Reportatge

El francès a Catalunya: de primera llengua estrangera a exotisme?

A ningú sobta que avui a Catalunya algú pugui parlar més o menys bé, fins i tot molt bé, l’anglès. Però sí que es percep com a raresa, o exotisme, que es domini el francès, quan, tenir França al costat bastaria per a normalitzar el coneixement d’aquesta llengua com a primera llengua estrangera. Però, d’ençà ja d’unes quantes generacions el francès a Catalunya és un plus idiomàtic purament voluntari.

El Xabier Ferrer és professor de francès des del 2004, després d’haver estudiat Traducció i Interpretació amb francès i portuguès, i havent fet el Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP) en francès. Actualment, imparteix classe d’aquesta llengua al Centre de Formació d’Adults (CFA) Sant Adrià de Besòs, tot i que ell té la seva plaça de francès en un institut. Considera que “el francès està tocat”, diu. “Però no de fa vint anys, sinó ja de quan jo estudiava”, afegeix. “Està tocat de mort, i et diré per què: Abans s’oferia com a primera llengua estrangera a molts centres, i encara en queda algun, al nord de Girona, o a llocs com Manlleu que, ara no ho sé, però hi havia un professor titular de francès. Ara bé, avui, en la majoria dels centres, el francès o esdevé segona llengua, o no esdevé, o sigui, que s’ofereix una altra llengua, com l’alemany. I aleshores, què succeeix?, perquè que les hores de francès són dues a primer d’ESO, si les ofereixen, dues a segon, dues a tercer i a quart, tres, més tres al Batxillerat. Per tant, com a molt, quinze al més estirar. I, si un docent n’ha de fer divuit-dinou, no hi arriba només amb el francès. I això en el centre que les fa totes, que en molts no arriben i potser en fan nou en total. Aleshores, no hi pot haver un funcionari de francès que ocupi tota la plaça, sinó que s’ha d’enviar una persona a mitja jornada, i aquesta persona va canviant cada any i el que resulta amb això és un maltractament de la matèria, que és el que acaba passant”. Això, o que el professor de francès “ha de completar la resta d’hores amb altres especialitats, com anglès, català, castellà, generalment, llevat que siguis hàbil en alguna altra cosa, i te la facin fer. El problema és, si estàs de baixa i ve algú a substituir-te i no té coneixement de francès o d’alguna de les altres especialitats”.

Així doncs, el diagnòstic del Xabier en vers aquesta llengua és clar: “el francès es menysté, no sé si pel departament, pels mateixos equips directius dels centres o simplement, pel conjunt de la societat, que veuen el francès com una llengua semimorta i poc útil i s’agafen a l’anglès com a cafè per a tothom. Als centres, és una matèria optativa, una ‘Maria’ que, a més a més, tot i que hi ha un compromís de continuïtat, aquest no és factible perquè, l’alumne, per molt compromís que hi hagi, pot dir que no la vol fer més i deixa la matèria. I pots trobar-te que a primer d’ESO comencen diversos alumnes, i a quart en queden 2, 3 o 6. I al Batxillerat encara és més complicat, perquè les universitats prioritzen altres matèries, sobretot en l’àmbit de ciències, per ponderar els estudis. Bàsicament, els alumnes no trien el francès perquè a la universitat no se’ls pondera l’activitat, aleshores, per què l’han de triar?”.

Segons expliquen des del Departament de Recerca i Universitats, “a la fase d’accés de les proves PAU (per accedir a la universitat), els estudiants procedents de batxillerat han d’examinar-se d’una llengua estrangera i poden triar entre alemany, anglès, francès i italià. Per tant, han d’escollir. Tanmateix, des de l’any passat, a la fase d’admissió, els estudiants, voluntàriament, també es poden examinar d’una altra llengua estrangera diferent de la triada a la fase d’accés. Aquesta casuística es dona molt poc, atès que les llengües estrangeres no ponderen per a l’admissió als graus de les universitats catalanes”.

