Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    ‘El Diari de l’Educació’ lidera un manifest “per un debat educatiu responsable i respectuós”

    Redacció

    Hem millorat. Els resultats PISA desorienten

    Joan M. Girona

    El menyspreu al professorat

    Rosa Cañadell

    En defensa de la renovació pedagògica

    Joan Domènech

    Canviem el batxillerat, plegats i en veu alta

    Fanny Figueras
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » Entre el hype i el catastrofisme: qui està explicant realment la intel·ligència artificial a l’aula?

    Anàlisi
    Entre el hype i el catastrofisme: qui està explicant realment la intel·ligència artificial a l’aula?

    Júlia Rosell Saldañaabril 8, 20263 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    ia
    | GettyImages
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Quan la intel·ligència artificial entra a l’aula, el debat que l’acompanya sovint es construeix a partir de dues posicions oposades: l’entusiasme desmesurat i el catastrofisme. Però aquesta dicotomia és, en si mateixa, un efecte del relat. No és només que hi hagi visions contraposades, sinó que el marc des del qual s’explica la tecnologia ja condiciona què es pot pensar i què queda fora de camp.

    Un debat mal plantejat

    Entendre la intel·ligència artificial en educació no és només analitzar què pot fer dins l’aula, sinó observar com se n’està construint el significat. En aquest sentit, el problema no és l’existència de discursos diferents, sinó la seva simplificació: quan el debat es redueix a una tensió entre promesa i alarma, es perd la capacitat de lectura crítica.

    “La qüestió no és si la intel·ligència artificial és bona o dolenta, sinó com s’està construint el seu relat i qui en defineix els límits”

    El relat com a límit del pensament

    Des de la pràctica docent i l’anàlisi aplicada, es fa evident que la tecnologia no és neutral, però tampoc ho és el discurs que la presenta. Cada relat emergeix des d’una posició concreta: amb uns interessos, unes experiències i unes formes de legitimar determinades preguntes mentre se n’exclouen d’altres.

    Això no és un detall menor. Quan determinats actors concentren la capacitat de definir què és rellevant, també delimiten què es considera aprenentatge vàlid, quines habilitats es prioritzen i quines formes de pensament queden fora. I en aquest desplaçament, sovint, el que desapareix no és anecdòtic, sinó estructural.

    Per això, parlar d’intel·ligència artificial en educació no és només parlar de tecnologia. És parlar de com es distribueix el poder per interpretar què vol dir aprendre.

    “El debat sobre la IA no és només tecnològic, és també una qüestió de poder: qui pot explicar-la, des d’on i amb quina finalitat”

    Què implica això a l’aula?

    A l’aula, aquesta dinàmica es fa especialment visible. No tant en el que s’afirma, sinó en el que no es qüestiona. Els relats dominants tendeixen a fixar unes coordenades que es donen per descomptades: què és útil, què és innovador, què és eficient. I, sovint, aquestes categories s’incorporen sense una anàlisi suficient del seu impacte pedagògic i social.

    Això genera una paradoxa: una tecnologia amb capacitat de transformació profunda explicada a través de marcs simplificats que, alhora, condicionen com s’introdueix en el sistema educatiu. No és només una qüestió de falta d’informació, sinó de com s’organitza aquesta informació i amb quins criteris es prioritza.

    Recuperar el pensament crític

    En aquest context, es fa necessari incorporar mirades que no estiguin condicionades ni per la necessitat de promocionar la tecnologia ni per la lògica de l’alarma. Mirades capaces de situar-se en la complexitat, d’introduir matís i, sobretot, de qüestionar el marc des del qual es construeix el debat educatiu.

    Perquè potser el problema no és que hi hagi massa discursos, sinó que n’hi ha massa pocs que escapin dels mateixos eixos.

    Recuperar un espai de debat honest implica, precisament, això: desplaçar la mirada. No per negar el potencial de la tecnologia ni per amplificar els seus riscos, sinó per entendre com aquests s’articulen dins d’un context educatiu concret.

    Al capdavall, el futur de la intel·ligència artificial a l’educació no dependrà només del que la tecnologia pugui fer, sinó de qui en defineixi el sentit, què es considera aprendre i quines formes de pensament es decideix preservar. I aquesta és una qüestió que no es resol amb més prediccions, sinó amb més capacitat crítica.

    Júlia Rosell Saldaña

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Intel·ligència artificial pensament crític
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    La crisi educativa exigeix més que reduir ràtios
    Next Article
    Opinió
    Les portes obertes a l’escola bressol: una oportunitat per decidir amb consciència i mirada pedagògica
    Júlia Rosell Saldaña

    Docent en Intel·ligència Artificial

    Related Posts

    Opinió
    A l’era de la intel·ligència artificial, l’educació ha de prioritzar la intel·ligència emocional, social i humana

    abril 1, 2026

    Opinió
    Competència digital docent: el gran discurs que no sempre arriba a l’aula

    abril 1, 2026

    Anàlisi
    Educar per al diàleg: el llegat de Jürgen Habermas

    març 26, 2026
    Leave A Reply Cancel Reply

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2026

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.