Opinió

Ètica i docència

Entenem els/les professionals de la pedagogia en l’àmbit escolar, com a persones amb un compromís vital que els permet reconèixer principis, deures i drets. Cal evidenciar una convicció ètica alineada amb els drets humans -i dels drets dels infants- amb l’objectiu de promoure aquells valors que teixeixen el respecte i la responsabilitat  d’una societat pacífica, inclusiva, justa i considerada.  Una conceptualització que vincula directament l’ètica amb la docència.

En una aproximació a la definició d’ètica, trobem que la més utilitzada és entendre-la com a sinònim de moral, com un conjunt de prescripcions sobre el que és correcte i el que és incorrecte, el que és just i el que és injust. Des de la vessant acadèmica, el concepte d’ètica es refereix a l’activitat reflexiva que fonamenta les prescripcions morals o que, interrogant-les, les de-construeix o canvia.

Així mateix i seguint a Joan Canimas, hi ha una distinció entre resolució de problemes ètics i consens social sobre problemes ètics. La resolució de problemes ètics és una activitat pròpia de la filosofia moral, mentre que el consens social sobre problemes ètics és l’acord sobre una qüestió moral que es produeix en l’àmbit de la comunitat política . Així doncs, cal insistir en aquesta definició perquè no sempre el consens social o la solució social d’un problema moral significa que s’hagi resolt de manera ètica.

Si, tal com diu Meirieu (2001, p.10), entenem l’ètica com “la interrogació del subjecte sobre la finalitat dels seus actes […] situant-lo envers la qüestió de l’Altre” i el reconeixement de la seva alteritat, ens podem plantejar un seguit de qüestions i reflexions des de la mirada pedagògica:

1. Importància dels professionals de la docència, des d’una perspectiva ètica i social

Des d’una visió utòpica i romàntica que mou la transformació social sota el paraigües dels Drets Humans i tenint present l’origen llatí de la paraula docent –docere, ensenyar- els/les docents són cabdals en el camí de la recerca de les millors estratègies per a cada alumne/a atenent a les seves peculiaritats, diferències, motivacions, il·lusions, mantenint sempre viu l’esperit de la curiositat.

Els/les professionals ètics es caracteritzen per tenir: habilitats cognitives, socials i comunicatives, empatia i valors que prediquen amb l’exemple, saben escoltar i mantenen vinculació amb els agents de la Comunitat Educativa i Serveis Externs, tenint com prioritat la coordinació escola-família des d’on oferir orientació, assessorament i suport com a docent, i/o pedagogs/gues, psicopedagogs/gues.

2. Compromís amb la societat

Els docents estem compromesos amb la societat des del Centre Escolar, com a resposta a la inquietud que genera ser espectadors d’injustícies i vulneració de drets, contribuint amb l’acció pedagògica a canviar el món.

Un compromís que demana responsabilitat i modèstia. Responsabilitat, perquè allò que fem i diem -i allò que no diem, fets, mirades i gestos- deixa empremta. Modèstia, perquè contribuïm a la formació de persones -el nostre alumnat- defensant que l’individu es fa a sí mateix (Pestalozzi, 1994, citat a Meirieu, 1998) i els professionals de la pedagogia no som més que guies, facilitadores i acompanyants; un model entre molts, que no ho sap tot, però coneix la importància de la pregunta sobre la resposta com a via d’entrada a allò desconegut (Alves, 1996).

L’ètica de la nostra tasca ens demana compromís amb la tasca d’educar des de la responsabilitat i la modèstia amb l’alumnat en qui deixem empremta; amb les famílies amb les quals col·laborem; amb la societat en continua transformació.

3. Compromís amb les persones

El compromís amb l’alumnat implica reconèixer-lo com a subjecte de dret, trobant l’equilibri en l’acció educativa entre la llibertat i l’apuntalament (Meirieu, 1998), creant un espai segur per a la formulació de preguntes i la cerca de respostes, amb la voluntat de facilitar un aprenentatge emancipador, que transcendeixi més enllà de l’escola (Meirieu, 1998; “mestre emancipador”; Rancière, 2010). Tenim l’obligació ètica de ser bastida en la construcció de la pròpia persona, evitant expectatives demolidores, però sent honestos i declarar que aprendre suposa esforç com diu la pedagoga Inger Enkvist.

Com exposa Marcelo (2012), el docent té l’obligació ètica d’aprendre a ensenyar, perquè tot alumne/a té dret a aprendre. Segons Grossman y Lee (2005), calen docents competents en el coneixement del contingut que ensenyen, així  com en la resolució de  problemes, i la presa de decisions per poder ajudar l’alumnat.

Cooperar en el creixement de la persona, tant en el coneixement com en el caràcter, és una tasca de gran responsabilitat i comporta cooperar en la conformació individual del seu ethos, pensament crític i estratègies de resposta davant les situacions quotidianes de la vida.

