Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les direccions dels centres educatius han de ser líders pedagògics, capaços d’empoderar la resta de membres de la comunitat, amb la finalitat de millorar la convivència i els resultats acadèmics. I aquest lideratge ha d’anar més enllà de les direccions i incloure-hi l’equip docent. Aquestes són les premisses que inspiren el programa Lideratge per l’Aprenentatge, impulsat per Educaixa amb la col·laboració del Institute Of Education de la University College London, que va començar formalment el juliol de 2019, després de força mesos d’observació i disseny del programa per part dels experts britànics.
En aquesta primera edició (curs 2019-2020), el programa va rebre projectes de 233 centres educatius provinents de totes les comunitats autònomes d’Espanya. En total es van seleccionar 50 parelles de líders docents de 50 centres educatius, dels quals setze catalans, quatre valencians i tres balears. Ara s’ha obert una segona convocatòria i els centres interessats poden presentar les seves sol·licituds fins al pròxim 19 de març.
El programa parteix del convenciment que el lideratge del centre té un impacte directe en el rendiment acadèmic dels seus alumnes. És la segona variable escolar que més impacte sobre la qualitat i la millora educativa, segons explica Anna Jolonch, la directora científica del programa. La qualitat de l’ensenyament del professorat és la primera variable entre aquelles coses que passen exclusivament a dins dels centres, si bé la principal influència sobre l’aprenentatge dels alumnes la té el seu entorn socioeconòmic i cultural.
Formació i acompanyament
El programa es desplega a través d’una formació anual que té com a objectiu capacitar, prestigiar, enfortir i transformar el rol dels equips directius. A la convocatòria s’hi han de presentar dos representants líders d’un mateix centre: directors o docents que formin part de l’equip directiu. La formació combina tres modalitats de treball: 54 hores de formació presencial, 18 hores de treball en grups territorials d’aprenentatge i 42 hores de disseny de projectes de lideratge pel canvi que es desenvolupen, s’implementen i s’avaluen al llarg del curs.
Una part clau d’aquest procés d’implementació de canvis i projectes de millora és el suport dels anomenats ‘facilitadors’: docents i directors d’altres centres que han estat formats, també per l’IOE, per desenvolupar un rol de coach o mentors els grups d’aprenentatge. Des d’aquesta base, han pogut acompanyar d’igual a igual, sense imposar solucions, sinó compartint i potenciant competències que ells també han treballat a través del programa, estimulant la reflexió i fent possible que fossin els mateixos participants els qui trobessin les seves pròpies solucions.
Abandonar el model de direcció burocràtica
El balanç d’aquesta primera experiència és molt positiu. Després d’un any de posada en pràctica del programa, Anna Jolonch explica que els resultats d’una enquesta que s’ha passat als participants evidencien que “està començant a quallar el canvi de cultura que demostra que el lideratge és essencial per a la qualitat educativa, d’acord amb la visió del lideratge d’altres països”. “Estem començant a deixar de ser una excepció” en abandonar “un model de direcció escolar burocràtic i administratiu que està obsolet” per “passar a un altre de lideratge competent”, afegeix. Per treballar a partir d’aquest nou lideratge és clau una visió compartida de centre, que impliqui el professorat, l’equip directiu, la comunitat i l’alumnat, indica l’experta.
El programa va finalitzar fa dos mesos, per la qual cosa “encara no hi ha resultats en l’alumnat” però sí en els participants, diu Jolonch, que els ha enquestat a l’inici i al final del programa. Segons els resultats de l’enquesta, un 96% dels participants afirma que gràcies al programa “hi ha hagut canvis en el professorat” del seu centre i un 83% assegura que també en els alumnes. Després del programa, els professionals que van delegar tasques de direcció i van passar a un model col·laboratiu van augmentar un 19%, un element que Jolonch considera molt revelador, ja que “un bon líder genera altres líders”. Una altra de les característiques d’un bon líder és que “té altes expectatives del seu equip i dels seus alumnes”, afirma Jolonch, segons la qual són dos aspectes que han augmentat molt entre els participants.
En tot cas, els 50 centres perceben que han experimentat una millora de la qualitat de l’aprenentatge i del clima escolar gràcies a la posada en pràctica de les eines i els coneixements adquirits en el programa, com ara la gestió de les emocions, la implementació d’un lideratge distribuït, l’empoderament del claustre i la promoció del treball col·laboratiu, la pràctica reflexiva i l’ús de les evidències per millorar la pràctica dels docents a l’aula, entre altres. Un 30% dels enquestats afirma que ha començar a “liderar sobre la base de l’evidència científica”.
