Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
D’acord, parlar d’una “espiritualitat educativa” pot resultar estrany o aliè a la nostra mentalitat secular quotidiana però, en aquests temps d’intel·ligència artificial, la intel·ligència espiritual esdevé més necessària que mai perquè és el refugi d’una dignitat humana que va més enllà de la mera transmissió genètica o la fenomenologia algorítmica. L’alumnat no és ni una “rata de laboratori” ni “una dada més”, per entendre’ns.
Gaudí i Montessori, un encontre inesperat entre Barcelona i Montserrat
A la marca “Gaudí” li passa el mateix que a la marca “Montessori”; han sortit del seu camp de sentit originari per a esdevenir segells projectius de qualitat i prestigi. Tant és així que podrem trobar mobiliari i objectes de disseny d’inspiració gaudiniana o montessoriana, per exemple. Quan parlem de “llegat”, amb rendibilitat econòmica o sense, ens referim a vides que segueixen generant inspiració en l’actualitat.
Curiosament, tant l’un com l’altre –els personatges, no les marques– tenen punts en comú tant en el seu pensament com en el temps i l’espai. Montessori arribà a la pedagogia des de la medicina, Gaudí des de l’arquitectura; en el seu moment, tots dos són uns nouvinguts en la reflexió sobre la didàctica i l’aprenentatge; també tots dos acaben “creant escola”, és a dir, creant deixebles, gent que, desfilant l’etimologia, són “disciplinats”; segueixen un mètode, una “manera de fer” que és a la que també es van sotmetre els personatges inspiradors.
Es desconeix si Gaudí i Montessori van arribar a coincidir presencialment en la primera etapa de la pedagoga italiana a Barcelona (1915–1921) però la relació de Gaudí amb la metodologia Montessori té el seu punt de confluència en un marc aparentment aliè a l’arquitectura i la pedagogia: el Primer Congrés Litúrgic, que es va esdevenir a Montserrat l’any 1915. Va ser aquí on Gaudí va escoltar la ponència d’Anna Maccheroni, estreta col·laboradora de Montessori a Barcelona. No ha quedat el contingut de la seva intervenció, però la Revista Montserratina (1915, p. 357) va recollir-ne l’impacte:
«En una ala dels claustres va donar també una conferència interessantíssima la Sra. Anna Maccheroni, professora de Barcelona, segons el mètode Montessori; va tractar sobre l’educació litúrgica dels infants i fou vivament aplaudida, especialment per la claredat dels conceptes i per la seva fe religiosa.»
El mateix any 1915 l’escola pels fills dels obrers de la Sagrada Família adoptà el mètode Montessori. Aquesta opció prenia el relleu i tenia continuïtat amb el mètode pedagògic anterior, el de les escoles “avemarianistes” del pedagog Andrés Manjón, que comparteix amb Montessori l’aprenentatge actiu, el contacte amb la natura, el respecte per a l’infant, i l’atenció a les realitats socials desafavorides.
Pioners de l’educació espiritual escolar
També va ser en la seva primera estada a Barcelona (1915-1921) que Montessori començà a desenvolupar una proposta pedagògica en relació amb l’educació espiritual dels infants, fins i tot va muntar una “capella infantil” en base a la vivència litúrgica:
«A Barcelona, a l’“Escola Model Montessori”, es va construir una capella pels infants, feta a la seva mida. De fet, la base d’una educació integrada en la vida era la litúrgia. Fruit d’aquestes experiències fou l’obra ja esmentada I bambini viventi nella Chiesa (1922), de la qual va aparèixer una ressenya positiva a La Civilità Cattolica.»
Potser aquest vessant de l’educació espiritual dels infants en relació amb la litúrgia catòlica no sigui un dels aspectes més difosos de la pedagoga italiana, però guarda una forta semblança amb la manera que tenia Gaudí de practicar el seu mestratge en el dia a dia: acompanyament personalitzat, seguiment i observació, ús i relació amb els materials i les formes, respecte i estudi de la litúrgia, etc.
La proposta pedagògica de Montessori per a l’educació espiritual dels infants va ser desenvolupada a posteriori per Sofia Caballetti a través del que s’ha anomenat “Catequesi del Bon Pastor”, aplicada bàsicament en parròquies catòliques. A finals dels anys setanta, Jerome Berryman el reformulà en l’àmbit de confessió protestant episcopaliana de la Sunday School amb el projecte Godly Play. Curiosament, aquesta proposta nord-americana ha fet fortuna en l’àmbit escolar catòlic de formes molt diverses, com el projecte “Veniu i ho Veureu” adoptat per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC).
Mirem endins, alcem la mirada
Tornant a la figura d’Antoni Gaudí, arran del centenari del seu traspàs i l’acabament de la Torre de Jesucrist a la Basílica de la Sagrada Família, la FECC ha elaborat una sessió inspirada en la Metodologia Montessori per encàrrec de l’Associació Canònica Antoni Gaudí, l’entitat que promou la coneixença de la vessant espiritualitat de l’arquitecte. La sessió du per títol “Mirem endins, alcem la mirada” i es planteja com una narració que incorpora un trencaclosques, un joc de construcció i una cançó infantil com a suport. La base narrativa parteix del llibret “Antoni Gaudí, l’arquitecte de Déu, escrit a quatre mans entre el filòsof Francesc Torralba i el teòleg Armand Puig. Aquesta activitat va ser presentada recentment a la seu de la FECC i ha estat incorporada també dins la proposta educativa de la visita del papa Lleó a Barcelona. Gaudí i Montessori es poden retrobar, avui sí, en aquesta proposta pedagògica.