4. Compromís amb les famílies. Professionalització docent

Les famílies dipositen en els professionals de l’educació (mestres, professorat, pedagogs/gues…), la confiança en la formació dels seus fills i filles, per tant tenim l’obligació ètica de donar la millor resposta possible. El/la  docent, en totes les etapes educatives, necessita una gran professionalització, ha de disposar a més de la formació acadèmica de l’etapa, capacitats i competències per assumir les responsabilitats, funcions i tasques pròpies de la docència, com:

Intel·lectual i tècnica. Coneixements de la pròpia matèria i d’altres matèries d el currículum i curiositat per nous coneixements intel·lectuals, científics, tecnològics, socials, lingüístics, culturals, pedagògics, etc.

Didàctico-Pedagògica. Per la millora de la qualitat dels processos d’ensenyament-aprenentatge, amb la selecció dels coneixements, continguts i recursos per poder atendre la diversitat de l’alumnat.

Comunicativa. Processos bidireccionals de comunicació entre docents i discents: recepció, interpretació, producció i transmissió dels missatges a través de diferents canals i mitjans, i contextualitzats a les diverses situacions educatives.

Humana. El creixement i autoconcepte positiu del/de la docent i la maduresa i equilibri emocional són indispensables per afrontar la varietat d’aspectes que embolcallen la docència, la gestió de l’estrès, tensions i resolució de situacions, així com l’adaptació a noves situacions.

Social. Gira al voltant del respecte als valors de la societat i comunitat de l’entorn en el qual es treballa, amb actituds d’observació i escolta de tots els integrants de la comunitat educativa. Compromís ètic amb la gestió positiva del centre educatiu i l’harmonia amb els equips de treball.

Laboral. Respecte i implicació en la cultura i el projecte de la institució educativa i en la consecució dels objectius mitjançant el treball d’equip. Compromís ètic amb els deures i drets com a treballadors/res, i la implicació amb la cura, clima i confort de l’entorn escolar i llurs aules.

Ètica i docència, per continuar facilitant i afavorint des d’un marc pedagògic la universalitat de l’educació, equitativa i inclusiva, sense excloure a ningú

A tall de conclusió

Com a professionals de l’educació (docents, pedagogs/gues, psicopedagogs/gues…), implicats en la millora continua de l’educació i en el compromís amb alumnes, famílies i societat, des d’una perspectiva ètica i pedagògica, apostem per la recerca i desenvolupament didàctic amb metodologies que acompanyin una realitat educativa on l’alumne/a, gran o petit, gaudeixi:

• De projectes educatius deliberadament oberts a la vida i que provoquin iniciativa, curiositat i desenvolupament.
• D’infinites possibilitats pedagògiques que abracin situacions i reptes per als alumnes que els permeti afrontar una societat en constant canvi.
• D’espais amb comoditats físiques i oportunitats pedagògiques que fomenti hàbits i benestar que generi climes d’aprenentatges basats en l’activitat de l’alumnat.
• D’oportunitats educatives que facilitin la llibertat de moviment en el marc d’un Projecte que contempli una educació basada en els interessos i tendències naturals dels/de les alumnes.
• D’una realitat que fomenti la inclusió i l’atenció a la diversitat, on l’alumnat es faci preguntes i trobi respostes. Entorns pedagògics que facilitin desenvolupar les potencialitat de cadascú.
• D’un benestar que faciliti el desenvolupament de competències socio-emocionals en un clima de superació personal al ritme de cadascú.
• D’una realitat que permeti observar i captar incògnites; formular hipòtesi; imaginar solucions; experimentar i comprendre situacions complexes, per proposar i millorar la solució proposada.

Ètica i docència, per continuar facilitant i afavorint des d’un marc pedagògic la universalitat de l’educació, equitativa i inclusiva, sense excloure a ningú. I celebrar que la vida ens atorgui la possibilitat d’un existir educatiu apassionant, tal  com diu Rubem Alves (1996), gaudim de la immortalitat:

«Enseñar es un ejercicio de inmortalidad. De alguna forma seguimos viviendo en aquellos cuyos ojos aprendieron a ver el mundo a través de la magia de nuestra palabra. Así, el/la professor/a no muere nunca…»

Fonts citades

• Alves, R. (1996) La alegría de enseñar. Recursos, 14. Octaedro Caninas,
• Joan Canimas, blog “Ètica aplicada a l’acció social, psico-educativa i sòcio-sanitària“  http://www.canimas.eu/ca/
• Meirieu, P. (1998) Frankenstein educador. Laertes Educación, 87
• Meirieu, P. (2001) La opción de educar. Ética y Pedagogía. Recursos, 40. Octaedro Rancière, J. (2010) El maestro ignorante. Laertes Educación, 104