Actualitat

El Síndic de Greuges alerta dels perills d’una escola pública a la carta

“En els darrers processos d’admissió d’alumnat, el Síndic ha rebut diverses queixes a la ciutat de Barcelona de famílies que reclamen, abans de la preinscripció o després, la creació de nous centres públics amb projectes educatius singularitzats en una determinada zona, atesa l’escassa oferta disponible i l’elevada demanda d’aquesta tipologia de centres”, explica l’informe que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va entregar ahir al president del Parlament, Roger Torrent.

Però no sempre aquestes demandes estan justificades, afirma, ja que li consta que en algun cas de Barcelona s’ha augmentat l’oferta quan a la mateixa zona educativa hi havia places públiques vacants en altres centres. “La satisfacció de la demanda no pot ser el principal criteri de planificació educativa que cal tenir en compte, especialment perquè, amb aquest criteri, es reprodueix la segregació escolar del nostre sistema educatiu. Satisfer la demanda per garantir la governabilitat del procés d’admissió d’alumnat pot suposar donar cobertura als desequilibris en la composició social dels centres”, sosté l’informe.

El Síndic no entra en detalls, però efectivament el curs passat les famílies d’una escola de primària els fills dels quals eren la primera promoció que acabava sisè es va mobilitzar per reclamar que el nou institut que s’anava a obrir en aquell districte continués el mateix projecte pedagògic que havien tingut els seus fills des de P-3. Famílies d’altres instituts del districte van mobilitzar-se en sentit contrari, reclamant que el nou institut públic no s’obrís fins que els altres centres propers no haguessin passat un procés de transformació educativa a fi que no quedessin estigmatitzats pel nou centre singular. El resultat és que l’institut no es va obrir, però les famílies van aconseguir ser reubicades en un nou institut d’un districte veí, en el qual es va crear un dany col·lateral, ja que l’augment de la demanda va provocar l’obertura de diversos bolets i ampliació de ràtios.

“La normativa preveu el dret de les famílies a conèixer el projecte educatiu de cada centre, però no el dret a obtenir plaça necessàriament en determinats centres amb determinats projectes educatius”, afirma el Síndic, el qual recorda que en el seu informe sobre segregació escolar de l’any 2016 ja s’apunta que “l’oferta pública no està exempta de desequilibris interns en la seva composició social, en part originada per diferències en els projectes educatius i en la seva singularització”.

Pacte nacional contra la segregació abans d’acabar l’any

La lluita contra la segregació és una de les prioritats del Síndic en matèria d’educació, i a l’informe es recorda les dues mesures a les quals s’ha compromès el conseller d’Ensenyament i que s’haurien d’activar de forma força imminent: per una banda, la signatura d’un pacte nacional contra la segregació “subscrit pel Departament d’Ensenyament i la resta d’agents de la comunitat educativa abans de finalitzar l’any 2018”, i per l’altra, o complementari amb aquest, l’aprovació d’un nou decret d’admissió d’alumnat “que substitueixi el de 2007 i que ampliï els instruments disponibles per combatre la segregació escolar”.

L’informe del Síndic entra en moltes més qüestions, com ara la necessitat de millorar el finançament de l’educació “per garantir més recursos i una millor atenció envers els infants, centres i municipis amb més necessitats educatives”, i en especial posa l’accent en la necessitat de millorar la dotació de recursos als centres amb més complexitat educativa, donar un nou impuls a les polítiques de beques, i garantir els recursos que permetin desplegar el decret d’escola inclusiva.

Pel que fa al lleure educatiu, l’informe analitza la dificultat de determinats centres, especialment amb una alta complexitat, per organitzar colònies escolars i que hi participi tot l’alumnat. L’informe aborda i fa recomanacions sobre altres qüestions, com la pobresa infantil, el sistema de protecció de menors tutelats, els abusos sexuals, el tractament preferencial dels infants pel que fa a l’accés a la salut, les polítiques d’igualtat i gènere o la conscienciació social sobre els drets dels infants.