Després d’un temps en què, entre alguns sectors de l’opinió pública i de l’educació, la restricció o prohibició dels telèfons mòbils en els centres educatius semblava un tema capital (quan fora és on més els utilitzen i sense control), l’arribada d’una nova edició del Mobile World Congress a Barcelona-MWC (del 26 al 29 de febrer passat) va oferir l’actualitat tecnològica al món sota el lema “Futur First”. Alguns col·lectius de docents assistents veien una paradoxa i, fins i tot un contrasentit, que Europa segueixi sent seu d’un congrés com aquest mentre les noves generacions tenen regulat o prohibit l’accés als mòbils a l’aula, limitant un coneixement profund i una formació sobre allò que la tecnologia ofereix. Si la decisió més estesa en alguns països és o serà no al mòbil a l’aula ni en el centre, se suposa que les famílies o d’altres educaran als seus infants. O no ho farà ningú, ni a dins ni a fora dels espais educatius. Tot i la possibilitat d’utilitzar ordinadors, on millor es veu el seu impacte és aprenent amb la presència de l’artefacte a l’aula, amb les normes que calguin. Després, quan surtin, exerciran la seva llibertat i responsabilitat però amb formació. Així, posaran millor en pràctica una altra frase repetida en el MWC: “Experience the power of connection” (com que l’anglès és la llengua oficial del Congrés a Barcelona, objecte d’estudi general i de domini cada vegada més gran, poden sobrar les traduccions).
Transicions
Els més de 2.400 expositors van congregar més de 100.000 visitants de tot arreu, amb interferències comunicatives i de negoci que poden ser motiu també de molts aprenentatges, en un entorn neoliberal i molt capitalista.
Durant les darreres edicions, les paraules-guia han anat evolucionant. Des de la inicial i sempre present, smartphone, fins a la darrera i més repetida en aquesta trobada, la Intel·ligència Artificial (IA). El recorregut per conceptes tecnològics i aparells ha passat pel 4G, 5G, metavers, ChatGPT, Realitat Augmentada, Realitat Virtual, Mobilitat, Electrificació, Robòtica, connectivitat i ara una ubiqua IA generativa dintre de molts aparells, mòbils inclosos. En alguns espais ja s’esmentava la tecnologia 6G, quan encara la 5G és una assignatura pendent en general.
Les múltiples novetats eren un potent atractiu per traslladar a l’alumnat
Un estudiant universitari a punt d’acabar la carrera de Dret, contractat per una de les empreses punteres en telefonia mòbil i que presentava el seu darrer aparell amb IA incorporada, explicava el seu potencial per mantenir converses on line en dues llengües diferents a la vegada, per generar imatges i vídeos a partir de textos o per discriminar al màxim informacions adaptades a les demandes del professorat, en el seu cas. No obstant, segons la seva experiència universitària, hi havia eines per descobrir intervencions de la IA, trampes conceptuals per a l’estudiant i marcs on de moment la IA no arriba i sí pot fer-lo el professorat. És la tecnologia com a factor de progrés i de visió crítica des del coneixement actiu. Aquest estudiant preguntava als docents no universitaris que l’escoltaven en l’estand si la IA ja era una matèria en les aules, si professorat i famílies també li posarien barreres com als mòbils i si no s’adonaven que ja la tenim present en les nostres vides des de fa temps. “Com aprendre i progressar sense enfrontar-se a la tecnologia fent-la servir?”-els interrogava. Una transició més en projeccions educatives amb possibles barreres.
Les múltiples novetats eren un potent atractiu per traslladar a l’alumnat. Des de l’admiració inicial al descobrir i entendre els objectes mostrats com si fossin en un aparador -molts també per cridar l’atenció de visitants als estands- fins a pensar en certa anàlisi crítica dels seus aspectes positius o avantatges i dels efectes de tot tipus en la vida diària: prototips de diversos cotxes elèctrics o autònom envoltats de càmeres, cotxes voladors, drons policials, ordinadors amb pantalles transparents que reconeixen objectes pel darrere amb IA, utilitats mèdiques i de salut, importància de la telemedicina i de les teràpies digitals (software avaluat clínicament per prevenir i tractar malalties), mòbils plegables, robots androids que mantenen converses amb humans en directe i que són capaços de raonar i semblar que s’emocionen, ulleres amb tot l’imaginable, tauletes que converteixen el contingut en 3D sense necessitat d’ulleres.
És la importància de mirar endavant amb esperit positiu, obert i en un procés formador continu
L’anàlisi de l’evolució tecnològica en les aules ajudaria a fer l’educació més competencial, més propera a l’actualitat i a preparar el futur, sempre que la formació i la mentalitat docent estigui oberta a tot això. Encara que no s’hagi visitat el MWC, en webs, mitjans i xarxes com TikTok, Youtube i X(Twitter) es reprodueix el més representatiu, amb imatges, explicacions i demostracions.
Els pavellons dedicats a l’ecosistema de startups internacionals, el 4YFN (Four Years From Now), continuen creixent, amb persones emprenedores, sovint joves de diferents universitats o empreses que transmeten entusiasme vers les seves propostes tecnològiques. Aquest any ha acollit 850 companyes de 176 països en dos salons, un més que l’any passat. Són un motiu més per aprendre amb el talent digital que desprenen joves il·lusionats. És la importància de mirar endavant amb esperit positiu, obert i en un procés formador continu.
