Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Pot semblar el començament d’un acudit, però no ho és, tant de bo ho fos, encara que es tractaria d’un acudit ranci d’aquells que ara ja no s’estilen. Simplement és un resum del que ha estat l’estiu a les xarxes socials, almenys pel que fa a l’exposició de persones vulnerables.
No entraré a donar gaires detalls, ja que això és, precisament, el que cal intentar evitar. Ni publicar, ni donar like , ni compartir, ni comentar. I, per descomptat, no fer captures ni desar-les.
El futbolista
Comencem amb la celebració d’aniversari del fill d’un conegut futbolista. Aquest va decidir posar fotos del gran dia a xarxes socials. A partir d’aquell moment, a més de moltes felicitacions, també va rebre missatges d’odi i de burla, referits al petit. El futbolista va decidir tancar els comentaris a les seves xarxes. No va eliminar la publicació, va limitar les respostes. Tampoc no hauria de treure aquesta publicació, diran alguns. És igual que l’elimini quan ja l’ha pujat, diran d’altres.
Molta gent va posar en relleu l’homofòbia present en aquests comentaris, sobretot dirigides cap a un nen; altres persones van exalçar la família, per estar orgullosos del seu fill i mostrar amb normalitat una escena del dia a dia. En aquest sentit, també van arribar missatges d’agraïment per la manera de fer-ho, així com lloances al futbolista per aquesta tasca de visibilització.
Poques veus van posar en relleu que s’havia posat a l’ull de l’huracà un menor d’edat. Per descomptat que n’has d’estar orgullós, per descomptat que s’ha de vestir com li vingui de gust, però cal compartir-ho en xarxes socials? Quina és la finalitat? Què pot més? La voluntat de mostrar que estàs orgullós del teu fill? La necessitat que tothom sàpiga com ets tu com a pare? Erigir el teu petit com a estendard d’una causa i com a exemple per als altres? O el deure de protegir la imatge i la privadesa del menor que tens al teu càrrec?
El pingüí
No va caldre esperar gaires setmanes per poder veure un entranyable ball a les xarxes socials. Un nen molt petit, més que l’anterior, ballava amb un gran somriure al ritme del vídeo musical d’un pingüí de dibuixos animats. Es tractava de la filla d’una coneguda cantant espanyola amb molts seguidors a les xarxes. Es va fer viral. Milions i milions de visites i un nombre descomunal de “guardats” i “descarregats”.
La polèmica estava servida. Entre algunes tímides aportacions que posaven en relleu que no s’havia de compartir aquest tipus de contingut, van destacar, sobretot, els comentaris del tipus: “Això és un problema del que mira” o “una mare o un pare tenen dret a posar les fotos que vulguin dels fills, per això són seus”. I la veritat és que no és així. Tota persona, menor o no menor, té dret a la seva intimitat i privadesa. Les conseqüències que pot tenir per a un menor aquest tipus d’exposició amb el pas del temps comencen a sortir a la llum . Se suposa que les famílies són responsables de salvaguardar aquests drets.
És un tema molt complex, sens dubte. Tots podem voler compartir aquests moments bonics i graciosos dels nostres menuts. I ens pot agradar saber com són els fills i les filles dels famosos. Aquests, per part seva, obtenen més visites, més simpatia, més likes i més seguidors. Però sembla que seguim sense ser conscients dels perills que comporta.
Es repeteix fins a la sacietat que aquestes fotos i vídeos es fan servir amb fins il·lícits i molt allunyats de temes infantils. I si el vídeo o la imatge no és prou suggerent, la Intel·ligència Artificial s’encarregarà de la resta. En aquest cas, el focus es va posar en aquests guardats, en l’exposició d’una nena tan petita ballant i en els perills que comporta deixar aquestes fotografies i vídeos a l’abast de desconeguts.
Les famílies tenen carta blanca a l’hora de compartir els seus fills a les xarxes? L’han de tenir?
L’auxiliar
I no passa només amb menors. Acabàvem d’entrar a l’agost quan ens sorprenia un vídeo que no deixava ningú indiferent per la seva cruesa. Vèiem una noia que començava parlant que s’havia fet la cera al bigoti per, a continuació, enfocar una senyora molt gran, al llit, que cuidava, en una residència, i dir meravelles com que “estava més morta que viva” o frases similars. Entenc que volia fer-se viral i ho va aconseguir. Fins al punt de ser acomiadada.
