Opinió

Escolaritat equilibrada i equitat educativa: 10 anys de vaguetats terminològiques i poques dades

Ja fa una dècada que a Catalunya es parla d’equitat educativa i escolaritat equilibrada de manera recurrent. De fet és estrany que un text o un discurs sobre educació no incorpori la paraula equitat (cosa que qualifico de molt positiva). Tanmateix, l’ús que se’n fa és amb encert i rigor de fortuna variables, i en alguns casos vorejant els límits de la fal·làcia[1], especialment quan no s’acompanya de dades i evidències científiques, i sí d’altres mots poc definits. Veiem tres exemples.

Equitat no és sinònim d’igualtat

No és infreqüent llegir i escoltar la paraula equitat referint-se a igualtat.  Però l’equitat és el conjunt de mesures que adoptem per poder arribar a una situació d’igualtat, i aquesta, aplicada als estudiants s’acostuma a classificar en quatre tipus: resultats acadèmics, nivells bàsics competencials, tractament de l’alumnat, i oportunitats educatives[2].

Així doncs, quan un dels think tank educatius del nostre país diu que “cal impulsar les activitats fora escola per millorar l’equitat en l’èxit educatiu”, potser seria millor que hagués expressat “que cal establir mecanismes d’equitat en les polítiques del fora escola per tal que hi hagi igualtat en l’èxit educatiu”.  Aquesta mateixa entitat publica afirmacions com “sense major equitat en els resultats, el sistema no serà ni just ni excel·lent”, quan el correcte seria afirmar que “sense major igualtat en els resultats, el sistema no serà just ni excel·lent”. La diferència de les formulacions proposades no és menor, donat que permet a experts i no experts entendre millor del què estem parlant.

Ho deixarem aquí, però no em manquen ganes de preguntar també què s’entén per èxit educatiu: resultats acadèmics determinats, itineraris educatius de durada concreta, obtenir una feina amb remuneració i tipologia determinades? I què s’entén per un sistema excel·lent? Suposo que algú dirà que un sistema excel·lent és aquell en què tots els alumnes assoleixen l’èxit educatiu. Ho compro des d’un punt de vista genèric, i com a ciutadana.

Però per fer polítiques efectives i amb impacte necessitem concreció acurada de l’objecte d’actuació i una sòlida base d’evidències del nostre sistema educatiu, i no titulars.

Oportunitat educativa: un concepte ubiqui

La paraula oportunitat es defineix com el “lloc o moment més oportú per a fer o aconseguir alguna cosa[3]”, i té com a sinònims els mots avinentesa i ocasió.

Aquesta mateixa entitat a la qual fèiem referència a l’apartat anterior ha publicat que “la segregació escolar suposa un greuge pels infants vulnerables que queden privats de moltes oportunitats educatives per la resta de la seva vida”. Passant per alt el determinisme absolutista de la frase, el primer problema és que no defineix que entén per “oportunitat educativa”. Però a més, l’oportunitat, per definició, indica la pròpia existència d’aquesta. Per tant, potser el que cal estudiar és per què l’alumnat vulnerable no aprofita aquestes oportunitats educatives que sí que té.

Els resultats acadèmics dels alumnes estan condicionats entre un 70% i un 100% per les seves característiques socioeconòmiques

O és que en realitat s’estan referint a que aquests alumnes no tenen els recursos necessaris per tenir les mateixes oportunitats educatives que l’alumnat no vulnerable? Parlar dels recursos necessaris per obtenir un mateix objectiu independentment de les persones i les circumstàncies sí que ens clarifica l’objecte d’actuació i ens vincula amb el paradigma de l’equitat. I de nou, la reformulació permet a experts i no experts entendre millor del què estem parlant.

En la mateixa línia, una de les més administracions locals més grans de Catalunya ha publicat un informe sobre les Oportunitats educatives del curs 2022. El document, de 139 pàgines, no defineix el concepte d’oportunitat educativa, ni el contextualitza. De fet, no hi ha introducció, i la paraula oportunitat educativa surt només 6 vegades en tot el text i en un context genèric. Si bé el document descriu i analitza de manera excel·lent 6 temes sobre educació, el títol sembla més fruit de la necessitat de fer ús d’una paraula de moda que no pas el descriptor o el fil conductor del contingut.

La mixtura social no té efectes rellevants en els resultats acadèmics

També portem una dècada llegint i escoltant l’acadèmia i les administracions del nostre país advocant per la mixtura social en els centres, com a mesura imprescindible per millorar les oportunitats educatives dels estudiants. La frase de l’apartat anterior[4] ens serveix aquí també com a exemple.

Gorard, una de les persones que més ha estudiat (i calculat) sobre la segregació escolar[5], i possiblement el principal referent investigador en avaluació dels processos i sistemes educatius amb una mirada específica d’equitat, indica que la teoria que vincula segregació escolar amb baix rendiment és un exemple de ciència social patològica[6]^,[7]. Segons Gorard no és possible establir una relació causal entre la segregació escolar i el rendiment escolar, donat que aquesta s’ha demostrat estadísticament que és marginal[8].

Segons Gorard (i altres autors), els estudis evidencien que els resultats acadèmics dels alumnes estan condicionats entre un 70% i un 100% per les seves característiques socioeconòmiques, independentment del centre en què estiguin i l’heterogeneïtat de l’alumnat. I de fet, en el mateix sentit s’expressa el Consell d’Avaluació del Sistema Educatiu, en l’informe L’avaluació de sisè d’educació primària 2022, el qual fa servir una acurada anàlisi de variància multifactorial. Gorard (2006) finalitza un dels seus articles més coneguts així de contundent “No és ètic continuar destinant diners públics a algunes de les afirmacions de ciència social patològica: l’efecte de la mixtura social és una d’elles” [9].

Tot i així, que a ningú li sorprengui que soc una gran defensora de la necessitat de tenir centres educatius amb mixtura social, doncs tal com també afirma Gorard (i molts altres científics), els efectes sobre la cohesió social generada per la mixtura social sí que són evidents, tant com necessaris i imprescindibles en una societat  cada vegada més diversa des de tots els punts de vista. Però només amb mixtura social no aconseguim que tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats educatives, o èxit educatiu, o igualtat de resultats acadèmics…

La vaguetat terminològica i la manca de dades i estudis analítics del nostre sistema educatiu condiciona sense dubte l’efectivitat de les polítiques efectives i eficients. Però hi podem posar remei. Som-hi!

[1] Segons el Diccionari Optimot, la fal·làcia és un procés de raonament incorrecte

[2] Ferrer, F. el al. (2009) Equitat, excel·lència i eficiència educativa a Catalunya, Fundació Bofill

[3] http://www.wordreference.com

[4] La segregació escolar suposa un greuge pels infants vulnerables que queden privats de moltes oportunitats educatives per la resta de la seva vida

[5] És l’autor de l’anomenat Índex de Gorard, que corregeix alguns dels problemes de l’Índex de Duncan. L’índex de Duncan és el que fa servir el Síndic de Greuges per elaborar els informes pel Pacte contra la segregació escolar.

[6] Park, R. (2000) Voodoo science: the road from foolishness to fraud, Oxford, Oxford University Press

[7] S’entén per ciència social patològica quan es defensa un argument amb insuficients dades i evidències científiques, i tot i així, la teoria és acceptada tant per l’acadèmia com per la societat

[8] Gorard, S. (2006). “Is There a School Mix Effect?”, a Educational Review, núm. 58, p.1, 87-94.

[9] Gorard, S. (2006). “Is There a School Mix Effect?”, a Educational Review, núm. 58, p.1, 87-94.