A la PAU 2025, es van examinar un total de 34.528 estudiants de llengües estrangeres, dels quals, 348 es van examinar de francès. Els estudiants que es van examinar de Francès representen un 1,01% del total d’estudiants examinats de llengua estrangera. El 98,58% dels estudiants (34.036) es van examinar d’anglès.

També el curs passat, 108.197 alumnes de primària, secundària i batxillerat van estudiar francès al sistema educatiu de Catalunya, en els 400 centres públics on s’ofereix francès. Això, segons el Departament d’Educació, representa un 12,14% del total de l’alumnat matriculat. A primària com a primera llengua estrangera el van triar 2.444 alumnes, i com a segona llengua estrangera, 16.313. A secundària, com a primera llengua estrangera el van escollir 6.486 estudiants i, com a segona, 77.680. A batxillerat 1.771 alumnes el van fer com a primera llengua i 3.503 com a segona.

Les xifres dels darrers anys mostren, tal com s’explica des del Departament d’Educació i Formació Professional, que, des del 2022-23 ençà, s’ha experimentat un creixement important pel que fa al nombre d’alumnes que estudien francès a tot Catalunya. Així doncs, aquell curs 88.769 alumnes van estudiar francès, mentre que el curs 2024-25 ho han fet 108.197 alumnes. Això representa un creixement de prop del 22%. Si ens fixem en les etapes educatives, el creixement més notable ha tingut lloc a secundària, on s’ha passat dels 63.380 alumnes matriculats a francès als 84.166 del curs passat.

Batxibac i baccaléurat

Un dels factors que pot haver influït en aquest augment, com a impuls per alguns estudiants, és la incorporació al sistema educatiu català, l’any 2010, del programa Batxibac, impartit en els 68 centres específicament autoritzats pel Departament d’Educació. S’hi permet cursar un currículum mixt que suposa fer un terç de l’horari lectiu del batxillerat en llengua francesa i cursar les matèries de Llengua i literatura franceses i Història de França. Per accedir-hi, l’alumnat ha de demostrar un nivell bàsic de francès, equivalent al B1 del Marc Europeu de Referència per a les Llengües. Amb el Batxibac, a més d’obtenir el títol de batxiller, si l’alumnat supera totes les matèries cursades, i aprova un examen extern íntegrament en francès, obté també el diploma de Baccalauréat, que permet l’accés a les universitats franceses. Segons dades d’Educació, el curs actual hi ha 1.691 alumnes cursant el Batxibac, entre 1r i 2n curs. El primer any de funcionament, fa 15 anys, en van ser 32 (només de 1r curs).

L’Íngrid Marín va decidir fer el Batxibac perquè havia estudiat a l’escola francesa Bel Air dels 3 als 15 anys, i volia aprofitar i continuar mantenint aquesta llengua. “Ens van explicar que fent el Batxibac obtindríem el títol de batxillerat català i també el “Baccalauréat” francès, que permeten seguir els estudis universitaris tant a França com a Catalunya i pot sumar punts a l’hora d’integrar-te en el món laboral”, explica. Ella el va fer a l’institut Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. Ara ja no estudia en francès, perquè fa primer curs d’Educació Infantil a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), però -diu- “el francès el mantinc amb moltes amistats, mirant pel·lícules i sèries en francès i viatjant per França”.

L’Íngrid creu que “parlar diferents idiomes sempre és un punt a favor per obrir horitzons, tant vitals com laborals”. Troba el francès “una llengua bonica i molt rellevant en el nostre entorn geogràfic. Som a prop de França, Suïssa, Bèlgica… Si en un futur vull seguir estudis en algun país francòfon o vull treballar-hi, podré fer-ho sense cap entrebanc lingüístic”, afirma. I afegeix que “el francès pot ser útil, sobretot en l’àmbit laboral, especialment en empreses francòfones amb seu a Catalunya, en institucions, en l’àmbit del turisme i en l’educació (com és el meu cas). A més, com vivim al costat de França, conèixer l’idioma és molt pràctic a l’hora de viatjar-hi, comunicar-se i descobrir el territori i les persones de manera més profunda”.

