels centres ordinaris. Les USEE van començar a implantar-se fa més de deu anys, en l’actualitat hi ha al voltant de 400 i moltes d’elles funcionen bona part del temps com a “aula USEE”.
El decret enumera tres tipus de professionals de suport: suports intensius per a l’escolarització inclusiva (SIEI), suports intensius a l’audició i llenguatge (SIAL) i aules integrals de suport (AIS). En aquest darrer cas, malgrat anomenar-les aules, queda clar que només poden atendre de forma temporal alumnes amb necessitats educatives associades a trastorns mentals o de conducta.
Per a la capacitació dels centres ordinaris és fonamental la dotació econòmica que acompanya el decret, i que, segons les fonts consultades, està condicionada per l’aprovació dels propers pressupostos de la Generalitat. El decret s’ha passat uns quants mesos al departament d’Economia de la Generalitat (aquesta és una de les causes de l’endarreriment respecte a les previsions optimistes que va fer Rigau al desembre), el qual s’ha encarregat de la redacció de la memòria econòmica, de la que potser avui es comencin a conèixer alguns detalls.
L’aprovació del decret, però, no és imminent. A banda de la jornada d’avui, encara ha de passar pel consell de direcció del Departament i és possible que s’escolti també als grups parlamentaris abans d’enviar-lo al Consell Escolar, i d’allà al Consell Executiu. Se l’esperava per al període d’inscripcions, i va fer tard, però si més no s’espera que quan comenci el proper curs escolar 2016/17 ja hagi entrat en vigor.
