Actualitat

Europa i els EUA sumaran forces per construir el “major projecte de neurociència de la història”

Aquest és un article publicat a Materia

Imagineu ajuntar en el mateix projecte als millors neurocientífics del moment, a tots, treballant amb la mateixa meta: descobrir els misteris del cervell humà. Imagineu a més que comptaran amb tot el suport dels més importants governs del planeta i amb tots els recursos econòmics i humans que puguin necessitar. Afortunadament, vivim en aquest escenari de somni per a la ciència que estudia el funcionament de l’òrgan més important i desconegut de l’ésser humà. Perquè la Unió Europea i els EUA ja estan treballant perquè els seus respectius megaprojectes, amb milers de milions sobre la taula per a una dècada de treball, comencin a coordinar-se.

“Estem treballant per construir un projecte més globalitzat. Serà el projecte de neurociència de la història, el més gran mai vist. Amb la gent que hi ha implicada, és d’una força brutal”, aplaudeix Javier de Felipe, de l’Institut Cajal  (CSIC). Aquest neurocientífic és el director d’una de les divisions del projecte europeu, Human Brain Poject  (HBP), que encara que ja porta anys preparant acaba d’iniciar el seu rodatge formal, gastant els 100 milions d’euros anuals que la Comissió els donarà durant deu anys.

De Felipe reconeix que aquesta col·laboració, avançada per Nature  a partir de les declaracions d’un congressista nord-americà, és una idea que venien desenvolupant de forma discreta des de fa temps. “Portem molt de temps col·laborant, arribant a acords, veient com compartir bancs de dades”, assegura a Materia . “Encara no hi ha res tancat, volem unir-nos, elaborar estratègies comunes com hem fet sempre però a escala global”, explica. A l’altre costat de l’Atlàntic, Barack Obama es va implicar personalment en el llançament de la iniciativa BRAIN, que també compta amb un finançament estratosfèric i amb un neuròleg espanyol entre els seus primers espases, el madrileny Rafael Yuste, de la Universitat de Columbia.

Fa un any, teníem llançada una fascinant carrera en què tant la Casa Blanca com la Comissió Europea havien decidit emprendre la titànica tasca d’entendre el cervell. Per als responsables de la UE, la intenció era convertir el seu programa, el HBP (dirigit per Henry Markram), en una iniciativa de la importància del programa que va portar l’home a la Lluna. I EUA buscava una d’aquestes iniciatives científiques monumentals que van ser capaces d’il·lusionar a tot el país i de generar interminables beneficis, com el Projecte Genoma.

Dos cotxes, un taller

Afortunadament, només un any després anuncien que no aniran en paral·lel o en sentits oposats, el que podria suposar llençar a les escombraries molts recursos.“Volem evitar duplicitats, evitar una competició que no porta a res. Edificar i no competir. Cadascun volem construir el nostre cotxe, però si un desenvolupa les millors rodes, les compartirà perquè els altres no perdin el temps en això”, posa com a exemple De Felipe, responsable d’una de les potes principals del HBP, la de la neurociència molecular i cel · lular.

Precisament, De Felipe és l’exemple perfecte de com la neurociència es desenvolupa sumant forces i un d’aquests nodes que connecten els projectes europeu i nord-americà: col·labora amb l’Institut Allen de Seattle, un dels centres de neurociència més importants, que ja ha publicat diversos estudis amb gent de banda i banda. A més, treballa cada any a l’estiu amb Yuste, amb qui l’uneix una gran amistat.

En aquest sentit, pot ser especialment interessant complementar ambdós projectes, ja que BRAIN se centra més en capturar i controlar l’activitat cerebral a través de noves eines i HBP pretén replicar el model computacional que fa funcionar el cervell: les dades de BRAIN ajudaran a modelar a HBP i la supercomputació d’HBP ajudarà a processar la informació obtinguda per BRAIN. El treball titànic serà el de coordinar centenars de neurocientífics, en innombrables laboratoris diferents, desenvolupant els molts aspectes que impliquen aquests projectes, des de la robòtica a la biologia molecular, passant pel tractament d’ingents quantitats de dades.  El 6% dels recursos del projecte europeu  es destinen al treball d’institucions espanyoles.

Aigües revoltes

La notícia la va avançar en el seu discurs el congressista demòcrata Chaka Fattah, que ha estat designat per identificar les possibles col·laboracions i potenciar-les. Curiosament, l’anunci arriba poc després que comencessin a regirar les aigües al voltant del BRAIN, criticat per falta de direcció per Rafael Yuste, un dels seus impulsors. Passats uns dies, Obama va voler donar-li un nou impuls i va proposar duplicar el pressupost anual del projecte, que serà de 200 milions el 2015: als 100 que aporten els Instituts Nacionals de Salut (NIH) es sumarien 20 de la Fundació Nacional per a la Ciència (NSF) i 80 de DARPA, l’agència d’investigació de la Defensa dels EUA.

Quan tots aquests diners estiguin lligats i s’hagi decidit quins laboratoris guanyen aquestes subvencions, després de l’estiu, serà el moment de realitzar reunions formals sobre com coordinar BRAIN i HBP, segons han confirmat a Nature des de NIH i la Comissió. Però no només estaran implicats la UE i els EUA: Markram ja ha convocat Israel perquè sumi els seus investigadors a aquesta col·laboració i Fattah està atraient a Austràlia per la causa. “Aquest desafiament global requereix col·laboració global i el nostre acord ajudarà a definir el futur de la recerca en neurociències”, va assegurar el congressista. “Per descomptat, serà una cosa gegantina”, rasa De Felipe.