Les xarxes socials i la convivència als centres
Una de les preocupacions i ocupacions dels equips directius en els centres educatius és procurar i mantenir un bon clima de convivència, entesa com una finalitat en ella mateixa i com a mitjà per facilitar els aprenentatges. La tasca d’ocupar-se d’allò que passa al centre i d’allò que passa més enllà de les seves parets, però té repercussions en la vida del centre, és força difícil. Ara tot plegat es complica ja que amb les xarxes socials el conflicte s’amplifica, hi intervenen molts més actors que comenten, responen, aporten… de manera que els conflictes es multipliquen exponencialment.
La comunicació a través de les xarxes socials és molt més coneguda i utilitzada pels adolescents i joves que per uns altres sectors de la comunitat educativa. Les noies i els nois tenen moltes més destreses i coneixements del seu funcionament, les fan servir molt més que la majoria de persones adultes que els acompanyem. De fet, alguns de nosaltres som força ignorants respecte d’aquestes realitats virtuals.
Podem dir que hi ha un cert analfabetisme tecnològic de molts dels adults que treballem amb infants i adolescents.
Ens toca donar resposta a aquestes realitats, hem de viure i conviure aquest moment històric junts: uns infants i joves usuaris de les tecnologies i uns adults potser menys destres en aquests aspectes, però que els volem acompanyar. Per això, malgrat les dificultats, de cap manera no podem ni volem que el desconeixement d’aquesta realitat tecnològica ens incapaciti per a la nostra tasca educadora. És com quan volem conduir un cotxe: no ens cal conèixer com funciona, però sí que ens cal saber com fer-lo funcionar d’una manera que sigui segura tant per a nosaltres com per als altres.
Podem ajudar l’alumnat, tant el professorat com els mateixos companys, a fer servir les eines digitals d’una manera que els sigui útil per circular pels entorns digitals de manera segura i profitosa. La competència que cal treballar va més enllà de la part instrumental; no és la competència digital pura i dura, sinó la social.
D’altra banda, i seguint la metàfora de la conducció, sabem que l’alumnat ha d’aprendre a circular pels carrers d’una manera segura i autònoma, valorant els riscos, coneixent les normes i fent les coses amb seny. D’aquesta mateixa manera ha de navegar pels entorns digitals.
A la vista d’aquests reptes, els equips directius han d’exercir el seu lideratge i han de facilitar entorns, disposar d’espais i temps, han d’adequar les estructures que fan possible la millora en l’àmbit de l’aula i han de donar suport i estimular el treball dels docents. També han d’impulsar la formació del professorat, de l’alumnat i de la mateixa organització, fet que implica també construir coneixement compartit aprofitant experiències que vivim totes i tots per tal de donar les millors respostes possibles, tenint en compte els nostres interessos i els de les altres persones.
En aquest sentit, els equips directius dirigeixen la seva acció a redissenyar els contextos de treball i les relacions professionals des de la perspectiva de líders pedagògics de l’escola.
Si tenim clar que volem incidir en aquestes realitats i que l’equip directiu ha de liderar aquest procés, és el moment de plantejar-nos què cal fer, com fer-ho i qui ho ha de fer.
Per passar a l’acció, és necessari disposar d’un grup dinamitzador format per membres dels diferents sectors de la comunitat educativa, incloent-hi l’equip directiu, perquè la convivència és cosa de tothom. La motivació i el reconeixement de la comunitat poden facilitar molt la tasca d’aquest grup.
Font: Revista Fòrum (Organització i Gestió educativa) n.39. Clic aquí.
