Actualitat

El TSJC posposa l’aplicació del 25% de castellà a tres dels cinc centres afectats

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès temporalment l’aplicació del 25% de castellà com a llengua vehicular en tres dels cinc centres educatius havien rebut l’ordre del propi tribunal d’incorporar-lo en el termini d’un mes. El TSJC ha dictat la moratòria després que la Generalitat, la Federació d’Escoles Cristianes -titular dels quatre centres concertats dels cinc en qüestió- i les AMPA recorreguessin la decisió judicial tot demanant que se’n posposés l’aplicació almenys durant un mes més. La suspensió es mantindrà fins que no es resolguin tots els recursos de reposició.

Acordar una reacció conjunta entre aquests tres actors ha estat una estratègia judicial encertada, segons ha afirmat aquest matí la consellera Irene Rigau -quan ja se sabia la suspensió en el cas d’una de les escoles-, que ara espera que el TSJC adopti el mateix criteri amb els dos restants. Els centres que ja han rebut la notícia de la suspensió són el col·legi Sant Bonaventura de Vilanova i la Geltrú, Escolàpies Sant Josep-Classanç de Sabadell  i Mare de Déu del Roser de Barcelona. Encara n’estan pendents els centres Escola Pia-Sarrià de Barcelona i l’institut públic Alba del Vallès, de Sant Frost de Campsentelles.

“La nostra principal preocupació era alliberar els directors de la pressió judicial”, ha afirmat Rigau, que es mostra satisfeta de que per ara el fet de mantenir l’actual model d’immersió lingüística no comporti “incumplir cap mandat judicial”. Aquesta tarda la consellera ha anunciat es reuneix amb les AMPA de les escoles per “agrair-los la col·laboració” i pel seu “coratge” a l’hora de defensar el model dels seus respectius centres.

Si una família ho demana

La obligació d’incorporar el castellà com a llengua vehicular en una proporció, com a mínim, del 25% de les hores lectives -és a dir, l’hora de castellà i una més- prové dels requeriments de famílies en particular, casos de pares i mares que van dur a la justícia la petició d’escolarització en castellà dels seus fills. Fins ara, la Generalitat oferia en aquestes situacions atenció personalitzada als alumnes, una solució que, segons el TSJC, “no compleix degudament” amb les sentències del Tribunal Superior al respecte.

També fins ara, la justícia instava a la Generalitat a adoptar el castellà “en una proporció raonable”, però en veure que això no es consumava en la introducció d’aquesta llengua com a vehicular, el TSJC va optar per marcar un percentatge mínim en el cas de cinc de les denúncies.