La Roser Valls té setanta-cinc anys. És de la generació que va fer francès al batxillerat i ella i la seva família tenen casa a la Cerdanya francesa. “Fa uns vint-i-cinc anys que hi anem i, al principi ens enteníem en català, però ara la gent gran que el parlava ha anat morint i els joves no el parlen. Per això ens va bé saber francès i poder fer qualsevol gestió de rebuts de llum o de telèfon. Tenim una parella d’amics dels qui ella sí que parla català, però ell no, i ens comuniquem en francès. I a mi, quan em vaig jubilar, em va fer il·lusió apuntar-me a francès”.

Primer ho va fer al Col·legi d’Infermeres, perquè la Roser és infermera jubilada. “Em va agradar molt, però l’horari després ja no em va anar bé i al CFA Sant Adrià em va agradar molt la metodologia, que era molt oberta, variada i respectuosa, sense ser competitiva, i m’hi vaig trobar molt bé”. S’hi va apuntar -diu- “perquè volia aprendre francès, no per a socialitzar, però a la llarga he vist que tan important és una cosa com l’altra. Estudiar idiomes és una manera d’exercitar la ment, d’estar al dia, fer deures i també socialitzar”.

El Ferran Bartolomé és company de la Roser a classe de francès. A ell l’interès pel francès li va arribar del seu pare. “Quan jo era petit, a l’escola, el francès era la llengua estrangera obligatòria. Ara l’estudio perquè m’agraden molt les cançons franceses, les cantants i els cantants. Amb l’italià, considero el francès una llengua molt bonica”.

El Ferran i la Roser són alumnes del Xabier Ferrer, un professor ben motivat per l’ensenyament de la llengua francesa, però alhora molt crític amb la salut d’aquesta llengua a casa nostra. Pensa que “cada vegada hi haurà menys llocs on s’estudiï, perquè quan es jubila un professor de francès, moltes direccions de centres apliquen el canvi de catàleg, una modificació de l’oferta de francès, i trien una altra matèria que els interessa més o la converteixen en mitja plaça. I, els que tenim plaça en francès, si volem canviar de centre, hem de tenir clar que serà molt complicat, perquè això és el joc de les cadires”. 

Al final, la promoció del francès, en gran part, queda en mans “de la bona voluntat del docent”, al parer de Ferrer. “Abans hi havia una persona al Departament, la Catherine Blanch, filòloga francesa, que estava molt motivada, però aquesta senyora es va jubilar. Ara hi ha algun conveni amb França, però sobretot depèn de nosaltres. I al principi tens molta il·lusió, però amb el temps aquesta il·lusió es va apaivagant, i t’acabes limitant a fer bé les classes o et lies amb el Batxibac, o amb el DELF i el DALF -les titulacions oficials de França-, que són exàmens que costen diners i els ha de pagar l’alumne”.

A Catalunya hi ha 162 escoles d’adults de titularitat pública, en 33 de les quals s’ofereix francès.

Mobilitat geogràfica

La mobilitat va ser un dels motius que va portar el Xabier a treure’s una segona especialitat, en el seu cas, el català. “Perquè amb el català em puc moure, atès que hi ha quatre o cinc places per institut, més o menys, tot i que en alguns n’hi pot haver tres. En canvi, de francès, de vegades no hi ha ni plaça. I si n’hi ha, potser ja està ocupada. Imagina’t que vull anar a les Terres de l’Ebre, que m’ho havia plantejat algun cop seriosament. Si allà hi ha vuit o nou instituts i a la plaça de francès hi ha una persona de quaranta o quaranta-cinc anys, que és la meva edat, i viu allà, és difícil que es vulgui desplaçar a un altre municipi, aleshores jo no hi podré accedir mai”.

A la Seu d’Urgell, “els dies de mercat se sent molt parlar el francès”, comenta l’Eduard Lladós. Ell és professor de francès de l’IES Joan Brudieu de la capital de l’Alt Urgell, on fan Batxibac. Una de les alumnes de l’Eduard té intenció d’estudiar una enginyeria en una universitat de França.

