Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    Ana Basanta

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon

    Reminiscència i complicitat passiva

    Guille de las Heras

    Pacte nacional per la llengua i educació

    Xavier Besalú

    Pensar en veu pròpia en un món que crida massa

    Adrià Gonzàlez Robles
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Actualitat
    Els màsters a Espanya són cada vegada més necessaris i més cars

    Daniel Sánchez Caballerojuny 22, 20156 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Universitat Autònoma de Barcelona (Foto: Jorge Franganillo)
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    D’un temps ençà, estudiar un màster s’ha convertit gairebé en un article de luxe. Els preus de les universitats s’han gairebé duplicat en els últims anys, arribant a situacions en què els preus dels grans centres de referència europeus ja no queden tan llunyans. Són més cars, sí. Però en alguns casos no tant. I la paradoxa és que amb la reforma educativa que ha realitzat el Ministeri d’Educació -que obre la porta al fet que es dupliqui la seva durada d’un a dos cursos-, seran encara més cars i encara més necessaris.

    Espanya és el setè país europeu amb els preus més alts dels màsters, segons un estudi elaborat per l’Observatori del Sistema Universitari de Catalunya. Això en termes absoluts, perquè si es corregeix la dada, s’ajusta al nivell adquisitiu de cada país, pugem una altra posició més fins al sisè lloc. Només ens superen el Regne Unit (sense Escòcia), Eslovènia, Irlanda, Hongria, Letònia i Grècia. També destaca Espanya per l’alt percentatge d’estudiants que paguen els màsters, gairebé un 70%. En altres països, per exemple Eslovènia, el postgrau és més car però amb prou feines un de cada cinc estudiants el paga (un 20%).

    La situació s’ha disparat en els últims anys, des que el Govern espanyol va donar permís a les comunitats autònomes per pujar els preus dels crèdits de graus i màsters -poden arribar fins al 25% del preu real d’un crèdit, xifra que d’altra banda no se sap quina és amb exactitud- per compensar la caiguda en el finançament que es forjava (fins a 1.500 milions d’euros han deixat de rebre les 50 universitats públiques en quatre anys, segons CC OO). Dit i fet, moltes comunitats autònomes van abraçar la idea amb entusiasme, gairebé amb independència del seu color polític. Els governs de Madrid (PP) i Catalunya (CiU) han estat dels que més els han pujat, en el cas català vora un 66%. A l’altre extrem Galícia (PP) i Andalusia (PSOE) són les regions on més barat resulta estudiar.

    Duplicant preus

    En tot just tres anys el cost dels crèdits dels màsters va arribar a duplicar-se en algunes comunitats. Per exemple a Catalunya, segons un altre informe elaborat per l’Observatori, els preus es van mantenir més o menys estables entre l’any 2007 i el 2011. Els mínims van pujar en aquest període de mil euros per curs a una mica menys de 1.500 (una pujada no menyspreable), però els màxims no van patir variacions (1.750). El salt a la gràfica coincidint amb el permís de l’Executiu central d’apujar els preus és notable. En tot just dos anys, entre 2011 i 2013, els mínims van pujar a 2.500 (un 66% més que el 2011 i un 150% més que el 2007) i els màxims arriben als 4.000 (128%).

    Després d’aquesta escalada el preu mitjà del màster se situa, segons l’Observatori, en uns 2.000 euros. Però és només una mitjana que amaga un ventall amplíssim de preus en funció del tipus d’estudis que es cursin i, sobretot on. La diferència entre un màster amb poc grau d’experimentació en una comunitat autònoma barata i un més experimental en una de cara pot ser de fins al 400% (excloent els MBA a les privades, és clar). Per exemple, estudiar un màster d’Història Contemporània a la Universitat de Santiago costa 1.300 euros mentre que una en Enginyeria Química a la Universitat Complutense arriba gairebé als 4.000 euros per curs. I aquests són voluntaris, al capdavall. Hi ha una sèrie de branques d’estudi en què el màster és obligatori per exercir la professió (advocats, arquitectes, algunes enginyeries com Camins, Mines o Telecomunicacions, professors de Secundària i Psicòlegs, entre d’altres). I no són especialment barats tampoc.

    A Europa el grau i el màster s’assemblen de preu

    A Europa, en la gran majoria dels països estudiar un curs de màster costa pràcticament el mateix que un de grau. Aquesta és una de les particularitats del sistema espanyol, segons explica Vera Sacristán, professora de Matemàtiques Aplicades a la Universitat Politècnica de Catalunya i responsable dels estudis de l’Observatori. “El màster a Espanya és molt més car que el grau, que és molt estrany a Europa. Normalment costen el mateix”, explica. “Són comptats els països en què el màster és molt més car que el grau: Grècia (encara que allà el grau és gratis) i després Irlanda, Itàlia i Eslovènia són els més cars. Però a Espanya la diferència entre uns preus i altres és notable, fins i tot en els màsters habilitants”, assenyala. Un màster pot costar fins a un 67% més que un curs de grau.

    Aquest sobrecost que han vingut patint els graus ha provocat que estudiar a Espanya un màster hagi deixat de ser notablement més barat que fer-ho en algunes de les grans universitats europees. A França els màster costen uns 300 euros, tret que un aconsegueixi entrar en una de les Gran École, els alts centres de formació superior del país veí, on ja es dispara la matrícula (pot arribar als 10.000 euros). Els alemanys no paguen taxes, només una quantitat fixa al mes. Al Regne Unit és on no hi ha preus fixats i el preu dels màster es pot disparar. A la Universitat d’Amsterdam els màsters sí que són sensiblement més cars que a Espanya. Un curs de postgrau costa des dels 10.500 euros a la Facultat d’Humanitats als 25.000 que valen els d’Odontologia. El Regne Unit és un món a part. Els preus en aquests països (excepte Escòcia, que té un funcionament particular) no estan fixats i varien notablement.

    El problema que es troben els alumnes espanyols és que, amb el canvi que possibilita la reforma en l’estructura dels graus que va impulsar el ministre José Ignacio Wert és que fer un màster pot ser més necessari. Si els graus passen de quatre anys a tres els seus ensenyaments seran més generalistes en perdre un 25% de la seva durada. En un món més globalitzat una menor formació és una mala notícia. I graus de tres anys (60 crèdits a l’any per a un total de 180 crèdits) impliquen gairebé necessàriament postgraus de dos cursos (també 60 crèdits a l’any, 120 total) per aconseguir els 300 crèdits ECTS que donen accés a un doctorat. Doble preu, doble durada. El Ministeri d’Educació calcula que a Espanya un 20% dels estudiants cursa un màster.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    màsters
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    Biabanca: banquers (ètics) a l’aula!
    Next Article
    Opinió
    Cada final de curs cal avaluar per què ha servit anar a l’escola
    Daniel Sánchez Caballero

    Related Posts

    Actualitat
    La mentoria a secundària com a eina per lluitar contra l’abandonament escolar

    maig 21, 2025

    Anàlisi
    Tria pragmàtica de places MIR

    maig 16, 2025

    Actualitat
    Equitat i bretxa de gènere, assignatures pendents a la universitat

    maig 2, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}