Filosofia per a vells – El Diari de l'Educació

Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

Que ningú, pel fet de ser jove no dubti a filosofar, ni per haver arribat a la vellesa no es cansi de filosofar. Ja que, per assolir la salut de l’ànima, mai no s’és ni massa jove ni massa vell.

Epicur. Carta a Meneceu.

El grup de treball de didàctica de la filosofia GDIF (ICE-UAB) que lidera Laia Pérez i Roger Fusté va reunir-se a finals d’any al Centre Cívic de Can Deu a Barcelona, al barri de Les Corts. Al grup hi participen docents de tot Catalunya i les reunions de treball es fan els dissabtes al matí, som uns vint i no és senzill trobar un espai adient. Can Deu lloga els seus espais, i ja que nosaltres no tenim recursos vaig proposar oferir alguna activitat a canvi de la cessió de la sala d’actes de Can Deu. La direcció del centre cívic va acceptar la proposta i així vaig programar tres cercles de diàleg filosòfic oberts a tothom. De cercles socràtics en feia molts a les classes de filosofia de batxillerat i a les diguem ètica-ciutadania-valors a l’ESO; són una forma de fer filosofia excel·lent, els havia començat a utilitzar a finals dels vuitanta inspirat per la lectura dels materials de Filosofia per a nens de Matthew Lippman, traduïts per Josep Maria Terricabras i coordinats per l’IREf, amb l’Eulàlia Bosch i la Irene de Puig al davant creant el que ja està consolidat a Catalunya.

El propòsit dels cercles és el de tractar un tema de forma horitzontal, sense la preeminència d’una persona experta; això és interessant quan l’objectiu és escoltar diverses formes d’entendre un tema, pregunta o problema. Els cercles poden funcionar també després d’una conferència, obra teatral, pel·lícula, exposició, etc., alguna cosa que comparteixen els integrants del cercle i que a través de l’escolta activa i l’expressió personal poden acabar de compartir.

Els cercles de diàleg tenen quatre moments:

1. Compartir les normes. La persona que dinamitza exposa amb claredat el propòsit i les normes-principis que regularan el cercle.

1a Tota expressió és correcta, no cal cap “nivell” ni saber previ per expressar-se;
2a Només parla qui té la paraula, sovint es fa servir un objecte que marca qui pot parlar i que en passar d’una persona a l’altra determina el torn; quan hom parla, té la paraula, expressa el que pensa però no dona resposta al que hagin pogut dir els altres, no es tracta d’un debat i cal evitar jutjar el que diguin els altres, la persona que condueix el cercle vetlla per tot això.
3a El que es diu en el cercle queda en el cercle, cal que els integrants se sentin confiats i en un ambient de protecció, sense el compromís compartit de no comentar el que ha dit cadascú o una de les persones seria difícil expressar-se en llibertat, això no vol dir que no es pugui parlar sobre el que s’ha tractat en tant que no s’identifiqui a qui ho hagi dit.
4a Respectar els temps. Qui modera pot demanar a una persona que no s’allargui respecte al temps previst de les intervencions i també es qui dona per tancat el cercle.

2. Les intervencions dels membres del cercle.

3. Integració. La persona que modera fa un breu relat del que ha sortit i pot oferir un torn perquè cadascú pugui expressar el que ha sentit, el que s’emporta o el propòsit que en relació al cercle s’ha fet, si escau.

4. Tancament. Qui modera tanca definitiva el cercle i proposa una continuïtat.

Un cercle filosòfic, també anomenat seminari socràtic, inclou un segon cercle de persones, amb el mateix nombre de persones que el del cercle central. Les persones del 2n cercle, el cercle exterior, tenen l’encàrrec d’escolar de forma activa una de les persones del cercle central, i en una segona part de l’activitat fan un retorn a la persona del que han entès del que ha dit, sense entrar a jutjar o a debatre si hi estan d’acord o no. El propòsit central és el de parlar i escoltar. Es pot fer un doble torn i així tothom pot ser una persona que expressa les seves sobre el tema i alhora poder fer el retorn del que l’altra ha expressat. És important disposar d’una altra persona a banda de qui coordina per a fer la tasca de relatora.

Epicur afirmava que la filosofia és per a totes les edats i que no cal un saber previ sinó la voluntat de cercar viure millor a través de la reflexió i superar moltes pors que no deixen viure

Fa unes setmanes, a Can Deu vam celebrar el primer cercle de diàleg filosòfic i hi van assistir quasi vint persones, no tenien gaire idea de la proposta però moltes ganes de viure una cosa nova. La mitjana d’edat diria que era d’uns setanta anys. La idea d’inici va ser sobre l’experiència estètica i si la bellesa ens pot fer millors persones, tothom va participar d’acord amb les normes bàsiques del cercle, va durar més d’una hora i mitja i es va fer curt.

Epicur afirmava que la filosofia és per a totes les edats i que no cal un saber previ sinó la voluntat de cercar viure millor a través de la reflexió i superar moltes pors que no deixen viure. Els participants del cercle de diàleg de Can Deu em van sorprendre, a diferència dels meus alumnes en el marc de la filosofia per a nens, els “vells” reconeixien que era la vellesa la que els permetia pensar d’una altra forma, a partir d’haver-se alliberat, amb l’edat, de tots els condicionants de la seva vida adulta; havien desenvolupat una mirada sobre el món i, en el cas que ens ocupava, sobre la bellesa molt més rica.

Havia estat el desenvolupament de l’atenció el que els permetia entendre i compartir la seva mirada, havien pogut aturar el temps i les presses, les naturals obligacions de tota mena. La bellesa la descobrien en la vellesa. També alguns participants van reconèixer a la ronda de valoració final que tot i no haver pensat en intervenir en el cercle, escoltar i poder parlar en llibertat els havia animat i havien connectat amb la filosofia, amb una actitud davant la vida, els dubtes i les preguntes i es sentien satisfetes.

L’educació al llarg de la vida és una proposta real i fonamental, penso que una Filosofia per a vells té tot el sentit en ser una continuïtat de la Filosofia per a nens. Els nens creixen i hem de poder continuar filosofant amb la mateixa innocència i llibertat.

Encara en farem més de cercles de diàleg filosòfic a Can Deu, i el GDIF continuarà la seva tasca de reflexió compartida sobre la didàctica de la filosofia; i, també igualment, amb pràctiques similars com els cafès filosòfics que es celebren des de fa anys a tot Catalunya, tothom està convidat a filosofar. Infants i joves poden disposar de l’espai de reflexió filosòfica als seus centres educatius, i els vells també aniran disposant d’espais de reflexió.