L’Eduard és fill d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà, i la seva mare va ser professora de francès a l’institut d’Esterri d’Àneu. I a Alins, on tenen un petit hotel i restaurant familiar, des de petit sempre havia sentit parlar francès. Encara més, explica que “hi havia un client francès, monsieur Molinier, un pescador com tants que venien a pescar als rius del Pallars, que era tota una eminència. Tots els estius passava un mes allotjat al nostre hostal i a les tardes, en un local del poble, ens donava classe de francès a set o vuit nens i nenes. Era divertit”.

L’afluència de clients francesos, i tenir família a França, va ajudar l’Eduard a sentir propera la llengua del país que tenim a l’altre costat dels Pirineus. Ell va estudiar Filologia Francesa a Lleida i va fer un Erasmus a Saint-Étienne.

A l’institut on treballa des de fa onze anys ha vist que, depenent del curs, hi ha més o menys interès pel francès. “Normalment, cap al 75% d’alumnes el comencen a primer d’ESO. Fins a segon de batxillerat el trien bastants i, a mesura que passen els cursos, s’estreny la piràmide d’estudiants de francès. A poc a poc, l’anglès ha anat guanyat terreny, se sent com una llengua que permet més coses, i això a tot el món. Que els Estats Units hagi estat una potència tan forta també, segurament, hi té a veure”, pensa. També sap les dificultats que hi ha per trobar professors de francès que cobreixin baixes d’aquesta especialitat. Per a una que ell va haver de fer, d’un mes i mig, no es va arribar a tenir substitut. “No hi ha professors de francès i es pot donar la circumstància, com va passar aquí, que quedin jornades senceres sense cobrir”.

“A tota la zona del Pirineu, la gran majoria de centres estem ensenyant francès”, precisa l’Esther Ramoneda. Ella ho fa a l’IES Hug Roger III de Sort. Abans ho havia fet a l’institut de La Pobla de Segur, on va ser ella qui va sol·licitar el Batxibac i el va engegar. “Per descomptat, per a nosaltres tenir relació amb l’altre costat dels Pirineus ens ajuda, perquè podem fer intercanvis, ja que amb un no res estem a França. Però, a més, el Batxibac és un programa d’excel·lència, una idea excel·lent per aquells alumnes que són bons. Els permet descobrir un nou món i tenen dos títols alhora i fan deu hores per setmana d’exposició a la llengua francesa. Aprenen moltíssim, també de literatura i d’història. És una gran aposta que va fer Catalunya amb el govern francès”.

L’Esther, que porta gairebé una trentena d’anys impartint classes de francès, organitza una trobada francòfona, al mes d’octubre, en la qual s’apleguen alumnes i professors de francès, una cinquantena d’estudiants d’aquesta llengua i set docents de francès de les comarques pirinenques. A més, Ramoneda és examinadora del DELF, certificació oficial que atorga França i que a Catalunya, es pot obtenir a través d’un conveni entre els governs català i francès mitjançant l’Institut francès de Barcelona. L’estima per la llengua francesa empeny l’Esther a continuar apostant pel francès. “Els professors de francès sempre hem de picar pedra, això és una lluita constant per intentar aconseguir els millors alumnes, remant a contracorrent, perquè no l’abandonin, malgrat que estudiïn també anglès”.

A la universitat, aquesta docent de francès va fer Traducció i Interpretació. A sisè de Primària, a la seva escola del Pallars, ja havia començat a estudiar francès amb una mestra. “Bàsicament, fèiem traduccions de textos, poques mestres de primària sabien francès, i a secundària, ja fèiem gramàtica”, recorda. Als nou anys, però, ella va començar a fer classes extraescolars amb la Fina, una professora particular amb la qual molts infants de Sort varen aprendre la llengua francesa. Avui -explica- “molt pocs centres de primària ofereixen francès. És el cas de La Pobla de Segur, on el francès és una matèria optativa a cinquè i a sisè, i normalment la trien els alumnes més bons en llengües. Aconseguir que facin francès només seria magnífic, però és molt difícil. A la Vall d’Aran fan francès obligatòriament, tothom. Tenen més clients de França. Fan anglès i francès obligatori”, comenta. L’Esther va oferir-se a ajudar a l’escola de Sort a instaurar-ho també, a cinquè i sisè, però el consell escolar no ho va aprovar.

