Opinió

És necessari arribar als tribunals?

Quan la complexa tramitació burocràtica funciona bé tarden tres mesos a arribar a les empreses i entitats que gestionen els serveis, però el retard s’enfila amb facilitat als sis o set mesos, i en casos extrems arriba a sumar un any. Això vol dir, entre d’altres coses, que el pagament del servei salta d’un curs escolar al següent i que empreses i entitats financen durant llargs períodes de temps un servei públic assumint tots els costos derivats d’aquesta situació.

Aquest problema afecta a tots els gestors d’aquests serveis, sense excepció, però la situació és més greu quan es tracta de petites i mitjanes empreses, que converteixen en un valor essencial la proximitat i la qualitat de la seva prestació. Els marges econòmics dels serveis són molt baixos i la capacitat de maniobra de les empreses tan limitada, que aquesta disfunció de l’administració afecta tot sovint la seva sostenibilitat i viabilitat.

Fa anys i panys que es produeix i les queixes i peticions dels representants del sector s’acumulen sense solució de continuïtat

La situació no és nova. Fa anys i panys que es produeix i les queixes i peticions dels representants del sector s’acumulen sense solució de continuïtat. Però hi ha una barrera burocràtica aparentment insalvable, amb unes tramitacions repetitives, lentes i complexes, que queden en mans de la magnanimitat (qualitat pràcticament inexistent) de les intervencions de consells comarcals, ajuntaments i, singularment, del Consorci d’Educació de Barcelona. Els gestors dels serveis troben, tot sovint, la comprensió dels seus interlocutors en la direcció de les escoles i d’alguns tècnics de l’administració, però fins i tot ells s’encongeixen d’espatlles quan topen amb el mur burocràtic.

Volem deixar aquests serveis essencials per al sistema educatiu en mans de les grans corporacions, multinacionals, empreses i entitats multiserveis, que tenen volum i capacitat financera per assumir aquests costos? Permetrem que la petita i mitjana empresa, essencial en l’ecosistema econòmic i social del país, vagi abandonant la prestació d’aquests serveis a causa d’un sistema burocràtic absurd?

La situació s’ha denunciat davant del Departament d’Educació i s’ha fet arribar a la Sindicatura de Greuges, que es mostren comprensius i voluntariosos davant del problema, però que fins al moment no han aportat solucions suficients. Quina opció queda? Han d’anar els representants de les empreses als tribunals per denunciar la situació i reclamar justícia i compensacions econòmiques? No té l’administració alguna altra manera de trobar solució a un problema objectiu i reconegut per tothom?