La noia va començar a rebre molt hate, el que vénen sent insults i amenaces . Però no només ella. Resulta que una altra noia va tenir la mala sort de passar-hi i assemblar-se mínimament a la primera i també va començar a ser linxada en xarxes. Es va veure en l’obligació de gravar un vídeo per desmentir que fos ella. Se la notava molt emocionada i fins i tot una mica espantada per les barbaritats que li estaven dient. Quin és el límit a les xarxes socials? Som testimonis, part i jutges?
I què penso jo?
Usar un petit per visibilitzar certes circumstàncies em crea molt de conflicte intern. Conec famílies que ho fan de manera molt delicada i sensible. No vull ser radical en aquest punt, en realitat en cap, perquè jo no tinc fills i no em puc posar a la pell de ningú, només sóc una observadora externa, per dir-ho d’alguna manera. Mai no diria res en contra d’aquestes famílies. De mi només obtindran admiració i respecte. Aprenc molt.
Però pel que fa al futbolista , ho sento, no compro que sigui per visibilitzar. Fa uns mesos, veia un altre futbolista parlar del seu fill, en aquest cas parlant d’una discapacitat, i el nen no sortia en pantalla. Sortien la seva dona i ell explicant-ho i parlant-ne.
Això del ball. Personalment crec que això ha de quedar per als cercles propers. No considero adequat que pugi a xarxes, per molt que ens pugui agradar veure aquest tipus de vídeos i ens resultin graciosos i cuquis. Malauradament no tothom els veu amb ulls innocents. Això és així i ha d’anar al davant.
I si només ho estan compartint per mostrar als seus nens, sense més ni més, doncs s’ho haurien de pensar dues vegades. Cal conèixer els perills que comporten les xarxes socials. Tu ets un personatge públic, no facis que el teu fill o filla ho sigui des d’abans d’aprendre a parlar o caminar. Actualització: a finals del mes d’agost aquesta mateixa cantant ha tret un altre vídeo amb la seva filla, patrocinant en aquest cas el seu nou disc. Com se sol dir, no hi ha res més a afegir.
I sobre l’auxiliar, doncs la meva conclusió és que les xarxes no tenen límit. Quan creiem que ho hem vist tot, sempre hi ha alguna cosa pitjor. Sempre. És descoratjador. Tant per la senyora, com per la família, com pels linxaments digitals que tenen lloc.
No tot hauria de valer per fer-nos virals. Per desgràcia, sembla que no és així, bromes pesades, miracles de salut, exposició de menors, pseudociència… Tot campa a plaer a les xarxes, sense que sembli que n’hi hagi consciència ni una solució clara a la vista.
Informar-se i formar-se
Lamento començar el curs amb aquest pessimisme, sempre dic que les xarxes m’han portat moltes coses bones, i segueixo pensant que tenen una gran quantitat d’aspectes positius, però crec que no arribem a imaginar, i m’hi incloc, tot el que s’amaga darrere.
Cal estar informats i formats sobre això. A nivell personal, us puc dir que a mi m’ha servit conèixer i escoltar referents al camp . I això, ho he pogut fer gràcies a les xarxes, paradoxalment.
En aquest sentit, us puc recomanar seguir alguns comptes per ser més conscients de com fer un bon ús de la tecnologia en general ( @LauraCuestaCano ) i de les xarxes en particular. Tampoc no hem d’oblidar els perills que comporten ( @PDuchement , @MellamanSil , @Medianoche. o @Luis_ro_bo ), ni els intents d’engany i la informació falsa que s’hi pot trobar ( @mariaperador , @comersindrama o @farmacia_enfurecida ). Sens dubte, un de punts més valuosos de les xarxes és comptar amb companys i companyes dels quals seguir aprenent dia a dia.
I reprenc la idea inicial, davant aquest tipus de publicacions de cerca de fama a través de l’exposició de tercers: no donis like , no comparteixis, no comentis ni facis captures. Si ho veus necessari, denuncia tant dins com fora de les xarxes. No acabarem amb tot això de cop, però sí que podem col·laborar posant el nostre granet de sorra.