Francès a l’Escola Oficial d’Idiomes

Tampoc en totes les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) s’imparteix francès. Actualment, segons el Departament d’Educació, s’ofereix en 39 de les 45 EOI que hi ha a Catalunya. En cap d’elles, però, es pot fer el curs per treure’s el nivell C2 de francès, a diferència d’altres comunitats autònomes de l’Estat, on sí que es pot fer, com per exemple al País Valencià. Fa temps que es demana des d’algunes EOI, però no arriba aquest curs que, d’altra banda, es necessitaria també per reciclar els professors. “Això és fonamental”, puntualitza la Marie Martínez, cap del departament de francès de l’EOI Vall d’Hebron. Considera que hauríem de ser més conscients del que significa poder comptar amb escoles públiques per aprendre idiomes, com són les EOI, un recurs que els altres països d’Europa no tenen. I escoles on, a banda d’aprendre una llengua, es fan activitats vinculades a la cultura dels països d’origen d’aquella llengua, i es crea una comunitat d’estudiants que poden ser d’edats molt diferents, units per l’interès comú per un idioma. 

Entre els diferents perfils d’alumnat que estudia la llengua francesa a l’EOI -diu la Marie- hi ha “els més grans, que són els que l’havien estudiat al col·legi. També hi ha parelles de natius francesos, o amb família a França, i també gent a qui agrada la muntanya i van sovint als Pirineus d’una banda i altra”. La Marie imparteix a l’EOI francès, que és la seva llengua nativa, des del 1999, i des del 1994 ho havia fet en acadèmies privades, i també a Secundària. Explica que a les acadèmies hi havia força alumnes, però a la Secundària, ja no tants. Ara bé, a l’EOI, dels que s’apuntaven a cada curs, que podien ser 30 o 35, pel camí deixaven de venir alguns i en quedaven uns 25, ara s’apunta menys gent i a final de curs, en queda menys també.

El curs 2024-2025, el Joan Dalmases va fer el curs del C1 de francès a l’EOIBD, amb la Marie com a professora. “Ens van passar una enquesta per si volíem fer el C2, però tot va quedar allà”, comenta. Esperant que algun dia sí que pugui matricular-se en aquest nivell superior de francès a l’EOI, el Joan ara mateix cursa C1+ d’aquesta llengua, ja que és el curs més alt que hi ha actualment a l’escola pública d’idiomes catalana. “En general, estic molt satisfet dels cursos de l’EOI”, diu. Ell, que als nou anys ja va començar a estudiar francès, perquè és de la generació que encara va estudiar la Primària i la Secundària amb francès com a primera llengua estrangera, considera que avui parlar francès a Catalunya “ha esdevingut un valor afegit, ja que diferencia de la majoria de gent que només parla anglès”, una llengua que, juntament amb el suec, ell també parla.

Conèixer algú, enamorar-se d’algú que parla un altre idioma, és un dels més potents incentius per aprendre aquella llengua. La Beatriz Bueno va tenir durant bastants anys una parella francesa. Tot i que entre ells parlaven en castellà, ella va voler estudiar francès “per parlar amb la família d’ell, per anar a comprar a les botigues a França, per fer-me entendre una miqueta. I a la UAB, on jo estudiava aleshores Economia hi havia la Facultat de Filologia on es podia estudiar francès, i m’hi vaig apuntar”. Després va fer tercer curs d’aquest idioma a l’EOI, abans anar-se’n d’Erasmus a Lille, on va estudiar un any en una escola de Comerç. Passava les vacances a França i aprofitava per practicar. Més tard, la relació es va acabar i només l’utilitzava en les vacances que continuava passant a França. I l’any passat, després de quinze anys, “em vaig apuntar a l’EOI, perquè la meva logística laboral i familiar em va permetre combinar els horaris per a fer el curs del C1 de francès. Em vaig sentir súper feliç perquè el francès és un idioma que m’agrada molt. Conservo amics i guardo molt de vincle amb França, on sempre he tingut molt bones experiències. La professora a l’EOI era nativa i vaig trobar el curs molt pràctic. Tot i que el certificat no em serveix per a la meva feina, perquè jo estic a la banca i el francès no s’utilitza, a mi m’ha servit molt per a recordar i aprendre”.