Conclusions
Com dèiem, la IA ocupava un lloc transversal perquè, de fet, augmenta la seva presència en les nostres vides. Segons estudis, el 75% d’universitaris menors de 25 anys la fan servir front a una xifra molt baixa del seu professorat. En sectors no universitaris també s’ha disparat l’ús i, també, s’ha incrementat la por entre docents. Potser alguns coincideixen amb partidaris de la no tecnologia mòbil a les aules. Mentrestant, encara està present el lema del MWC 2024: “El futur, first”. Si deien que la IA ja provoca la reinvenció de moltes empreses, com impactarà en els sectors que des d’ara han de formar les futures persones que treballaran en aquestes indústries, en un marc d’internacionalització?
En trobades tan multitudinàries i diverses val la pena reflexionar sobre què es pot aprendre de congressos com aquest. A vegades hi ha aspectes qüestionables. Docents que visitaven el MWC treien les següents conclusions:
- L’idioma universal de la tecnologia aquí és l’anglès, amb persones d’espais geogràfics on s’utilitzen d’altres llengües. Les nostres, inexistents. I l’anglès, imprescindible. A tenir en compte en l’educació.
- La importància de les reunions a curta distància, envoltades per interessos compartits, on exposar, emocionar, intentar convèncer i escoltar als altres són importants.
- El valor de la posada en escena: com cridar l’atenció, aspectes visuals, menys textos i més transmissió amb recursos per afavorir la comunicació.
- Les frases-impacte, sovint basades en la informació, persuasió i en la positivitat, per exemple: advancing the inteligent world, connect to better futur, think forward, science is not fiction, smart link better life.
- El valor de la presencialitat en les trobades, compatible amb la virtualitat.
- Aprendre escoltant persones expertes que dialoguen sense interrupcions i amb respecte, compartint idees, interpretacions i visions de futur.
- Fer i mostrar: ensenyar allò que has creat o fet. Si és maquinari, tocar i provar serveix per demostrar.
- La selecció del més interessant, sense oblidar el conjunt que també pot impactar o cridar l’atenció. Centrar-se davant la dispersió de tantes novetats, focalitzar.
- L’amabilitat i les bones formes per arribar a transmetre, lligat a possibles vendes.
- La importància de posar la tecnologia al servei de l’educació: un any més va quedar de manifest en l’acte de mSchools i el Departament d’Educació, no només amb bones paraules i xifres reveladores del que es fa. Experiències explicades per docents i alumnat demostraven el lema de mSchools: Changing Education Together.
La tecnologia en el MWC i la perspectiva de gènere continua sent un tema pendent: es calculava una assistència del 26% de dones en aquesta nova edició. Són xifres com per pensar i prendre decisions que afavoreixin la seva correcció, amb especial incidència en la formació del futur. Si mirem en perspectiva, a l’Estat només el 30% són alumnes noies de carreres STEM (Science, Technology, Engineering and Matematics. A favor, un exemple més esperançador: aquests dies es difonia l’exemple de 35 dones de l’Estat que destaquen en el sector tecnològic pel seu lideratge i treball.
Contrastos
En paral·lel al MWC, cada any hi ha veus crítiques amb la realitat tecnològica, mirades que també poden passar a les aules. I visions sobre l’ús humanista de la tecnologia, que ajudi a afrontar reptes ètics, o l’efecte dels biaixos dels algoritmes i de la creixent influència de tant maquinari, o la regulació de les grans tecnològiques, o normatives concretes per al desenvolupament de la IA. En l’ús de la tecnologia també s’hauria d’ensenyar que “NO és NO” en moments concrets de cada dia. Una proposta no gaire fàcil d’assumir en temps d’addicció induïda. És important explicar per què el NO ajuda al control i a valorar el SÍ. O què hi ha darrere de tendències com deixar-se escanejar l’iris a canvi de diners, amb llargues cues d’adolescents i joves fa poc en alguns espais urbans.
L’enlluernament que provoca el MWC es contraresta amb reflexions sobre el consum
L’altre congrés en paral·lel al MWC, el Mobile Social Congress, va mostrar d’altres realitats entorn a la tecnologia amb una perspectiva crítica. L’enlluernament que provoca el MWC es contraresta amb reflexions sobre el consum i producció de tants aparells (cada any es venen sobre 1.300 milions de smartphones). Ja hi ha 15.000 milions acumulats operant a nivell mundial (quasi el doble que la població). És com per pensar sobre quins escenaris i futurs planteja la contínua digitalització amb obsolescència programada i quasi sense reparacions, sobre reptes des d’una perspectiva ambiental i de drets humans: extracció de minerals com el liti a l’Argentina o el cobalt al Congo i els seus greus atemptats de tot tipus (molt impactant el llibre “Cobalto Rojo” del periodista Siddarth Kara, basat en la realitat de les mines del Congo), la petjada de CO2, les condicions laborals a les fàbriques de la Xina i països asiàtics, o la justícia social i els biaixos digitals. Per sobre, el poder dels algoritmes per controlar-nos. “No volem estar connectats d’aquesta manera, no sentim aquest poder de la connexió, només sentim els seus impactes”, es deia en aquest fòrum.
Tant la Unió Europea com autoritats (a Catalunya, el recent document del Departament d’Educació amb orientacions i recomanacions per al seu ús als centres) proposen, legislen i treuen normatives o documents sobre la IA. Ara cal saber l’efectivitat de tot en les nostres vides diàries.
En resum i per pensar: en un món tecnològic frenètic analitzar ajuda a entendre, discriminar obliga a usar i mirar de forma crítica passa per no prohibir: per aprendre a interactuar amb la realitat i des dels aparells.
