En una de les lectures habituals a les aules de filosofia de cicle mitjà es dóna molta importància al paper dels sentits. Abans de llegir un episodi on els dos protagonistes de Kio i Gus es disposen a jugar amb argila, es proposa a l’aula una activitat que consisteix a modelar un préssec de fang amb els ulls tapats, com faran més tard els personatges de ficció.
Els infants del grup de tercer de primària posen fil a l’agulla i, temptejant, van reconstruint la forma de la fruita. Quan tots han acabat, ens destapem els ulls i mirem els resultats, tot comentant cadascuna de les peces creades. Algunes fruites són reconeixibles, d’altres, no tant. La majoria tenen una forma de bola més o menys regular amb una tija i, de vegades, s’hi endevina una fulla que l’acompanya.
Tot repassant, trobem una massa d’argila poc cohesionada que, d’entrada, sembla poc afortunada, perquè es bada, com si s’obrís. Parlem de la dificultat de fer les coses sense usar la vista i la mestra demana als nens i nenes quin procés han seguit.
La majoria d’alumnes explica que ha fet una bola i que després ha intentat donar-li forma, alguns infants hi han afegit la tija posteriorment i uns altres l’han fet sorgir de la mateixa bola. El nen que ha creat la peça menys afavoridora explica que ell l’ha modelat des de dins. Al quadre veiem com ho explica.
—Primer he fet el pinyol, després hi he afegit la polpa i, al final, hi he posat la pell, però ara se m’obre –diu compungit.
Però, per sorpresa seva, els altres han quedat bocabadats amb l’explicació que ha donat. N’hi ha un que exclama: —Això sí que és un préssec! Tu has creat un préssec de debò, nosaltres només hem fet el forat, però tu l’has modelat tot! —Sí, però el meu és molt lleig i no s’aguanta –replica davant la massa informe que li ha quedat. —Fixa-t’hi –li respon un tercer–. Tu has fet un préssec des de dins amb totes les parts i nosaltres només hem format una bola.
Quan se’ls pregunta sobre què han après en aquesta sessió, els infants manifesten clarament que, entre tots, han modelat el préssec de dues maneres: els uns, des de fora, i només un, des de dins. La mestra no es pot estar de preguntar: —Per a què ens ha servit aquest exercici? —Hem après que les coses es poden fer de maneres distintes.
Una vegada tenim les mans netes, ens disposem a llegir l’episodi en qüestió. La lectura que en farem no serà la mateixa.
Font: Revista Guix N.430. Clic aquí.