Ara bé -afegeix la Beatriz- “tinc dos fills petits i trobo a faltar que en els col·legis s’estudiï francès, o si s’estudia, és molt poc. I no sé per què. Quan busquem on es pot fer Batxibac, a la vora de casa, a Horta, no es pot fer pràcticament enlloc. I, a les escoles que tenim més properes, o no fan segona llengua, o estudien alemany, i no sé per què en aquests anys s’ha canviat el francès per l’alemany, quan nosaltres a Catalunya tenim França al costat”.

Sense Filologia Francesa a la universitat

A Catalunya, la llicenciatura en Filologia Francesa va deixar d’existir amb l’entrada en vigor del Pla Bolonya, l’any 2009, moment en què es van transformar les llicenciatures en graus universitaris. Fins al curs 2008-2009, la llicenciatura en Filologia Francesa s’impartia a la UB, la UAB i a la UdL (només el 2n cicle). Des del Departament de Recerca i Universitats, expliquen que “amb la implantació de l’espai europeu d’educació superior, l’oferta d’aquests estudis s’ha anat reduint progressivament per la disminució de la demanda i la reorganització de titulacions”. Sobre l’actual oferta d’estudis de francès, la Conselleria detalla que hi ha alguns graus específics de Llengua Francesa i d’altres on el francès es pot agafar com a menció, que són: Estudis d’Anglès i Francès (UAB, a Cerdanyola del Vallès); Lingüística (UB, a Barcelona); Llengües Aplicades (UPF, a Barcelona); Llengües Aplicades i Traducció (UdL, a Lleida); Llengües i Literatures Modernes (UB, a Barcelona); Llengües Romàniques i les seves Literatures (UB, a Barcelona); Traducció i Interpretació -Alemany / Francès / Llengua de Signes Catalana- (UPF, a Barcelona); Traducció i Interpretació -Francès- (UAB, a Cerdanyola del Vallès).

L’Institut français de Barcelona promou la cultura i la Llengua francesa a tot l’Estat. És el centre oficial on es fan els exàmens de francès acreditats per França. L’institut depèn de l’Ambaixada de França a Espanya i del Ministeri francès d’Europa i Afers Exteriors, i té seu a Barcelona, però també a Bilbao, Madrid, Sevilla, València i Saragossa. Valérie Nicolas és la directora de l’Institut Français a Barcelona. Reconeix que el fet que l’anglès hagi esdevingut llengua franca en el món dels negocis, a tot el món, ha fet davallar l’interès per la llengua francesa. “En la bombolla de les finances, fins i tot a França, s’utilitza l’anglès”. A més, Nicolas assenyala la intel·ligència artificial (IA) com a responsable de la disminució d’estudiants d’idiomes estrangers, “menys l’anglès, la IA ha impactat a totes les llengües”, afirma. I explica que, “des de fa deu anys, l’institut perd cada any una cinquantena d’estudiants”.

Actualment, segons explica la directora de l’institut, “hi ha inscrits 2.400 estudiants, el 75% dels quals són adults, professionals que assisteixen a classe abans d’anar a treballar o després”, en l’extens horari de classes que, de 8 a 22.30 hores i també dissabtes, es desplega. La cultura i el turisme són, a parer seu, grans amics de l’aprenentatge de llengües com el francès i aprofitar la proximitat de França per als catalans pot ser, en aquest sentit un revulsiu. A l’institut, la llengua francesa no només es promou en les classes d’aquest idioma, sinó també amb nombroses activitats culturals, que organitzen i donen a conèixer a través de la seva pàgina web, com presentacions de llibres i projecció de pel·lícules, reclams en llengua francesa que són oberts a tothom.