A cicle inicial, dins de l’espai de filosofia, sempre que la lectura ens hi porti, hi solem plantejar jocs que ens permeten dinamitzar la classe i ens duen a fer una reflexió. Alguns dels jocs són tradicionals i uns altres són activitats lúdiques que permeten obrir un diàleg. En un grup molt novell, després de descobrir que, a part de la vista, tots els sentits ens aporten informació, juguem a la gallineta cega.
Tapem els ulls d’un nen i, tal com s’espera, la “gallineta” ha d’atrapar un company o una companya per poder-lo identificar sense veure’l. En Pere, el nen dels ulls tapats, es topa amb un altre nen i li toca el cap. Durant una estona, no diu res. La mestra l’ajuda:
—És un nen o una nena?
—És un nen –contesta segur en Pere.
—Com ho saps? –li pregunta la mestra.
—Perquè té els cabells curts.
—Tots els nens tenen els cabells curts? –li torna a demanar la mestra.
(Silenci.)
—Només els nens tenen els cabells curts? –el segueix ajudant la mestra, tot intentant desfer prejudicis possibles.
(Un altre silenci.)
—No –respon segur en Pere–, però aquest és un nen i es diu Elies! El conec pel seu riure.
Es desfà de l’antifaç i veu que, efectivament, es tracta de l’Elies. L’Elies pren l’antifaç, se’l posa i segueix el joc
Reconduint pensaments
Ens quedem en aquesta seqüència breu i, especialment, amb la resposta final, que la podem analitzar en dues parts. La primera quan, gràcies a la mestra, en Pere s’adona que alguns nens porten els cabells llargs i que tenir els cabells curts no és exclusiu dels nens. Per això respon les dues preguntes negativament i alhora. A la segona part de la resposta, es referma que es tracta d’un nen concret que es diu Elies. Ens en dóna una raó contundent: “El conec pel seu riure”. De fet, ha dit que era un nen perquè ja sabia que era l’Elies.
¡Que bé que es pugui identificar algú pel seu riure! El so d’una veu, la peculiaritat d’una rialla és una forma de conèixer els altres, d’acostar-s’hi, més enllà de la vista.
La vista sovint s’imposa, però, si usem i desvetllem els altres sentits, ens donem l’oportunitat de descobrir vies noves de coneixement. Els sentits ens ajuden a descobrir perspectives diferents, en aquest cas, un simple joc ens obre un món que, en l’exemple d’en Pere, ha passat per l’oïda, però podia haver passat també per l’olfacte o pel tacte.
Font: Resvista Guix n.428 (Octubre 2016). Clic aquí.