Per estendre aquesta nova concepció del lideratge en els centres acadèmics, Anna Jolonch reivindica una “visió facilitadora” per part de l’administració “que ara no existeix”. Així mateix, apel·la a una major implicació del món universitari per, des d’allí, “avançar en la promoció d’aquesta nova cultura professional”. En aquest sentit, afirma que “queda molta feina per fer” i que un dels grans reptes de la transformació dels docents és que “a les escoles arribin els més preparats”.
Aquests són els centres catalans, valencians i balears que han participat en aquesta primera edició
Institut L’Alzina – Barcelona
Col·legi Mare del Diví Pastor – Barcelona
Escola Joan Miró, Canovelles – Barcelona
Escola Els Pins, Castelldefels – Barcelona
Escola Joan Salvat Papasseit – Mollet del Vallès, Barcelona
Col·legi FEDAC Montcada – Montcada i Reixac, Barcelona
Institut Euclides – Pineda de Mar, Barcelona
Institut Escola Jacint Verdaguer – Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona
Escola Intermunicipal del Penedès – Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona
Escola Pia de Sitges – Sitges, Barcelona
Col·legi Ramon Pont – Terrassa, Barcelona
Institut Escola Daniel Mangrané – Tortosa, Tarragona
Escola La Mercè – Tortosa, Tarragona
Escola Marià Fortuny – Reus, Tarragona
Institut Escola Pi del Burgar – Reus, Tarragona
Institut Peralada – Girona
CEIP Les Arts – València
Colegio Imperial San Vicente Ferrer – València
CEIP Pou de la Muntanya – Alacant
Escola La Masia – València
CEIP Son Basca – Sa Pobla, Illes Balears
CEIP Talaiot – Illot, Illes Balears
Col·legi Cide – Palma, Illes Balears
El Diari de l’Educació, 2025
3 comentaris
Una trobada de docents professionals estimulada amb ponències i dinàmiques de grup sempre comporta alguna millora. Veig però un enfocament sociològic i empresarial importat de fora de l’educació sense comptar amb la ciència de l’educació. Pensem si tot això es podria fer així amb els equips mèdics de l’hospital. Lideratge, empoderament, millorar la convivència, resultats, impacte, qualitat i millora, coach… és llenguatge empresarial que completa el procés de producció dirigit per tècnics professionals. A l’educació, és retòrica perquè no tenim resolta la base científica i tècnica de l’educació. I això és la pedagogia i la didàctica de la primera meitat del segle XX que va quedar abandonada per la instrumentalització política del nazisme, feixisme i caudillisme. A partit de 1970 va anar entrant la terminologia angloamericana que té el seu valor però no hem sabut integrar.
Qui no ha abandonat el model de direcció burocràtica és perquè no es guiava per pedagogia. Les escoles de renovació pedagògica i d’escoles d’estiu des 1960 a Catalunya no eren burocràtiques . Les que tenien direcció pedagògica es consolidaven. Si no hi havia direcció pedagògica, fonamentada en coneixement i experiència, anaven a la deriva. Direcció pedagògica no és contrari a la participació, a fer equip de mestres o professors. Participació sense coneixement científic de l’educació és entreteniment o engany. Psicòlogues, sociòlogues, filòsofes són necessàries per fonamentar l’educació però cal que les pedagogues activin el seu coneixement per dissenyar una intervenció educativa consistent i participativa.
Yo desde Eurovisión de 1983, veo que quien maneja la barca la lleva a la deriva.
Muchos palabros, vocablis, termin elogías, etc… para al final conseguir aprobar a to’ kiski, que nadie fruña el ceño por las notis a modo de trapis que obtenga… para poder manipular cada vez con menor esfuerzo a más gente, que no personas.
No hay que tener el pelo canoso, para no hace tanto, el hermano del Sr. Maragall, conocido con el sobrenombre de “El Tete”, sacó a la palestra el plan “Aprovats per diners”.
No mejorará nada, la educación, y lo saben, y lo sabes o lo deberías saber, está en franca decadencia, la están dejando caer para privatizarlo todo.
Perquè ha de ser una entitat bancària qui impulsi aquesta iniciativa?