Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Maria Azhara Sanz i la Judith Castillo no se’n saben avenir. Fa cinc i tres anys respectivament que formen part del CREDA Pere Barnils de Barcelona, com a mestres d’audició i llenguatge (MALL) i logopedes, i que passen tota la seva jornada laboral a l’Escola Tres Pins (durant l’últim curs, en el cas de Sanz, mitja jornada a Tres Pins i l’altra mitja a l’escola bressol Forestier). Aquests centres són els únics de Barcelona (i, en realitat, de tot Catalunya) que compten amb un projecte d’escola bilingüe (llengua oral i llengua de signes), i per això molts dels seus alumnes són de fora de la ciutat. I això és possible gràcies al fet que, allà on hi ha un infant o un grup d’infants sords, compten amb el suport intensiu d’una mestra MALL, que treballa amb la tutora del grup. N’hi ha poques i per tant són un recurs molt escàs, i aquest curs n’hi haurà dues menys… perquè han guanyat les oposicions.
La paradoxa s’explica així: en aquests dos centres les mestres que fan funcions de MALL no pertanyen a la plantilla del centre, ni tan sols com a interines, sinó del CREDA (Centre de Recursos Educatius per a persones amb Discapacitat Auditiva). Però el problema és que el temps treballat en un CREDA no comptabilitza com a temps treballat en un centre educatiu, encara que impliqui passar-se tota la jornada laboral en el centre educatiu. El curs passat Sanz i Castillo van superar les oposicions a MALL, i per tant passaran a ser funcionàries, però com que formalment no han treballat mai en un centre educatiu públic ara estan obligades a fer un any de pràctiques, segons el Reial Decret 276/2007.
Més paradoxes: les pràctiques no les poden fer a l’Escola Tres Pins, perquè malgrat ser pública i dependre del Consorci d’Educació de Barcelona és un centre municipal, i les oposicions que han superat Sanz i Castillo són de la Generalitat, per la qual cosa són camins funcionarials diferents. I encara una altra: aquest any de pràctiques les faran com a mestres d’educació especial, especialitat que no és la seva.
Abans de l’estiu Sanz i Castillo van presentar una instància recordant que cada curs el CREDA té “dificultats manifestes” per trobar professionals amb un elevat domini de la llengua de signes i que molt possiblement aquestes dues escoles amb un projecte que dona resposta a la comunitat d’alumnes sords signants tindran moltes dificultats per trobar un recanvi per elles. També consideren contradictori que, en les oposicions, sí que es computin els seus anys treballats en aquests centres, i en canvi això no es tingui en compte a l’hora de determinar si estan obligades a fer aquestes pràctiques (ja que, segons aquest Reial Decret, amb més de dos anys d’experiència en centre públic ja no cal fer-les). Apel·len, també, a la Convenció dels Drets de les Persones amb discapacitat, així com a articles de la LEC i de la llei de la LSC.
Cap d’aquests arguments no han servit per revertir la decisió administrativa. La resposta ha estat que el Reial Decret 276/2007 obliga a aquesta fase de pràctiques de docència directa, sota la tutoria de professors experimentats, i que fer-les al CREDA no és legal, perquè no és un centre docent sinó un servei educatiu. Segons les afectades, en anteriors convocatòries es va permetre a altres mestres MALL que l’any formal de pràctiques fos al mateix CREDA, ja que en realitat tota la jornada laboral tenia lloc al centre o perquè ja es tenia en compte el temps passat. La norma era la mateixa. Les persones que l’interpreten han canviat.
