Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’augment del pressupost de la Unió Europea destinat al programa Erasmus no repercutirà en una millora substancial de les beques a Espanya, ni en un augment dels beneficiats per aquestes ajudes. L’aportació de la UE creix en un 4,3% -fins arribar als 53,4 milions d’euros-, però el ministeri d’Educació ha anunciat que seguirà mantenint un nombre d’estudiants d’intercanvi estable, a l’entorn dels 40.000 que hi ha hagut en cursos anteriors. De fet, la partida estatal per a les beques s’ha confirmat que es reduirà a la meitat -de 34 milions d’enguany passarà a 18 el curs que ve-, tal com ja va anunciar el ministre Wert, que en un principi pretenia aplicar la retallada també a les ajudes de l’actual curs però que va haver de renunciar-hi per la pressió rebuda en contra.
Amb aquesta retallada, per poder mantenir el nombre de beneficiaris de les beques el ministeri d’Educació ha decidit disminuir el temps d’estada a l’estranger en semestre, quan fins ara la majoria d’estudiants se n’hi estaven dos, és a dir, tot el curs. Ara, els joves només s’hi podran quedar tot l’any “si està justificat acadèmicament”, assegurava Montserrat Gomendio, secretaria d’Estat d’Educació, i la beca en aquest cas anirà a càrrec de les universitats, que es repartirar en total 12 milions d’euros per aquests casos.
La Unió Europea garantirà una dotació mínima d’entre 200 i 450 euros mensuals a cada alumne Erasmus, que a España serà de 250 euros, a excepció dels estudiants de rentes més baixes, que percebran 100 euros extra al mes.
Aquest increment pressupostari s’acompanya d’una reorganització de tots els ajuts a la mobilitat (Erasmus, Leonardo da Vinci, Comenius, etc.) que fusionen en un programa únic, Erasmus+, que beneficiarà a 4 milions de persones (en relació amb els 2,7 milions del període anterior) provinents de 33 països (els 28 de la UE a més de Turquía, Suissa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein). La meitat dels beneficiaris seran estudiants però també podran optar-hi joves en formació professional així com joves que volen participar a intercanvis o activitats de voluntariat.
També hi ha la possibilitat per a mestres i personal administratiu del sector de l’ensenyament de poder treballar a l’estranger en períodes de fins a dos mesos o de poder fer una estada d’observació per tal d’intercanviar bones pràctiques. Un total de 800.000 persones podran participar en aquesta vessant de l’Erasmus+.
Introducció d’un sistema de prèstecs
Aquesta nova estructura comporta algunes innovacions, algunes polèmiques. Una d’elles és la introducció d’un mecanisme de garantia de prèstecs per a estudiants que vulguin realitzar un màster a l’estranger. Aquests prèstecs podrien tenir un valor de fins 12.000 euros per un any i 18.000 euros per dos anys i es destinaran a joves que no poden rebre l’aval dels seus pares.
En una tribuna publicada el juny passat, diversos eurodiputats ecologistes i socialistes –entre ells el català Raül Romeva d’ICV– denunciaven que aquest mecanisme “accenturarà la tendència cada cop més forta a càrregar sobre els estudiants el cost dels estudis”. També alertaven del risc que aquest mecanisme es substitueixi en alguns països a sistemes de beques. En el mateix sentit es va pronunciar el grup parlamentari de l’Esquerra Unida Europea (GUE/GNL). “Enlloc d’incentivar els Estats membres a desenvolupar intercanvis, el mecanisme de garantia de prèstecs encoratjarà els estudiants a endeutar-se per pagar la seva educació”, va apuntar l’eurodiputada Marie-Christine Vergiat arran de la votació del projecte. “Aquesta proposta és simbólica de la deriva neoliberal de la UE”, va afegir.
Davant de la negativa a eliminar aquest mecanisme, diversos Estas membres i eurodiputats van demanar que la part prevista no superés el 2% del pressupost total mentre que d’altres països (com el Regne Unit) demanaven el 4,6%. La xifra de 3,5% va ser finalment adoptada.
